 |
| Roda de premsa a Fellines paral·lelament a l'acte polític de Montesquiu |
El moment simbòlic de l'acte del 20 de febrer va ser la
connexió d'un endoll, amb la bandera francesa a una banda i l'espanyola a
l'altra.
El desplegament dels Mossos d’Esquadra va impedir que les persones
que protestaven contra la MAT davant les muralles del castell de Peralada s'acostessin,
amb les pancartes, als cotxes dels mandataris.
Artur Mas va demanar, sense èxit, poder participar a la
cimera bilateral Rajoy-Valls.
Reunió a la biblioteca del castell de Peralada. La
biblioteca del castell de Peralada va rebre els mandataris assistents a la
cimera sobre temes energètics. Al centre de la taula la presidien, a banda i
banda, el president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre francès,
Manuel Valls. Al costat del president s´hi situava el ministre d´Indústria i
Energia, José Manuel Soria. Hi havia una segona reunió tècnica paral·lela a la
de dirigents
ERC retreu a Rajoy que la MAT s´hagi fet en contra del
territori.
L'endemà de la inauguració de la interconnexió, Amorós va
dir que la línia s'ha fet d'esquenes al
poble català.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/02/2015
Vidreres (La Selva).-
Segons
l’Agència Catalana de Notícies el vicesecretari general de Comunicació i
Estratègia d'ERC, Oriol Amorós, ahir dissabte va retreure a Mariano Rajoy que
la MAT s'hagi fet d'esquenes a poble català i en contra del territori. Tot just
l'endemà de la inauguració política simbòlica de la part transfronterera i
soterrada de la MAT pel túnel del coll de Panissars (la Jonquera, Alt Empordà),
Amorós va dir que la línia s'ha fet d'esquenes a la població, en unes
declaracions des de Vidreres (la Selva), on ha participat en un acte de partit
de cara a les municipals.
Amorós va assistir ahir dissabte a l'acte de presentació de
l'equip d'ERC a Vidreres, que està encapçalat per Eduard Adrobau. Unes 50
persones han omplert una de les sales del casino La Unió del Poble. Des del
primer moment el portaveu adjunt d'ERC, Oriol Amorós, va deixar clar el seu
posicionament sobre la inauguració de la MAT que es va realitzar abans d’ahir
divendres. D'una banda va assenyalar que trobava curiós el fet que el primer
ministre francès, Manuel Valls, fos capaç de parlar català mentre que el
president de l'Estat, Mariano Rajoy, no coneix aquesta llengua. "El
coneixement de la realitat catalana que té el president espanyol és molt
reduït", ha explicat. Al mateix temps, Amorós va criticat les paraules que
va llançar Rajoy en l'acte d'inauguració on va posar la MAT com exemple de
"cooperació i unió". "Una vegada més, les paraules de Rajoy són
molt poc afortunades, la metàfora del moment, la notícia vista des del punt de
vista positiu, és que dos estats poden col·laborar perfectament", tot fent
referència al procés independentista català. "Tot al contrari del que fa
Rajoy qui diu que intentarà perjudicar-nos tant com pugui si Catalunya és
independent; una mostra d'amor i respecte cap als ciutadans de Catalunya
extraordinària", va ironitzar. El polític republicà va assenyalar que el
subministrament elèctric de la Costa Brava o l'Empordà no depèn de l'alta
tensió. Tot assegurant que la MAT es tracta d'una obra que "no
comparteixen" des d'ERC, el portaveu adjunt del partit ha reivindicat que
el veritable problema energètic que pateixen les comarques gironines és la
manca de manteniment en les xarxes de mitja i baixa tensió. "En els darrers
quatre anys les sis empreses concessionàries d'Endesa que s'encarreguen del
manteniment i distribució de les línies de baixa i mitja tensió han reduït a la
meitat els seus treballadors, passant de 2.135 a 1.050", va assegurar. "Aquest és el problema que té Endesa i que
les autoritats li permeten que no s'abordi, això és un greu problema pels
treballadors i pot suposar un risc en el subministrament elèctric. No és un
tema de l'alta tensió sinó del manteniment de les altres línies", va
defensar. Un fet que contrasta amb els successius augments del rebut de la
llum. Segons les xifres aportades per Amorós, l'energia al Regne d’Espanya és
la tercera més cara de tot Europa. "Això dificulta la sortida de la crisi,
la competitivitat de les empreses i la gent per això el que hem de fer com fan
tots els països intel·ligents és que quan una eina no funciona doncs la
canvien", va valorar.
"Si Rajoy vol connectar, que ho faci amb els problemes
reals de la gent"
En aquest sentit, el candidat d'ERC a l'Ajuntament de
Barcelona, Alfred Bosch, també ha valorat les declaracions del president
espanyol durant la inauguració de la MAT. "Si vol connectar que comenci a
connectar amb tothom: amb els aturats que ho passen malament, els malalts que
estan en llistes d'espera, amb els problemes financers de la Generalitat que
afecten la Sanitat i l'Educació", ha explicat. "Amb un poble que vol
votar democràticament per ser lliure. Si vol connectar, és molt benvingut,
perquè fins ara l'hem vist molt desconnectat dels problemes reals", va
afegir Bosch des de Barcelona.
Endoll amb una bandera francesa al nord i una espanyola al
sud
El moment simbòlic de l'acte d'abans d’ahir, 20 de febrer, va
ser la connexió d'un endoll, amb la bandera francesa a una banda i l'espanyola
a l'altra, que simulava la línia soterrada que transporta 320 quilovolts. Manuel
Valls i Mariano Rajoy van ser els protagonistes de l'escena, acompanyats dels
principals mandataris de les companyies elèctriques i també de polítics
europeus i francesos. En canvi, el president de la Diputació de Girona, Joan
Giraut, el president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, i el delegat de la
Generalitat a la demarcació de Girona, Eudald Casadesús, van haver de seguir
aquest instant des de l'auditori provisional que es va instal·lar a la muntanya
de Montesquiu d’Albera (Rosselló) on comença el túnel del Pirineu. Com ells, altres
governants i dirigents també van mirar des d'una pantalla el moment de la
connexió de l'endoll.
Després de l'acte simbòlic dins el túnel de la MAT, va ser
el torn de les intervencions a l'auditori. Valls va destacar que aquesta
interconnexió "reforça la seguretat de l'abastiment d'energia".
"França aporta el seu suport i Espanya pot importar electricitat quan ho
necessiti; això defineix la solidaritat europea", va assegurar el primer
ministre francès. Valls va afegir: "La infraestructura transfronterera és
necessària, mentre els nostres conciutadans neguen la capacitat d'Europa.
Aquest sentiment s'ha de combatre". Rajoy va anar més enllà i va
sentenciar que, amb la interconnexió, "l'energia arribarà a les llars a un
preu menor". "Hi ha poques infraestructures que representin millor
l'ideal europeu de trencar fronteres artificials o naturals", va
subratllar Rajoy, que va apostar per "unir, en lloc de desunir; cooperar,
en lloc d'enfrontar; connectar, en lloc de desconnectar". El toc d'atenció
al sobiranisme de Catalunya es va fer més que evident.
A part de la política, el sector energètic també va tenir el
seu moment. Tant el president de Red Eléctrica d'Espanya (REE), José Folgado,
com el seu homòleg francès, Dominique Maillard, van posar de manifest que la
interconnexió és "la més avançada del món i suposa un salt
tecnològic". Així mateix, el comissari europeu d'energia, Miguel Arias
Cañete, va recordar que la UE ha contribuït amb 225 milions d'euros a la
construcció d'aquesta infraestructura, que en total ha costat 700 milions. De
fet, la construcció l'ha assumit Inelfe, l'empresa creada per a la
interconnexió elèctrica que està formada per REE i Réseau de Transport
d'Électricité (RTE). Amb la línia, la capacitat d'intercanvi passarà de 1.400 a
2.800 megawatts. Per tant, del 3% actual al 6%, malgrat que l'objectiu del
Govern espanyol -com vol la Unió Europea- és situar la capacitat d'intercanvi
elèctric al 10%.
La cimera, sense la Generalitat, a la biblioteca del castell
de Peralada
Segons EFE i l’Agència Catalana de Notícies la situació a la
zona euro i les interconnexions elèctriques pendents entre l'Estat i França van
centrar la reunió de treball del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy,
i el primer ministre francès, Manuel Valls, on assistien altres mandataris.
També van intercanviar punts de vista sobre el que representarà la propera posada
en funcionament de la línia de molt alta tensió.
Els dos mandataris van arribar en cotxe al castell de Peralada
(Alt Empordà) després d'inaugurar la interconnexió elèctrica a Montesquiu d’Albera.
Van presidir la trobada a la biblioteca del Castell on també es va comptar amb
l'assistència del ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria, i el
comissari europeu d'Energia i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, entre altres
membres de les dues delegacions. No hi havia, en canvi, cap representant de la
Generalitat de Catalunya. Altres càrrecs que hi assistiren van ser l'ambaixador
espanyol a París, Ramón de Miguel, el director de l'Oficina econòmica, Álvaro
Nadal, la secretària d'Estat de Comunicació, Carmen Martínez Castro, i el
director del departament d'Assumptes europeus i G-20, Jorge Toledo. Es va posar sobre la taula diverses qüestions
sobre què representarà la nova interconnexió i com arribar a la recomanació
europea que fixa la capacitat d'intercanvi energètic entre països en el 10%, un
percentatge que tot i la posada en servei del a MAT, no s'assoleix. Respecte
les interconnexions elèctriques pendents, van tractar especialment la
interconnexió que es farà per Biscaia fins a Aquitània amb un enllaç submarí de
400 quilòmetres, ja inclosa en el Pla Junker, i també dos projectes més que es
podrien incloure en aquest pla d'inversions.
La situació l'eurozona i les negociacions de la Unió Europea
amb Grècia van ser altres qüestions tractades a la trobada. Segons les fonts
del Govern espanyol, es va abordar la situació econòmica europea i, en concret,
el moment que viu l'eurozona en espera de comprovar si hi haurà una pròrroga de
rescat a Grècia.
A banda d'aquesta reunió de treball entre mandataris
espanyols i francesos, va tenir lloc una reunió tècnica paral·lela, on hi va
assistir el director general d'Energia i Medi Ambient de la República francesa,
el director general d'Energia i Medi Ambient de la Comissió Europea i el
secretari d'Estat d'Energia espanyol.
Artur Mas va demanar, sense èxit, poder participar a la
cimera bilateral Rajoy-Valls
Segons l’agència EFE i l’ACN el president de la Generalitat
Artur Mas es va mostrar interessat a participar de la cimera bilateral de la biblioteca
del castell de Peralada. Segons fonts de Moncloa, també va arribar a demanar
participar a l’acte simbòlic de Montesquiu d’Albera i posteriorment en la
reunió entre els dos mandataris a Peralada, Mariano Rajoy i Manuel Valls.
Segons fonts del Govern espanyol, Artur Mas va dir primer
per escrit que no assistiria i delegava la representació en els consellers
Felip Puig i Santi Vila. Després hauria canviat d'opinió i va demanar anar a
l'estrena de la MAT a Montesquiu. Donat que el Govern espanyol considerava que
no procedia la presència del president de la Generalitat de Catalunya, després
va demanar participar en la reunió bilateral Rajoy-Valls a la biblioteca del
castell de Peralada, prèvia al dinar. Des de La Moncloa es va assegurar que se
li va dir que no, perquè era una reunió sobre temes bilaterals d’Estat i
europeus com ara la qüestió de Grècia i el gihadisme de l’Estat Islàmic, dit
Califat, i les interconnexions elèctriques pendents pel País Basc i l'Aragó.
També estava previst preparar la cimera del 4 de març de La Moncloa amb el
president francès François Hollande, el primer ministre de Portugal,
Passos-Coelho, president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Segons
les mateixes fonts, Artur Mas no va voler esperar a Peralada i rebre el
president del Govern espanyol i el primer ministre francès sinó simplement unir-se
al dinar. Tanmateix, Rajoy hauria volgut que assegués a la taula presidencial
al costat seu i de Manuel Valls.
Des de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, van
negar aquesta possibilitat donat que Mas ja havia anunciat en diversos actes
que no podia assistir a l'estrena de la MAT per una qüestió d'agenda. Segons
Presidència, hauria estat convidat a tots els actes però només va ser a temps
d'arribar al dinar perquè com a president de la Generalitat va assistir a
l'acte del centenari del naixement de les primeres biblioteques públiques.
Rajoy i el primer ministre francès, Manuel Valls, van
arribar al castell de Peralada després de presidir l'acte inaugural de la nova
línia. Mas va arribar més tard quan la reunió de treball ja havia començat, per
la qual cosa no hi va haver una salutació en aquest moment amb el cap de
l'Executiu espanyol ni se'ls va poder veure passejant pels jardins del castell,
on hi havia hagut una necròpoli del Bronze Final i Primer Ferro. Artur Mas va
ser rebut per la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna.
La primera imatge de televisió que es va difondre de tots
dos va ser el moment en què Llanos de Luna i Mas arribaven a la taula central
del dinar i el gest de Rajoy a Mas indicant-li que, tal com estava previst en
el protocol, s'assegués a la seva dreta. Després de seure, Rajoy va departir un
moment amb Valls, assegut a la seva esquerra, i després va iniciar una conversa
amb Artur Mas en la qual tots dos es van mostrar somrients i en la qual el
president de la Generalitat assentia a alguna de les consideracions que li feia
Rajoy.
L'última vegada que es van reunir Rajoy i Mas va ser el 30
de juliol a La Moncloa i la trobada del castell de Peralada és la primera
després de la celebració del 9-N. Fonts del Govern es van limitar a assenyalar
que la trobada va transcórrer "amb educació i bones formes".
"Hipoteca energètica"
El moviment social d’oposició a la línia de molt alta tensió
van organitzar una "contra inauguració" en un punt simbòlic de
l'obra, Fellines, un nucli de Viladasens travessat per la MAT on l'any passat
es van viure dues protestes contundents: 8 hores enfilats a una torre de 60
metres d'alçada i una persona enterrada en un cotxe, a 3 metres sota terra. En
aquest lloc, el diputat de la CUP Quim Arrufat va qualificar la MAT de
"projecte construït sobre la mentida i contra la gent".
"La línia de la vergonya i de les mentides", així
és com la presidenta d'AlarMAT, Lucía Aguilar, va descriure l'obra que han
intentat aturar sense èxit, en "una lluita de molts anys amb què han aconseguit
desgastar-nos". Malgrat tot, va afirmar que "la lluita continua"
i que "quan esgotem totes les vies aquí, seguirem a Europa". Aguilar va recordar que la infraestructura es
va proposar quan el Tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA) governava la Generalitat de
Catalunya, però CiU va rebre les seves crítiques més dures perquè quan era a
l'oposició va prometre que "soterrar-la seria prioritari, que no ens
preocupéssim, que ho aturarien, però no va ser així". I va afegir:
"Quan governava el Tripartit, era problema de la Generalitat i quan ells van
governar, el problema era de Madrid". La presidenta d'AlarMAT va denunciar
que "no han complert amb el que es van comprometre: que no hi hauria
pobles a menys de 500 metres, ni cases a menys de 100". Can Planelles, el
mas al costat del qual van comparèixer, demostra que la realitat és una altra,
perquè pocs metres darrere seu s'aixeca una torre de la MAT. Dintre del paquet
de "mentides", Aguilar també hi va situar els arguments utilitzats
per defensar-ne la necessitat. "Ens deien que necessitàvem connexions a
l'exterior, però ja en teníem", va explicar, abans de dir que la seva
única raó és "que l'Estat tingui beneficis". Tot seguit, va remarcar
que "també era mentida que la línia fos necessària per al TAV o per evitar
col·lapses en cas de nevades", un fet que ha quedat en evidència perquè
"tot està funcionant".
Per la seva banda, Quim Arrufat va alertar que la MAT
"és una hipoteca energètica que apunta cap a un model que ens fa menys
lliures, menys sobirans i més dependents de l'Estat espanyol i dels interessos
de les multinacionals". El diputat de la CUP també va incidir en "les
mentides" del tripartit i de CiU que han "envoltat el projecte",
a més d'acusar-los d'haver passat "per sobre de la gent, de l'oposició
popular". En la seva opinió, la inauguració a Montesquiu d’Albera "és
la culminació d'un model que no apunta en absolut a un respecte més gran al
medi ambient, ni a més sostenibilitat en la producció i la distribució
energètica, sinó ben al contrari". Arrufat va criticar que la MAT "ha
costat 700 milions d'euros, la major part dels quals en ajudes d'Europa, molt
més preocupada per garantir macro-infraestructures de distribució energètica
que no pas la dignitat social i democràtica de la seva població". Per
aquest motiu, va afirmar que inaugurant-la "fem un gran pas enrere".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada