Nord-est Llibertari: Mural contra el transvasament del Ter al viaducte ferroviari de Girona

divendres, 6 de febrer del 2015

Mural contra el transvasament del Ter al viaducte ferroviari de Girona

Una iniciativa de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i Aigua és vida

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/02/2015

Girona (Gironès).-

Llegim que un grup d'artistes està pintant aquests dies un mural al viaducte ferroviari de la ciutat de Girona contra el transvasament d'aigua del riu Ter cap a Barcelona.

La pintura, d'uns 120 metres quadrats, cobrirà el viaducte pels dos costats i també diversos pilars. S'hi pot llegir ‘Més aigua al Ter’ i s'hi veuen peixos mutilats o un peix robotitzat que xucla aigua per endur-se-la a Barcelona. També hi ha algun esment a l'estalvi d'aigua.

La iniciativa parteix de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i la plataforma Aigua és vida.

Hi haurà un codi QR que permetrà accedir al llibre ‘El transvasament del riu Ter. Passat, present i futur d'una realitat incòmoda’.

2 comentaris:

Unknown9/2/15 18:51
Que no ens treguin l'aigua!
ResponElimina
Respostes
Unknown9/2/15 18:52
Que no ens treguin l'aigua!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...