Les forces llibertàries de Terrassa van ocupar l’ajuntament
que va quedar presidit per la bandera vermella i negre mentre era proclamat el
Comunisme llibertari
[16/02/2015]
Entre el 14 i el 16 de febrer de 1932, a Terrassa,
grups anarquistes prenen aquesta ciutat industrial del Vallès Occidental i
proclamen el Comunisme llibertari.
Així, el 14 de febrer les forces llibertàries havien
celebrar una reunió on van acordar declarar la vaga general revolucionària com
a protesta per les 104 deportacions d’anarquistes revolucionaris sorgides arran
de la insurrecció proletària comunista llibertària a les poblacions mineres de
l'Alt Llobregat i del Cardoner, a les comarques del Berguedà i de Bages, i de
la posterior repressió que es va escampar a tot Catalunya, País Valencià i
Andalusia.
Durant la nit del 15 al 16 de febrer, aquests grups
anarquistes i anarcosindicalistes, armats amb pistoles, escopetes i granades,
van prendre els punts estratègics de la ciutat de Terrassa. La primera mesura
va ser posar setge la caserna de la Guàrdia Civil, on es trobaven aquarterades
80 parelles de guàrdies comandades per un tinent.
Un altre grup va prendre possessió de l'ajuntament,
hissant la bandera vermella i negra tot proclamant solemnement el Comunisme llibertari
a la comarca.
A les vuit del matí del 16 de febrer van acudir
reforços de guàrdies civils procedents de Sabadell.
La lluita es va generalitzar a partir d'aquest moment,
fent-se forts els revolucionaris a la casa consistorial. A l'ordre de rendició
aquest van contestar que només es rendirien a les forces de l'exèrcit de la
República burgesa espanyola, cosa que van fer a les onze del matí davant d'una
companyia de soldats.
Aquesta insurrecció obrera formava part de
l'estratègia anarquista de militants revolucionaris com ara el company Joan
García Oliver, en el marc d’una gimnàstica revolucionària, com una mena de
preparació del proletariat vers el triomf definitiu de la revolució social
autogestionària. En el procés que va seguir a aquesta insurrecció al Vallès
Occidental van ser processats els següents militants anarquistes: Ramon
Casarramona, Antoni i Josep Olivares, Ferran Restoy, Manuel Rico, Tomàs Solans,
Miguel Hernández, Diego Navarro, Pau Castells, Benet Cadena, Francisco Galán,
Joan Blanes, Delfí Badia, Lluís Fortet, Fidel Lechón, Ramon Folch, Ramon Soler,
Llorenç Tapiolas, Josep Rimbau, Josep Puig, Daniel Sánchez, i 20 companys més,
entre ells Julià Abad, detingut tres mesos després. Les condemnes que es van
pronunciar van ser: quatre llibertaris a 20 anys i un dia; sis companys a sis
anys i un dia; dos que van ser absolts; quatre que van ser descartats durant el
procés, i la resta d'insurgents anarquistes condemnats a 12 anys i un dia de
presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada