Pot ser que els de Podemos -en el cas que hagin de
formar govern- acabin pactant amb els populistes de Ciudadanos?
[01/02/2015] Matthew Tree
Quan el pacte nazi-soviètic de no-agressió es va
signar el 1939, als comunistes europeus els va faltar temps per justificar-ho.
El diari L'Humanité, del PC francès, per exemple, va declarar Visca la pau! i
per si de cas hi havia algun lector que encara no havia perdut el seu sentit de
la ironia, l'entradeta va insistir-hi: “Stalin, campió de la pau.” Salvant les
distàncies -Tsipras no és Stalin i aquell senyor galtaplè amb qui ha format
govern no és Hitler, o no ben bé- no deixa de ser curiós que segons quins
partits d'esquerres de per aquí, admiradors declarats de Syriza, han intentat
justificar el pacte d'aquesta formació (que inclou des de maoistes fins a
socialistes) amb Grecs Independents (ANEL) o sigui, una colla de nacionalistes
ultradretans, ultra religiosos, racistes, homòfobs i antisemites. Així mateix,
el coordinador d'Esquerra Unida, Joan Josep Nuet, ha dit a Vilaweb que “aquest
partit [ANEL] ha fet un gran discurs contra la Troica [...] i aquí és on hi ha
hagut el punt de trobada”. Visca la pau! La Gemma Galdón, de Podem Catalunya,
d'altra banda, fa la reflexió següent, no del tot errada: “És veritat que en
els termes clàssics de dreta-esquerra hi ha divergències entre Syriza i els
Grecs Independents.” I continua: “Si [els de Syriza] haguessin pactat amb Alba
Daurada arrufaríem el nas.” Més radical, impossible. I què deu estar pensant el
mateix Pablo Iglesias del fet que el seu col·lega i referent grec s'ha ficat al
llit amb el Sr. Kammenos, al costat del qual Artur Mas -que Iglesias mai no
abraçarà pas- sembla la Frederica Montseny? Pot ser que els de Podemos -en el
cas que hagin de formar un govern- acabin pactant amb els populistes de
Ciudadanos (als quals ja ha llançat alguna floreta piulada)? O fins i tot amb
Vox (l'homòleg, si fa no fa, d'ANEL)? Quanta raó que tenia, en Milan Kundera,
quan, fa anys, va dir que una de les característiques de l'esquerranisme
intransigent era la “negació absoluta de l'existència de la merda”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada