 |
| exhabitants del bloc i activistes a "l'hort de la PAH" |
Les famílies desallotjades aleshores ara viuen en pisos de
la Generalitat però tenen problemes per pagar les factures d’aigua, gas i
electricitat a causa de la seva pobresa
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/12/2014
Salt (Gironès).-
Dissabte
farà un any que el bloc alliberat per la PAH de Girona a Salt va ser
desallotjat definitivament.
Han estat dotze mesos en què les famílies que hi
vivien han anat construint noves vides en els pisos que els va cedir la
Generalitat, però que avui dia tenen seriosos problemes per pagar les factures
d´aigua, gas i electricitat. Mentrestant, el bloc continua buit i custodiat per
guàrdies de seguretat per evitar que torni a ser ocupat.
Per a la Buchra, el bloc que s’havia alliberat al carrer
Doctor Castany de Salt va ser més que un sostre. Allà va lluitar al costat
d´altres membres de la PAH per aconseguir un habitatge digne, va donar la cara
davant dels mitjans per defensar les famílies del bloc i fins i tot es va
quedar embarassada de la seva filla petita. «Quan passejo i miro el bloc, el
trobo a faltar molt. No puc evitar de pensar: quantes coses que van passar
aquí!», explica.
La família de la Buchra, juntament amb setze més, va viure
durant nou mesos al bloc ocupat per la PAH a Salt. Quan el jutge en va ordenar
el desallotjament, el Tribunal de Drets Humans d´Estrasburg el va aturar i va
obligar el Govern a oferir un sostre on viure a les famílies amb criatures. I
així es va fer: el Govern català va oferir pisos protegits a les famílies, en
règim de cessió d´ús, pels quals només haurien de pagar 50 euros mensuals.
Després, el 13 de desembre de 2013, el bloc es va desallotjar definitivament.
Ara que ja ha passat un any, les famílies continuen vivint
en aquests pisos, però tenen molts problemes per pagar les factures. En el cas
de la Buchra, està intentant fer classes d´anglès per a nens, però el seu marit
no treballa i els ingressos són escassos. Per això, els van arribar a tallar
l´aigua durant un parell de dies, i sort en van tenir d´una veïna per poder
rentar els plats i netejar-se. Ara ja l´han recuperat, tot i que també deuen
una factura de 90 euros de gas perquè consideren que la companyia els va
estafar i que no havien fet un consum tan elevat.
Malgrat tot, ella i el seu home estan animats. «Som
conscients que estem millor que moltes altres famílies, perquè almenys tenim un
lloc on viure», explica. Tot i això, enyora les seves companyes del bloc, amb
qui es truca i se saluda però amb qui cada cop se li fa més difícil poder
quedar a causa dels horaris. «Fa ràbia veure com el bloc continua buit. A
vegades et preguntes: realment valia la pena? Hagués estat millor deixar que
les famílies es quedessin pagant un lloguer mínim que no pas tenir-lo
desocupat», assenyala.
Una de les seves companyes del bloc, la Hadijatou, diu que
el que més troba a faltar és la bona convivència entre les famílies. «Mai havia
viscut res igual», assenyala. «A vegades, quan passem per davant, la meva filla
de sis anys em pregunta: mama, quan marxaran els policies i podrem tornar a
viure al bloc?» explica.
Un any després, la Hadijatou i la seva família viuen en un
pis protegit de la Generalitat, però amb prou feines arriben a finals de mes.
Explica que ha sol·licitat la Pirmi, però encara no li han donat. De moment té
sort perquè des de Serveis Socials l´han ajudat amb les factures de la llum,
però té por que li acabin tallant l´aigua. Tot i això, no es rendeix. «Seguirem
lluitant totes juntes, perquè he après molt amb aquesta gent», afirma.
La Nyameh es troba en una situació similar. Amb els 350
euros que aconsegueix al mes, ha de fer front a les despeses i mantenir quatre
nens. Per això, enyora l´època del bloc: «Allà vivíem tranquil·lament, perquè
no havíem de patir per les factures», assenyala.
A la Doris i la Dora, en canvi, la Generalitat no els va facilitar
cap pis social perquè no va considerar que es trobessin en situació
d´emergència ni tenien criatures. Després de viure un temps a l´hort de la PAH,
fa poc s´han instal·lat en una masia que estan arreglant. «Les administracions
només van fer veure que buscaven solucions per justificar-se davant de tothom,
però en realitat no ho van fer», es queixa la Doris. Tot i que troben a faltar
el bloc -«estàvem vivint el que per a qualsevol seria una utopia»- segueixen
intentant demostrar, a través del seu hort i la seva lluita, que «una altra
forma de vida és possible».
Per tal de denunciar que el bloc segueix buit un any
després, la PAH Girona-Salt anirà demà divendres al Parlament de Catalunya per
reunir-se amb els partits que ara fa un any van votar una moció perquè els
pisos del bloc es destinessin a lloguer social, cosa que no ha succeït. La PAH,
però, no hi anirà sencera: al llarg d´aquest darrer any s´ha produït una
divisió i ha sorgit la PAH-Gironès, que ara per ara és la única reconeguda
oficialment per les PAH catalanes. La portaveu de Girona-Salt, Marta Afuera,
creu que és un procés natural: «Són processos de maduració, i el més important
és que la gent entengui que el més important és la lluita pel drets socials, i
que la resta es deixi estar».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada