Les clavegueres de Barcelona

Els policies acusats en el documentari 'Ciutat morta' haurien de ser a la presó, si més no a judici. I encara hi som a temps 

[Editorial Vilaweb 19/01/2015]  

Vicent Partal  

L'accidentada projecció dissabte de 'Ciutat morta' pel Canal 33 ha tingut una conseqüència política indubtable: ha tornat a fer evident que a la ciutat de Barcelona, durant molts anys i encara avui, hi ha una trama d'interessos foscs vinculats a la guàrdia urbana que reapareixen de tant en tant sense que mai ningú els acabe d'aclarir. Sense que la ciutat acabe de fer net.  

No pot servir d'excusa que a totes les grans ciutats del món hi ha un espai fosc al voltant de la policia. La policia es barreja per força amb el crim, amb un operatiu prou gran per a amagar dins seu també impunitats criminals, de vegades impossibles de detectar, però sovint permeses com si fossen un mal menor. Si els polítics, en compte d'encarar el problema, opten per doblegar-s'hi o no són capaços de controlar la policia, aleshores el mal que pot caure damunt la població és enorme. I impune. 

'Ciutat morta' ho retrata a la perfecció. Retrata la impunitat d'una part de la guàrdia urbana de Barcelona --i també dels mossos d'esquadra--, que no únicament actua de manera criminal, sinó que té tots els mecanismes a l'abast per a dissimular la gravetat de la seua actuació tant com siga necessària. A Barcelona el cas 4-F s'afegeix a molts altres que han originat escàndols anteriors, des del tancament de prostíbuls protegits a activitats derivades del tràfic de droga, en què s'han trobat implicats efectius policíacs. O del cas Vilaró al de la persecució de la regidora Itziar Gonzàlez, en què el consistori no va fer res per protegir-la de les amenaces de mort i es va limitar a aclucar-se d'ulls i deixar-la dimitir. Hi ha massa coses en comú en tots aquests casos: persones, institucions, hospital, jutges. I tot açò ha de fer sospitar que, com deia fa uns dies a VilaWeb el director del film, es tracta d'un cas sistèmic: 'Això és un "modus operandi" determinat dels nostres cossos policíacs, emparats per jutges i polítics. Parlem d'un mal sistèmic que surt a la llum quan s'equivoquen de persona'.  

'Ciutat morta' posa el focus sobre un cas concret i el documenta tan sòlidament que és impossible d'evitar la indignació. La indignació pel que van fer, però també per la manera com se n'han sortit. És cert que els comandaments implicats ja no hi són i que els guàrdies acusats de les tortures s'han jubilat. Però això no vol dir res. Aquests policies haurien de ser a la presó, no jubilats. I l'Ajuntament de Gavà no havia d'haver acollit el cap de la unitat d'informació, autor, a més, de la demanda perquè el documentari fos censurat. 

Els problemes amb la guàrdia urbana de Barcelona no són únicament del passat i sovint no cal entrar en la part més fosca per sentir-los. Els veïns de Ciutat Vella fa anys que denuncien la permissivitat o tolerància d'aquest cos policíac amb diverses actituds delictives que han de suportar a la Rambla i al voltant a la nit, i que els impedeixen de tenir una vida digna. Fa pocs dies que vam publicar l’entrevista, en què s'explica com els veïns no tan sols no obtenen cap solució sinó que, a més, veuen que les seves protestes són jutjades amb més duresa que alguns delictes.  

'Ciutat morta' hauria de ser en aquest sentit un estímul per a promoure un canvi real en la gestió del model policíac de Barcelona, que fins ara no ha estat suficient. Hi ha una cultura de la prepotència i la impunitat en algunes àrees de la guàrdia urbana que cal extirpar, sense contemplacions. I segurament perseguir judicialment, des de l'ajuntament mateix, els agents denunciats per 'Ciutat morta' -que ara riuen gràcies a la seua jubilació- seria una bona manera de fer arribar un missatge clar a tots aquells qui es pensen que la ciutat és seua i que, efectivament, és morta.