 |
| Stalinistes de debò sota protecció policial autonòmica |
La fiscalia demana que es repeteixi el judici.
La defensa ha reclamat que es mantingui l'absolució i ha
acusat la fiscalia d'haver convertit la vista en un míting.
Agència Catalana de Notícies 18/02/2015
El Tribunal Suprem ha fet avui la vista pública de revisió
de la sentència de l'Audiència espanyola que va absoldre els 19 jutjats pel
setge al Parlament al 15 de juny del 2011. La fiscalia i els representants del
Parlament i de la Generalitat han demanat al Suprem que corregeixi la decisió
de l'Audiència i condemni els joves per les agressions, insults i amenaces
contra els diputats del Parlament, així com per impedir el normal funcionament
de la cambra catalana.
El fiscal ha criticat davant el Tribunal Suprem la “politització
extrema” de la sentència absolutòria de l'Audiència Nacional espanyola, i la
defensa, que ha reclamat que es mantingui l'absolució, l'ha acusat d'haver
convertit la vista en un míting.
El Tribunal Suprem s'haurà de pronunciar ara sobre la
sentència de l'Audiència Nacional espanyola on dos dels tres magistrats de la
Sala Penal -Fernando Grande Marlaska va fer un vot particular- van dictar
l'absolució perquè entenien que no estava provat que els 19 acusats
participessin en cap agressió, amenaça o intimidació dels diputats, ni tampoc
que intentessin impedir la seva entrada al Parc de la Ciutadella. Només un dels
acusats va ser condemnat per una falta molt lleu per haver pintat una creu
negra a la jaqueta de l'ex-consellera Montserrat Tura, que no va reclamar cap
indemnització.
Durant la vista d'aquest dimecres, el fiscal Salvador Viada
ha argumentat que la sentència de l'Audiència dóna via lliure a conducte molt
greus i ha recordat que el dret a manifestació ha de tenir límits. Segons
Viada, els vídeos que es van veure al judici són clars i que aquesta va ser una
manifestació orientada a impedir que els diputats accedissin al Parlament de
Catalunya. Uns fets, ha recordat, que van fer la volta al món i que van
constituir “una agressió no només als parlamentaris, sinó també al poble català”.
Els representants del Parlament i de la Generalitat de Catalunya
també ha expressat la discrepància amb la sentència de l'Audiència Nacional espanyola
i han recordat que el president de la Generalitat no va poder accedir en cotxe
al Parlament, un fet que la sentència no va tenir en compte. Han recordat els
informes que identifiquen les persones que van participar en aquesta acció i
que va quedar clar que es va utilitzar la violència i l'extorsió per impedir
l'accés al Parlament de Catalunya.
Per contra, les defenses han argumentat que la Sala no tenia
proves per atribuir als jutjats cap mena de conducta delictiva i que els fets
que van tenir lloc queden emparats dins dels límits de la llibertat
d'expressió. Els quatre advocats han posat en dubte les identificacions que es
van utilitzar per detenir els 19 joves així com les diligències que van tenir
lloc en les primeres hores de les detencions.
L'advocat Benet Salellas ha recordat que només els diputats
de CiU i del PP van defensar durant el judici que s'havia comès un delicte
greu, i per tant aquest cas té una càrrega ideològica. Salellas ha afegit que
en cap moment ha quedat provat que cal dels jutjats hagués agredit o amenaçat a
cap diputat.
Els jutges han de decidir ara sobre els recursos que la
fiscalia de l'Audiència, el Parlament i la Generalitat van presentar contra
l'absolució. El Parlament entén que la sentència de l'Audiència va menystenir
la institució, i el Govern recorda al seu recurs que els jutjats van provar
d'impedir el normal funcionament de les institucions democràtiques i, en canvi,
veuen avalats certs excessos.
La fiscalia -que durant el judici demanava cinc anys i mig
de presó per delictes contra l'autoritat i contra les altes institucions de l'Estat-
també va presentar recurs perquè entén que el 15 de juny del 2011 van tenir
lloc uns "fets molt greus que afecten la sobirania democràtica" i,
per tant, que mereixen una revisió que serveixi també de baser per a futurs
"fets similars", en paraules de l'aleshores fiscal general de
l'Estat, Eduardo Torres-Dulce.
La sentència de l'Audiència no només absolia els acusats,
sinó que situava el dispositiu policial al punt de mira perquè recordava que la
manifestació havia estat comunicada, que tenia un lema clar i que els Mossos
van decidir obrir només un accés, cosa que deixa entreveure l'Audiència que
hauria suposat més risc per als diputats.
La sentència admetia com a vàlides les fotografies i vídeos
aportades a la causa pels Mossos, procedents de la pròpia policia, els mitjans
de comunicació o usuaris individuals que ho van penjar a internet. Però alhora
afirmava que en les imatges no es pot identificar clarament cap dels acusats
com a autor de les amenaces o agressions, sinó que simplement eren prop dels
diputats que accedien a la Ciutadella.
A més, considerava que les actituds dels acusats, posar-se
davant dels parlamentaris amb els braços en creu o seguir-los de prop
escridassant-los, no es podis considerar un delicte contra les institucions de
l'Estat, ja que entra dins de la llibertat de manifestació i d'expressió, tot i
que admetia un cert abús.
En la seva argumentació, l'Audiència defensava que els
manifestants no tenien capacitat d'incidir en el vot dels diputats al ple del
Parlament de Catalunya que havia d'aprovar els pressupostos i les retallades
socials perquè els diputats anaven a la cambra catalana "convençuts"
de la seva posició i estaven sotmesos a la disciplina de grup.
Revés a Manos Limpias
Paral·lelament, dilluns el Suprem va donar un dir revés
judicial a l'acusació particular de Manos Limpias. No només va rebutjar la
querella que el sindicat d'ultradreta havia presentat per prevaricació contra
dos dels tres jutges de l'Audiència Nacional espanyola que van dictar
l'absolució, sinó que va obrir una peça separada de la causa contra el sindicat
per un presumpte abús processal, en considerar que la "greu acusació"
no té "fonament".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada