dilluns, 19 de gener del 2015

‘Je suis Charlie, pas flic, pas Víctor Gibanel!’ Víctor Gibanel demana 45.000 euros a un periodista pel fragment censurat de 'Ciutat Morta'.

 
El periodista ha de presentar-se davant el jutjat de primera instància número 25 de Barcelona
L'ex-cap d'informació de la guàrdia urbana va demanar que no s'emetés el documental per TVC. 
El periodista ha de presentar-se davant el jutjat de primera instància número 25 de Barcelona abans de vint dies. Serà aleshores que el jutge decidirà si convoca el judici o no.  
David Fernàndez: 'Si algú nega que a l'Estat espanyol s'ha torturat, que truqui a Martxelo Otamendi'.
 
[Vilaweb 19/01/2015] 

El documental 'Ciutat Morta' es va emetre dissabte a la nit a TVC amb cinc minuts menys. Són els cinc minuts que un jutge va ordenar que s'eliminessin com a mesura cautelar arran de la demanda de l'ex-cap d'informació de la guàrdia urbana, Víctor Gibanel. Però el procés judicial continua, i el periodista de la Directa Jesús Rodríguez, que apareix en aquest fragment del film, afronta una petició d'indemnització de 45.000 euros per violació del dret de l'honor de Gibanel. 

Tot i que fa més d'un any que 'Ciutat Morta' s'emet en diversos festivals i passis, no va ser fins que es va anunciar que l'emetrien per TVC que Gibanel va presentar la demanda. Hi demanava, d'una banda, que es decretessin mesures cautelars per a evitar-ne l'emissió; i d'una altra, una indemnització de 45.000 a la productora, a TV3 i a Jesús Rodríguez. Com que el jutge va decretar la mesura cautelar d'eliminar els cinc minuts del documental on es parla d'ell, va retirar la petició d'indemnització a la productora i a TV3, però l'ha mantinguda a Jesús Rodríguez per les opinions que hi dóna.  

Defensa Rodríguez: 'La meva tasca al documental és mostrar qui era qui dins l'Ajuntament de Barcelona quan van passar els fets i explicar quina responsabilitat tenia cadascun dels graons adminsitratius i polítics; en aquest cas, explicar quina feina feia el cap d'informació de la guàrdia urbana, que era l'encarregat de fer els informes per al batlle. La meva tasca és aquesta: explicar i posar en context, fer una tasca periodística. Crec que la meva actuació i la dels productors del documental està totalment justificada i emparada en la llibertat d'expressió i de premsa.'  

Segons que explica Rodríguez, Gibanel argumenta en la demanda que el greuge al seu honor es materialitza en el fet que companys de feina, familiars i coneguts tinguin coneixement de les imatges i de les opinions que hi dóna el periodista. Però la censura d'aquests cinc minuts del film ha tingut l'efecte contrari al volgut, l'anomenat 'efecte Streisand', i el fragment ha rebut centenars de milers de visites a la xarxa.  

El periodista ha de presentar-se davant el jutjat de primera instància número 25 de Barcelona abans de vint dies. Serà aleshores que el jutge decidirà si convoca el judici o no.  

La CUP portarà el cas del 4F al Parlament de Catalunya  

El diputat de la CUP David Fernàndez troba una obvietat s'ha de reobrir el cas del 4-F i ha apuntat que hi ha diferents mecanismes per fer-ho. Una revisió extraordinària, que la fiscalia ho faci de mutu propi o que persones que tenen informació addicional la presentin, ha dit en declaracions a RAC-1. A més, ha avançat que la CUP portarà el cas al parlament 'des d'un punt de vista de reflexió sobre quins tipus de dinàmiques d'impunitat i de recerca d'un cap de turc hi havia el 2006'. Fernàndez ha estat contundent en relació als casos de tortura a l'estat espanyol, i ha etzibat a l'historiador Joan López Alegre, que li qüestionava el posicionament: 'Si algú nega que a l'Estat espanyol s'ha torturat, que truqui a Martxelo Otamendi i li digui a la cara que la tortura és mentida.'   

Sobre el tancament del cas del 4F, ha dit: 'És un procés que acaba amb una total impunitat. Hi ha una política d'estat que és la impunitat; hi ha dos agents de la guàrdia urbana condemnats en ferm per tortures, perquè les tortures existeixen, i qui ho negui contribueix a la teoria de la negació que tots els torturadors han fet al llarg de la història, que és l'ofici més vell del món; contribueixen a aquesta impunitat. I que tinguin una pensió vitalícia és una política d'estat. Els assassins de Lasa i Zabala, el dia abans d'entrar a la presó i de ser expulsats de la guàrdia civil van rebre una pensió vitalícia.' 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada