Equipara la fórmula de peatge a l’ombra de la C-17
propiciada per Nadal i les conseqüències del draconià contracte amb els
inversors, amb els casos de les radials de Madrid o el magatzem Castor.
El conseller per CiU Santi Vila també coixeja de política d’infraestructures castissa.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/02/2015
Girona (Gironès).-
En un article al diari ‘La Vanguardia’ (24/02/2015), l’economista Germà Bel
posa diversos exemples del que anomena “la política castissa
d'infraestructures” tan habitual al Regne d’Espanya, però que també té prèdica
a Catalunya. Bel posa damunt la taula el rescat de la C-17, que pot costar a la
Generalitat de Catalunya 275 milions d’euros, i en clara referència al
contracte propiciat per l’exconseller pel PSC Joaquim Nadal durant el Tripartit,
apunta que el rescat és conseqüència “de fer servir la cooperació publicoprivada
per fugir de restriccions pressupostàries més la ja llegendària Responsabilitat
Patrimonial de l'Administració, que protegeix l'inversor privat contra les
pèrdues. Com en les radials de Madrid, el Castor...”.
El conseller per CiU Santi Vila també coixeja de
política d’infraestructures castissa
Bel també critica el conseller per CiU Santi Vila per
haver contemplat una figura similar per finalitzar el tram central de la línia
9 del metro i celebra “la rotunda reacció contrària de l'alcalde Trias” que
hauria fet aparcar la idea. I pregunta: “Per cert, a qui se li va ocórrer
complicar-li la vida a l'alcalde, davant d'unes eleccions tan complexes?”.
El professor també assenyala que el projecte de la
construcció d'una estació per a alta velocitat al costat de l'aeroport de
Girona no és una bona idea que “revela una forma tradicional, molt antiga,
d'entendre la política d'infraestructures -tan captiva del "fem alguna
cosa, que algú ho farà servir"- i de la recerca de suports polítics
mitjançant actuacions innecessàries i socialment nocives”. I en matèria
d’infraestructures recomana “tenir paciència i fer les coses bé. Perquè ja hem
acumulat molts errors i ens hauríem d'equivocar menys. I perquè l'exigència és
més consistent quan comença per un mateix”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada