L’Estat aprova una part de la subestació de la MAT de Sant Julià de Ramis

Manuel Valls a Montesquiu de l'Albera

Red Eléctrica preveu fer les obres quan disposi del segon permís que permeti el parc de 220 i de 400 kV. 

El moviment contra la MAT pensa recórrer a la justícia europea si no se’n surt al Tribunal Suprem.

  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/02/2015 

Sant Julià de Ramis (Gironès).-  

El Butlletí Oficial de l'Estat va publicar ahir la resolució que aprova poder fer una part de la subestació de Sant Julià de Ramis (Gironès), que construirà Red Eléctrica i que connectarà amb la MAT. En concret, l'Estat ha donat el vistiplau per tirar endavant el parc de 220 kV, tot i que el projecte de la subestació de Ramis també inclou fer un altre parc de 400 kV que encara s'ha d'aprovar. El motiu, segons van explicar ahir fonts de Red Eléctrica, és que el projecte del parc de 220 i de 400 kV es va presentar de forma separada. Per això està previst que, les pròximes setmanes, l'Estat també doni el vistiplau per tirar endavant el parc de 400 kV. Serà llavors, quan Red Eléctrica tingui aquests dos permisos per fer la subestació de Ramis, que finalment s'anomena la Farga, que la companyia començarà les obres de construcció. A part, el projecte d'aquesta subestació va lligat amb el desmantellament de les línies pel Gironès de 220 kV de Bescanó-Sant Julià de Ramis i de 132 kV de Sant Julià de Ramis-Santa Llogaia d’Àlguema, a l’Alt Empordà. Això es farà efectiu, com va recordar ahir Red Eléctrica, quan estigui funcionant la interconnexió elèctrica franco-espanyola i la subestació de la Farga, a Sant Julià de Ramis. 

El moviment contra la MAT pensa recórrer a la justícia europea si no se’n surt al Tribunal Suprem 

Roda de premsa contra la MAT a Fellines

Cal recordar que el moviment social contra la inauguració política simbòlica, per Mariano Rajoy i Manuel Valls, del túnel transportador de l’energia elèctrica, per sota el fronterer coll de Panissars (la Jonquera, Alt Empordà) de la MAT a la seva entrada nord al terme de Montesquiu d’Albera (Rosselló)  i el diputat autonòmic de la CUP Quim Arrufat van mostrar  el mateix 20 de febrer al peu d’una de les torres de la línia la seva indignació amb els governs espanyol i de la Generalitat tot anunciant que continuaran lluitant contra aquesta interconnexió entre les nuclears del Roine i el Marroc per Tarifa.  

El lloc escollit, can Planelles, a Fellines (Viladasens, Gironès), havia estat l’escenari d’una  acció reivindicativa socialment impactant. Al peu d’una de les impressionants torres de la línia, la número 66, plantada a tocar can  Planelles, membres del moviment contra la MAT --representats per la presidenta d’AlarMAT de Girona, Lucía Aguilar i el metge naturista Santi Giol--, amb el suport solidari del diputat per la CUP Quim Arrufat, van manifestar la seva indignació cap als responsables del projecte i la classe política que l’ha permès, alhora que van expressar la voluntat de continuar lluitant als tribunals i al Parlament de Catalunya, i pensen recórrer a la justícia europea si no se’n surten al Tribunal Suprem, ja que la línia de molt alta tensió és una agressió al territori i als seus habitants; una aposta per un model energètic que s’hauria d’haver superat i una inversió gegantina que només beneficia algunes multinacionals, en connivència amb alguns polítics. “I mentrestant, 100.000 llars catalanes estan patint pobresa energètica”, va remarcar Aguilar, que va posar l’accent en les mentides amb les quals s’havia venut políticament la MAT: “Per exemple, es va dir que era indispensable per fer anar el TAV i veiem que el tren circula sense que funcioni la línia.” També va fer notar les conseqüències negatives per a la salut que --va dir-- comporta viure a prop de la línia, i va retreure a la promotora l’incompliment de diversos compromisos que hi tenen a veure, com ara que els cables no passarien a menys de 500 metres d’un nucli de població ni a menys de 100 metres de les cases aïllades. És un incompliment que, de fet, es demostra amb la proximitat de la torre 66 amb can Planelles.

El metge Santi Giol a la torre 66 de la MAT

El metge naturista Santi Giol va mostrar el mesurament del camp electromagnètic que estava generant el cablejat: entre 0,7 i 1,1 microtesles, marcava l’aparell, i això que la MAT només està en període de proves i s’està utilitzant molt per sota de la seva capacitat. El metge Santi Giol va explicar que el recomanable és no exposar-se a més de 0,3 microtesles de manera continuada durant 24 hores.  

Quim Arrufat va posar al mateix sac els governs autonòmics catalans del Tripartit i el de CiU com a culpables d’haver menystingut la voluntat del territori i haver donat preferència a interessos aliens: les empreses elèctriques i el Govern estatal. La MAT --va continuar Arrufat--  no és un fet aïllat sinó que s’ha d’entendre de manera conjunta amb altres decisions, com ara la supressió de les subvencions a les energies sostenibles i l’increment del rebut de la llum. “És una hipoteca que pagarem durant molts anys i, a més, segueix un model energètic que ens fa menys lliures, menys sobirans, més dependents de l’Estat i dels interessos de les companyies multinacionals energètiques”, va resumir. 

La tria de can Planelles per fer la contrainauguració de la MAT --com es va qualificar l’acte del 20 de febrer-- no va ser casual. En aquesta finca va tenir lloc l’any passat l’acció més impactant i significativa contra la línia: un veí afectat de can Planelles es va encadenar dins d’un cotxe soterrat per impedir que construïssin la torre 66, mentre a la superfície es produïen càrregues dels Mossos d’Esquadra  contra veïnes i veïns de Fellines i els entorns. El protagonista també va estar present en aquesta contrainauguració. 

Al final de la roda de premsa, la gent present es va desplaçar a Peralada (Alt Empordà), hi va haver una cimera Rajoy i Valls a la biblioteca del castell i un dinant protocol·lari del primer ministre francès, el president de la Generalitat i el president de Govern espanyol. A l’altra banda del portal del jardí del recinte fortificat es van desplegar diversos cartells, però un fort dispositiu dels Mossos d’Esquadra no va permetre avançar el col·lectiu contra la MAT i, al cap de mitja hora, la concentració es va dissoldre, segons informava l’Agència Catalana de Notícies des de fonts policials. 

Contra l’oblit 

La presidenta d’AlarMAT va anunciar es que té previst col·locar en algun punt del territori afectat per la línia una placa amb el nom de totes les persones que han tingut alguna responsabilitat en el projecte i la seva construcció. Serà la manera “que no puguin dir mai que no hi van tenir res a veure”, va argumentar Lucía Aguilar. El lloc on es posarà sembla que encara no s’ha decidit, segons la premsa convencional.