Ha arribat el moviment estudiantil

Membres del Grup Antirepressiu demanant l’absolució de les imputades del 16-D

Setmana de lluita estudiantina a Girona contra el decret 3+2

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/02/2015 

Girona (Gironès).- 

Segons ARIET.CAT durant el dimecres 25 i el dijous 26 de febrer, el comitè de vaga de la Universitat de Girona s’ha afegit a la convocatòria de mobilitzacions arreu dels Països Catalans i el conjunt del Regne d’Espanya com a resposta a l’aprovació del decret 3+2.

Les accions i mobilitzacions han culminat amb una manifestació multitudinària d’estudiants que ha recorregut els carrers de Girona fins arribar al campus de Montilivi.

25 de febrer,  jornada de lluita universitària

A les 12  del migdia, una cinquantena de persones, entre alumnes i docents, es van reunir a la Facultat de Lletres per assistir a la xerrada ‘Reformes universitàries i lluita estudiantil; decret del 3+2’. Era el tret de sortida de dos dies de mobilitzacions estudiantils contra l’EU2015 i la recent aprovació del decret del 3+2.

Durant aproximadament una hora, el pedagog escalenc Salomó Marquès i Sureda i la filòsofa Anna Quintanas i Feixcas, docents de la Universitat de Girona, van analitzar les darreres reformes universitàries, posant èmfasi en el decret del 3+2 i en les lluites estudiantines que ha generat. Amb números concrets i arguments que contradeien la versió oficial, Anna Quintanas va anar desgranant les crítiques i el costat més fosc d’aquest nou model universitari. Dades que van provocar un intens debat posterior entre les assistents. Rebatent les declaracions del ministre d’educació Wert, la professora de filosofia afirmava que el decret “respon únicament a raons econòmiques i burocràtic administratives, en cap cas a raons acadèmiques”. I afegia que aquesta mesura “de caire classista” no serveix per homologar els títols amb Europa ni rebaixar el cost educatiu a les estudiants sinó que, al contrari, accentua la privatització de les universitats i elititza l’educació. Salomó Marquès va mostrar al llarg de tota la intervenció preocupació pel clima de desmobilització a la universitat i la manca d’espais de lluita. “La universitat és un centre d’aprenentatge, però també de crítica, de mobilització, de reflexió i creixement personal. Ens ho estan traient. Ja no ens pregunten què pensem, a les classes. Cal recuperar el clima de debat, de discussió.” I recordava que les estudiants d’avui són hereves d’altres que van lluitar per aconseguir les conquestes que avui, segons ell, s’estan deixant perdre.  

A les 7 del vespre a la facultat d’Educació i Psicologia es va reproduir el documental ‘La Digna Ràbia’. Un film escollit per mostrar la forta oposició suscitada a Barcelona com a resposta a la implantació del Pla Bolonya. Una lluita que, segons les organitzadores, ja denunciava la tendència de privatització creixent de l’educació superior. 

A fora de la facultat un grup de persones preparava la paella vegana. Segons els membres del comitè de vaga, l’objectiu del sopar era crear un espai de trobada i relació social i fomentar la participació en l’assemblea general posterior. L’assemblea d’organització de la vaga va decidir, com ja s’havia previst setmanes abans, tancar-se durant la nit a la facultat d’Educació i Psicologia de la UdG.  

26 de febrer: vaga general universitària i d’alumnat d’ensenyament mitjà  

La majoria de facultats de la Universitat de Girona es van mantenir tancades. Des de les set del matí, grups de piquets d’alumnat van evitar el pas d’estudiantes i d’estudiants a les facultats de Lletres i Educació i a la Politècnica. Sí que es permetia l’entrada, en canvi, al personal d’administració i serveis i al professorat. 

A les facultats de Lletres i d’Educació el matí va transcórrer tranquil, amb l’accés controlat amb tanques i grups de quatre o cinc persones. Pocs alumnes s’acostaven per intentar entrar a les classes. Els que ho feien, acabaven en un debat amistós amb els piquets. 

A la Politècnica el clima va ser completament diferent. Malgrat que una vintena d’estudiants va intentat tancar totes les portes dels edificis P1 i P3, les barricades van durar poc. Va haver-hi forcejaments entre els piquets i estudiants que volien, a tota costa, assistir a classe. Davant la manca de recursos suficients per mantenir tancat l’edifici, es va decidir fer un passa classes reivindicatiu i informatiu per tot l’edifici. 

Minuts abans de les dotze del migdia, unes cinc-centes persones s’aplegaven davant de la seu del Rectorat. Banderes vermelles, negres, estelades vermelles i pròpies dels diferents col·lectius de lluita estudiantil mostraven la nova actitud que hi regnava, de caire polític més combatiu.

Finalment, la manifestació va aplegar més de set-cents estudiantes i estudiants, amb personal no docent i professorat, va ha recórrer el centre de la ciutat Girona des del barri Vell, tallant Jaume Primer per dirigir-se a la seu de la Delegació de Generalitat, on es va llegir un comunicat que animava les estudiantes i als estudiants a continuar la lluita per evitar l’aplicació de la contrareforma universitària.

Durant el recorregut de la manifestació es van encartellar diversos edificis que les pesones manifestants consideraven còmplices de la imposició d’un model educatiu liberal: el Banco Santander, la Subdelegació del Govern espanyol i l’edifici de la Generalitat.

En una assemblea espontània al mig del carrer Lluís Pericot, es va decidir continuar la manifestació fins al campus de Montilivi. Allà, es va entrar a les facultats i es va animar a la participació amb consignes com ara ‘Solidaritat, avui és vaga’ o ‘Ha arribat el moviment estudiantil’. 

Tres anys de les càrregues al claustre de la UdG 

Abans de començar la manifestació de dijous, el Grup Antirepressiu va llegir un manifest per recordar les càrregues policials del 16 de desembre de 2011 i demanar el suport en el judici a les estudiants encausades.

El 16 de desembre del 2011 era un dia típic gironí: gris, humit i amb la pluja sobre la muralla. L’ambient, però, estava molt més agitat que el temps. Les aules s’havien anat buidant per omplir la plaça del Rectorat. Les tanques primer, i el cordó policial al darrera, impedien l’accés a l’Aula Magna de la Universitat de Girona. Al gris del dia l’acompanyava el blau fosc i el vermell de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. El rostre hermètic i impassible dels agents dels Mossos contrastava amb l’expectació i l’enuig dels rostres a l’altra banda de la tanca. I va arribar el moment esperat. Un cotxe oficial s’aturava entre les furgonetes i en baixava el president de la Generalitat, Artur Mas. Llavors van començar les consignes contra el president i la policia autonòmica que l’escortava. Però totes confluïen en crits unitaris en defensa de la universitat pública.

La protesta es situava enmig d’una ofensiva de retallades del govern de CiU. I concretament uns augments en les taxes de matrícula que deixarien excloses del sistema universitari a moltes estudiantes i a molts estudiants.  

A fora, la protesta, a dins, la pompa. La UdG havia triat per celebrar el seu vintè aniversari el cap més visible de l’executiu que la retallava, un encert. Mentre l’Aula Magna s’omplia de bones paraules, promeses i lloances al sistema públic, a fora començaven les primeres batusses per a defensar-lo. A base d’empentes, la gentada anava pujant i la riuada estudiantina i de treballadores i treballadors no docents desembocava al claustre medieval de la facultat de Lletres, paret amb paret amb l’Aula Magna de la UdG. I llavors tot es va accelerar. La porta que separava les assistents de les persones manifestants cedia i els crits s’instal·laven en l’acte oficial. Els Mossos d’Esquadra van carregar. El petit quadrat que dibuixen les voltes del claustre es va convertir en l’escenari d’una batalla campal. Corregudes, rodolons, pallisses, insults, pallisses, nervis i més pallisses policials, cops de porra arreu. La Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra va expulsar les estudiantes i els estudiants de la universitat a cops de porra. Aquells fets van donar pas a la repressió: dotze encausades. I a les justificacions. La rectora de la UdG, Anna M. Geli, va sortir al pas exposant que els Mossos d’Esquadra havien entrat per garantir que no perillés la integritat de les persones manifestants, i sobretot de les assistents a l’acte oficial. Garantir la integritat física a cop de porra.

Després de tres anys, aquelles imatges segueixen apareixent cada 16 de desembre i les pancartes als balcons de les facultats d’Educació i Psicologia i la de Lletres en recorden els fets. Unes càrregues policials que van aconseguir una concentració de força del moviment estudiantil que va cristal·litzar amb l’ocupació de la seu del Rectorat al final d’aquell curs.