dissabte, 14 de febrer del 2015

És l’hora del reagrupament comunista llibertari del proletariat català

«És inseparable del moviment obrer de Catalunya el moviment anarquista. Els èxits i les derrotes de l'un, ho són també de l'altre. Difícil serà que arribi l'hora de divorciar-se. Correran la mateixa sort per molt de temps» 




[14/02/2015]  Jacob Blanc  

Aquests dies de mobilització contra la llei Mordassa del PP i PSOE, que declara terrorista qualsevol moviment social contestatari o el sobiranisme de cada poble ibèric en procés d’autodeterminació, cal recordar que el company Ricard Mella escrivia en 1911 referint-se a Catalunya que el seu proletariat ha estat sempre, dintre del moviment obrer de la península Ibèrica, «el pensament i la reflexió». I afegia: «Amb quina admiració recordo els valents lluitadors del vell temps! Seriosos, sencers; d'una moralitat a tota prova; capaços de totes les gestes sense ridícules actituds; reflexius fins al punt de no comprometre mai els interessos del proletariat, treballaren per les idees amb una tenacitat ferma exempta de debilitats; propagaren contínuament sense defallir, però també sense bravates; i quan arribaven els moments de lluita no giraven la cara i si queien vençuts no imploraven favor ni acceptaren mercè del poderós».
En línies general pot dir-se que les qualitats que Mella reconeix als militants obrers de Catalunya no s'han pas perdut quests dies d’efecte Can Vies o Pandora. I si l'organització potent ha desaparegut per causes diverses, el seu esperit batega i espera en les masses treballadores.
«És inseparable del moviment obrer de Catalunya --continua Mella-- el moviment anarquista. Els èxits i les derrotes de l'un, ho són també de l'altre. Difícil serà que arribi l'hora de divorciar-se. Correran la mateixa sort per molt de temps».
És l’hora del reagrupament comunista llibertari del proletariat català en un moment que podria girar la truita gràcies a la situació mundial de malaltia terminal del capitalisme i si es desvia a Catalunya la declaració universal d’independència en una república obrera autogestionada i socialista autogestionària en el marc de la revolució social a la Mediterrània.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada