El nou ingrés al fons Coma Cros de Salt conté valuosos documents de l'Estat Major de la República. Alguns informes detallen les gestions a les ambaixades per aconseguir armes, avions i munició.

El conseller de Defensa, per la CNT, Panxo Isgleas (1936-1937)

Per necessitat de la guerra contra el feixisme l’empresa col·lectivitzada també formava part de la indústria de guerra

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/02/2015 

Salt (Gironès).-  

Llegim que en el nou ingrés del fons Coma Cros de Salt, guardats fins ara a Barcelona, conté valuosos documents històrics, com ara  els informes confidencials d'alguns dels principals alts càrrecs de l'Estat Major de la República espanyola i la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya, amb el conseller per la CNT-AIT Panxo Igleas entre finals de 1936 i el 3 de maig de 1937. La fàbrica Kropotkin de Salt, segons la documentació, produïa pel Ministeri de Defensa i tenia relació amb la Societat Espanyola de la Dinamita, com en dóna testimoni els seus arxius, que registren una relació estreta i fluïda. Es dóna el cas que amb la victòria militar franquista no es va destruir aquest material, tan comprometedor no només per als militars lleials al Govern republicà espanyol sinó per als intermediaris de les nacions estrangeres que van fer cas omís de la política de no intervenció en la Guerra Civil.  El va guardar a Barcelona la família Coma Cros contribuint a clarificar la història de la guerra dels Tres Anys. 

Mentre els historiadors no estudiïn el llegat de la Coma Cros, només es pot confirmar que les desenes de cartes, telegrames, contractes, escriptures i informes amb l'encapçalament de ‘Personal’ o ‘Reservado’ que han aparegut entre els papers de l'última donació de la família Coma Cros a l'Arxiu Municipal de Salt testimonien una frenètica activitat comercial i diplomàtica dels agents de la República espanyola per proveir-se d'armament i munició aprofitant els seus contactes a les ambaixades. La documentació revela que les operacions eren dirigides des dels serveis destacats a la delegació de París i que van comptar amb l’ajuda del govern mexicà de Lázaro Cárdenas, que posaria a disposició de la República espanyola, mentre la resta de potències occidentals demoburgeses li giraven l'esquena, part de la seva flota naval mexicana com a tapadora per al tràfic d'armament a través dels principals ports d'Europa.  

Les maniobres del Govern de la República espanyola per proveir-se d'armes a l'estranger ja han estat rastrejades per alguns historiadors, però sempre amb gran dificultat pel caràcter secret de les operacions. D'aquí l'excepcionalitat del material dipositat ara a l’arxiu del municipi de Salt, que permet il·luminar les interioritats d'uns episodis que ara es consideren insòlits.  

L'historiador i arxiver de Salt, Frederic Mayol, conjectura que la col·lectivització autogestionària de la Coma Cros, que durant la guerra de 1936-1939 va alternar la confecció de llençols amb el muntatge de granades i beines per a obusos, explicaria l'accés a aquests documents relacionats amb l'obtenció de material bèl·lic, i que al final de la contesa bèl·lica entre la República i el feixisme, quan els antics empresaris van recuperar la fàbrica, gràcies a la victòria militar franquista, van incorporar aquests papers al seu propi arxiu. De fet, el zel amb què aquesta nissaga d'industrials barcelonins ha tingut cura de preservar el seu material de despatx ha permès reconstruir la història de l'empresa quasi dia per dia des de la seva fundació, el 1845. Pocs, però, revesteixen un interès tan singular per estudiar uns esdeveniments que ultrapassen les vicissituds d'una indústria local. 

Els documents, arxivats en dues de les carpetes procedents del despatx que Joan Coma-Cros Cazes tenia al passeig de Gràcia, posen al descobert, en efecte, una complexa trama de vaixells carregats amb armament de contraban noliejats des dels ports d'Anvers, Gdansk, Marsella, Hamburg o Split per proveir les fràgils defenses republicanes abans que la Unió Soviètica es convertís en l'únic país disposat a oferir-li obertament suport militar. Les compres arribarien a ser tan descontrolades, que un informant es queixa que la comissió parisenca s'ha gastat en una setmana els 150 milions de pessetes que tenia assignats.  

Una nota de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya adreçada probablement al Ministeri de la Guerra de la República espanyola dóna compte del dramatisme de la situació: “Agotados en los dos meses y medio de lucha la totalidad de las existencias de los Parques de Artillería, y sin tiempo para que la industria privada haya podido modificar sus dispositivos para manufacturas guerreras, la carencia de municiones es total.”  

Una de les fàbriques que s'incorporarien a la indústria de guerra va ser precisament la Coma Cros de Salt, col·lectivitzada per la seva plantilla, afiliada a la CNT-AIT, l'agost del 36 i regulada com a col·lectiva obrera pel decret de la Generalitat des del mes d'octubre d’aquell any, amb el nom de Kropotkin.  

Segons l'organigrama que consta a l'arxiu, l'empresa col·lectivitzada la dirigia des de Barcelona el company Manuel Aula i Màrtir, i Emili Verdaguer Font era el company director tècnic de la fàbrica, que ja aquell mes s'encarregava del procés de nitració per obtenir explosius com ara trilita. Possiblement, Manuel Aula va guardar la documentació esmentada al despatx de Barcelona i així no va anar a parar a l’arxiu policial de Salamanca ni al militar d’Àvila, com molts altres papers.  

Entre els documents del fons Coma Cros han aparegut registres de personal vinculat a la Sots-secretaria d'Armament que permeten constatar la contractació de tècnics i enginyers qualificats per abordar les noves necessitats de producció, la majoria de procedència russa i amb uns salaris molt elevats. A George Tolstov, per exemple, se li assigna a partir de l'1 de gener de 1938 un sou mensual de 2.000 pessetes i 2.000 francs. No és clar, però, que aquest contingent estranger treballés a la Coma Cros, encara que l'arxiu en conservi les referències laborals, entre altres raons perquè en un altre document un alt funcionari de Defensa reprova durament els responsables de la col·lectiva saltenca per haver-li enviat tota una remesa de munició muntada al revés. Hi consten, així mateix, nombrosos contractes amb fàbriques que produïen components explosius, principalment de València, Gandia, Cartagena i el Grau de Castelló, i un manual sobre “els components necessaris per construir dues mil espoletes de transició”.  

Un dels plecs més valuosos, però, és un llarg informe, amb l'encapçalament “Adquisiciones especiales” i signat el 7 de setembre de 1936 per T. Echevarria, que detalla les dificultats per adquirir armes i municions arran de la recent prohibició europea d'exportar material de guerra a Espanya. L'informant lamenta que en aquestes circumstàncies el preu de la mercaderia ha augmentat fins a propiciar “autèntiques estafes” i que han proliferat els aventurers i contrabandistes que acudeixen en tropell a l'ambaixada a la caça d'un bon negoci. En qualsevol cas, facilita una llista amb el material compromès fins a la data, que inclou fusells, metralladores, pistoles de diferent calibre, obusos, canons antiaeris, granades de mà, pólvora, ferrocrom, goma 1,i àcid nítric i sulfúric, a més de la relació dels vaixells, la majoria de pavelló mexicà (l'Azteca, el Veracruz, l'Hidalgo, l'Iciar, el Raymond, el Jalisco, el Durango), amb què és previst transportar la mercaderia fins a les bases navals de Cartagena o Gandia, amb cura d'esquivar la directiva d'embargament fent transbords a alta mar a través dels velers que posava a disposició del govern el nacionalista basc Lezo Urrestieta o servint-se de vaixells camuflats amb bandera americana o britànica. La majoria d'aquestes partides havien estat adquirides a Polònia, Iugoslàvia i Bèlgica, i incloïen també diverses remeses de material sanitari també metòdicament detallades: hi consta un lot de 5 milions de pots de llet condensada, a més de sèrum, iode, material quirúrgic, cloroform, un quilo de cocaïna i dos de morfina.  

A través d'aquests papers emergeix, a més, la col·laboració de la companyia Air France en el proveïment d'avions civils per a la causa republicana, ja els aparells militars eren quasi impossibles d'aconseguir, que coordinava Corpus Barga amb l'assessorament del comandant Juan Aboal, o la mediació del reconegut escriptor francès André Malraux davant el gabinet de Léon Blum, del tímid Front Popùlar francès, per suavitzar les mesures de l'embargament.

Una donació excepcional  

La nova donació de la família Coma Cros, representada per Núria Coma-Cros Raventós, s'afegeix a les que els mateixos hereus ja van fer els anys 1997 i 1999 i que, per la seva envergadura, van haver de ser dipositades a l'Arxiu Històric de Girona. Amb les dependències de l'arxiu municipal de Salt habilitades a les Guixeres, just rere la Factoria Coma Cros, ara aquest fons pot retornar a casa en les condicions de seguretat i unitat garantides. En aquest sentit, ja s'està tramitant amb l'arxiu gironí el retorn de tot el material.  

Entre la nova documentació, a banda dels informes de guerra en què apareixen el general Francisco Matz, l'ambaixador espanyol a Mèxic Félix Gordón Ordás, el comandant Juan Aboal o el metge Alejandro Otero, tots ells alts càrrecs diplomàtics responsables de la compra d'armes a París, destaca també una carpeta sobre els conflictes obrers i la CNT als anys trenta i abundant documentació del centenari de la fàbrica, el 1950, i de la guarderia laboral.  

Mira també:
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2015/02/memoria-proletaria-del-nord-est-resso.html]
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2014/02/memoria-proletaria-del-nord-est-el-16.html]