dimarts, 27 de gener de 2015

Aïda Lorenzo i Esther Llorenç estan recopilant una memòria definitiva dels ciutadans executats pel règim franquista a la demarcació de Girona. Acaben de publicar el volum ‘Morts per la República Catalana'.


78 anys d'edat tenia el gironí més vell afusellat pel règim franquista.  
19 anys és l'edat del més jove afusellat. 
Ultimen un llibre amb la llista dels afusellats gironins.
 








TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/01/2015 
Palamós (Baix Empordà).- 


Propaganda feixista de 'caballeros caidos de España' a Palamós el 1939
Llegim que actives com sempre, Aïda Lorenzo (Figueres, 1937) i Esther Llorenç (Figueres, 1962), mare i filla i, alhora, filla i néta de Juan Lorenzo, afusellat i enterrat en una fossa anònima del cementiri de Girona, continuen la seva lluita per honorar totes aquelles persones afusellades i empresonades pel règim franquista.
 No volen venjança, “sinó justícia”, com deixen clar tot sovint, i per això no paren de publicar -i ja en sumen una dotzena- llibres dedicats a víctimes de la dictadura, la majoria anònims per l'opinió pública, però que amb la seva tasca pretenen ser recuperats d'alguna manera de la memòria perduda per formar part de la història. “Aquella que justament ningú no vol explicar”, remarquen. 
Actualment estan enllestint un llibre recopilatori on apareixerà la llista de tots aquells gironins afusellats pel règim feixista. “Només a Girona ciutat hem comptabilitzat fins a 524 executats que resten a les foses franquistes”, avancen. Mentrestant, també acaben de publicar un nou volum, titulat Morts per la República Catalana, que té el suport de la Diputació de Girona i l'Associació de familiars de represaliats pel franquisme, que elles representen, i en el qual recullen un llistat de persones afusellades i empresonades naturals i veïnes de Palamós, Tortellà, Bonmatí i Sant Joan de les Abadesses. 
De Palamós, on la crònica comença a mitjan juliol del 1936, les autores recorden entre altres atrocitats els constants bombardejos efectuats des del vaixell ‘Canarias’ que, al llarg de les seves incursions a la costa, “van fer sofrir molt la ciutat i els seus habitants”. Sobre Tortellà, se centren en el terrible rastre de mort que van emprendre un grup de guàrdia civils desertors que quan van tornar al poble van exercir una desaforada repressió a la població. Així mateix, tracten per primera vegada el tema al petit municipi de Bonmatí. I de Sant Joan de les Abadesses tracten sobre Pelai Vila Antiga, àlies El Rosset. 

Josep Fàbrega, la mort d'un diputat per ERC i alcalde de Palamós 

Josep Fàbrega i Pou (Palamós, 04/01/1868-Girona,12/08/1939), alcalde de Palamós i diputat al Parlament per ERC, fou acusat de ser “molt influent en els ambients rojos i separatistes” i d'haver participat en una reunió a l'Ajuntament de Palamós el 1936, on es va acordar assassinar sis detinguts (“tot i que es desconeix la intervenció que l'acusat va tenir en l'esmentada reunió”, diu la sentència). El van condemnar a mort, tot i el seu estat de salut precari. Va ser afusellat al cementiri vell de Girona i enterrat a la fossa comuna el 12 d’agost de 1939. El seu cas està en el Jutjat Federal argentí núm.1, a Buenos Aires, en la causa pel genocidi espanyol del franquisme (1936-1977). 

Mira també:
Associacio de familiars represaliats pel franquisme




Cap comentari:

Publica un comentari