L'atac contra Charlie Hebdo a fer reaparèixer el debat
sobre la llibertat d'expressió, però alguns exemples recents de censura a
l'Estat francès posen en dubte els clams de la seva classe política a favor de
les llibertats civils i polítiques.
153 diputats i 49 senadors van firmar crides demanant
l’enjudiciament de mitja dotzena de cantants de rap.
El govern francès va demanar 306 vegades a Twitter
informació sobre 146 comptes amb la finalitat d'eliminar el seu contingut.
DIRECTA 10/01/2015
Marc Almodóvar
Daniel Mach, alcalde per la UMP a Pollestres, al
Rosselló francès, acaba de contractar una subscripció a Charlie Hebdo, el
magazín humorístic atacat per un grup armat aquesta setmana i que ha
commocionat l'opinió pública francesa i mundial. “Salvar el magazín és salvar
la llibertat d’expressió”, va afirmar el batlle. Curiosament Mach, membre de la
coalició dretana de Sarkozy creada per Chirac, va ser un dels diputats que el
2006 va iniciar una croada política i judicial contra diversos rapers francesos
i les seves provocatives lletres. En aquesta acusaven els cantants d’incitar
amb les seves cançons l’esclat de ràbia a les banlieues, quan es van registrar
disturbis a 750 barriades populars del país provocant la crema de vora 9.000
cotxes. 153 diputats i 49 senadors van firmar aleshores crides demanant
l’enjudiciament de mitja dotzena de cantants de rap, entre els quals es
trobaven noms com Smala, 113, Ministère Amer, Lunatic, Fabe, Salif o Monsieur
R. a qui la fiscalia demanaria penes de fins a tres anys de presó i milers
d’euros de multa. “No es poden amagar rere la llibertat d’expressió” clamaria
llavors Daniel Mach, que va demanar a la cambra una llei que perseguís
explícitament insultar la “dignitat de l’Estat francès”.
La doble vara de mesurar els límits de la llibertat
d’expressió semblen difusos a un dels estats que s’erigeix com a bandera de les
llibertats civils i polítiques. Els registres de la història recent del país no
són massa complaents: símbols de la cançó francesa com Jaques Brel, Georges
Brassens o Leó Ferré tampoc es van escapar dels ulls d’una censura que també va
atacar pel·lícules d’Stanley Kubrick, Jean-Luc Godard o Jean Vigo. El raper
Ministere Amer va ser forçat el 1995 a pagar 250.000 francs a raó de la seva
cançó “A sacrifice du poulet” mentre el 2002 Sarkozy emprenia un procés
judicial contra el grup La Rumeur que acabaria donant la raó a la banda.
Wikipedia i Twitter
L’abril de 2013 els serveis secrets francesos van
reclamar a Wikipedia la supressió d’un article que es descrivia una estació
militar a Pierre-sur-Haute. La polèmica, va fer que la pàgina es convertís en
pocs dies en la més vista de la secció francesa de l’enciclopèdia electrònica,
amb més de 120.000 visites. De fet, Twitter va catalogar el 2013 el govern
francès com el que ha fet més sol·licituds de censura de piulades. Entre juliol
i desembre de 2013, el govern francès va demanar 306 vegades a Twitter
informació sobre 146 comptes amb la finalitat d'eliminar el seu contingut. Més
d'un terç (35%) d'aquestes demandes es van dur a terme, el que va resultar en
la retirada de 133 comptes. Després de situar-se en tercera posició en el
primer semestre de 2013, les sol·licituds de supressió de les autoritats
franceses van representar en el segon trimestre el 87% dels casos al món.
El
mateix juliol, la justícia francesa havia obligat a Twitter a proporcionar la
identitat de les propietàries de certs comptes que contenien continguts
racistes o antisemites, especialment en el cas de #unbonjuif, una etiqueta que
va desencadenar una onada de comentaris antisemites l'octubre de 2012.
Curiosament el passat estiu, durant l’atac d’Israel sobre la franja de Gaza, el
govern d’Hollande va ser el primer a emetre una llei que prohibia explícitament
les manifestacions pro palestines.
En certes ocasions la censura a l'Estat francès s’ha
situat sovint al voltant d’alguns polítics. Més enllà de les conegudes i
repetides pressions polítiques que Nicolás Sarkozy va fer durant el seu mandat
a caps de redacció per evitar la publicació d’incòmodes articles sobre la seva
vida privada, l'any 2006, l'Oficina de Regulació de la Publicitat, va censurar
una cançó de la banda francesa de pop-punk Wampas titulada “Chirac en prison”
(Chirac a la presó), en els anuncis publicitaris del disc. La cançó de Wampas,
feia referència al llavors President de la República Jacques Chirac, involucrat
en un sumari per corrupció a l'Oficina d'Habitatges Públics (HLM) de París,
obert des de 1994, quan era el batlle de la capital. Chirac va ser condemnat a
dos anys per malversació de fons, abús de confiança, interès il·legal i delicte
d'interferència, però mai va ingressar a presó. La fiscalia també va forçar el
tancament del bloc antisarkozista i musical Torapamavoa després de la
publicació d'un videoclip molt visitat a MySpace, l'any 2008, de l'artista
Djamal criticant al President Nicolas Sarkozy i els seus negocis amb el
president libi derrocat Muamar Gaddafi. Els comptes a Youtube, amb vora 150
vídeos i 3 milions de visites també van ser clausurats.
Contingut sexual i drogues
En altres ocasions la censura se sol situar al voltant
de temes més moralistes. L'any 2000, la fiscalia de Nantes va aturar la
distribució del disc del grup Matmatah, quan ja havia venut 650.000 exemplars,
per una suposada “incitació al consum de drogues” i al “tràfic d'estupefaents”.
La multa va ser de 50.000 francs. La denúncia la va dur a terme un policia que
després d'escoltar la seva cançó “L'Apologie” en un concert, va considerar la
lletra una incitació al consum de drogues. Un dels versos deia "Un petard
ou un Ricard, si t'as vraiment le cafard, a choisir y'a pas photo, moi je
choisis le maroco. Les alcools ont leurs soulards la cana c'est le panard. Y'en
a qui le mystifient, moi j'en fais l'apologie" (“Un porro o un Ricard [un
licor d'anís] si estàs realment deprimit, ho tinc clar, trio l'haixix.
L'alcohol té els seus borratxos, el cànnabis és màgic. Hi ha alguns que ho
expliquen, jo en faig apologia”.
El 2008 l'Associació de Professionals per una
Publicitat Responsable va censurar una campanya institucional contra la
propagació del virus de la sida entre el col·lectiu homosexual, perquè segons
aquesta associació el cartell que mostrava a una parella d'homes abraçada,
resultava massa explícit. L'organització Act Up París, de lluita contra la
sida, va criticar la censura i va demanar que es continués difonent la
campanya.
El 2011 el videoclip "S&M" de Rihanna i
"Tonight" d'Enrique Iglesias només es podia veure a la televisió
francesa a partir de les deu de la nit. El Consell Superior Audiovisual francès
va considerar que eren susceptibles de ferir al públic més jove, concretament,
els menors de deu anys. El govern els va qualificar amb una X per “connotació
sexual explícita”. En el vídeo, Rihanna utilitzava diversos objectes com fuets,
mordasses o nines inflables. En el cas del cantant espanyol, la raó va ser la
seva participació en el vídeo a una gran orgia amb les seves ballarines. De nou
a principis de 2014, dos altres vídeos de Miley Cyrus i Britney Spears van ser
obligats a passar-se més tard de les deu de la nit. “Wrecking Ball” i “Work
Bitch”, de Miley Cyrus i Britney Spears respectivament, van ser considerats
d'un alt contingut sexual segons el Consell Superior Audiovisual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada