L'exèrcit que vol Podemos

Entrevistem al Cercle Podem de les Forces Armades, que treballa per la democratització de l'Exèrcit espanyol. 

Segons Pablo Iglesias “l'exèrcit és fonamental en una societat democràtica”,  “falten militars valents” i que, si fos necessari, augmentaria el pressupost de defensa per “assegurar la independència del país i els drets socials”. 

El mateix líder, que va declarar-se objector de consciència davant el servei militar, admet el seu canvi de parer. 

El desencís que van suposar les declaracions de Pablo Iglesias per al moviment pacifista va tornar a rebrotar al novembre, quan el Cercle Podemos de la localitat andalusa de Rota va desmarcar-se de la tradicional marxa antimilitarista contra la base nord-americana, que es celebra des de fa 30 anys, amb l'argument que, sense el complex bèl·lic, “no hi ha teixit industrial alternatiu” per donar feina a les veïnes. 

El Cercle Podem-Forces Armades suma més de 6.000 seguidores al Facebook i compta amb un suport entusiasta per part de la cúpula del partit, que veu en l'exèrcit un planter de vots molt important. 

Juan Carlos Monedero va expressar el seu entusiasme pel cercle militar: “si guanyem, jo estaré més tranquilet sabent que una part important de l'exèrcit garantirà el triomf de Podemos. Aquí no som ingenus” 

DIRECTA 23/12/2014 

Marc Rude 

El discurs de Pablo Iglesias arriba a les casernes espanyoles. El passat 26 d'octubre, a l'entrevista que Jordi Évole li va fer a l'Equador per la Sexta, el dirigent opinava que “l'exèrcit és fonamental en una societat democràtica”. Iglesias li comentava al periodista que “falten militars valents” i que, si fos necessari, augmentaria el pressupost de defensa per “assegurar la independència del país i els drets socials”. El mateix líder, que va declarar-se objector de consciència davant el servei militar, admet el seu canvi de parer. El desencís que van suposar les declaracions de Pablo Iglesias per al moviment pacifista va tornar a rebrotar al novembre, quan el Cercle Podemos de la localitat andalusa de Rota va desmarcar-se de la tradicional marxa antimilitarista contra la base nord-americana, que es celebra des de fa 30 anys, amb l'argument que, sense el complex bèl·lic, “no hi ha teixit industrial alternatiu” per donar feina a les veïnes. 

El Cercle Podem-Forces Armades, creat el gener d'enguany, ja suma més de 6.000 seguidores al Facebook i compta amb un suport entusiasta per part de la cúpula del partit, que veu en l'exèrcit un planter de vots molt important. Juan Carlos Monedero va expressar el seu entusiasme pel cercle militar: “si guanyem, jo estaré més tranquilet sabent que una part important de l'exèrcit garantirà el triomf de Podemos. Aquí no som ingenus”. A través de les xarxes socials, la Directa ha pogut contactar amb el Cercle de les Forces Armades, el qual ha accedit molt amablement a respondre'ns unes quantes preguntes.  

-. Com es forma el Círculo Podemos de las Fuerzas Armadas? 

-. El cercle Podem Membres de les Fuerzas Armadas va ser fundat, curiosament, per un informàtic exiliat al Brasil. Després de crear el cercle Podem Brasil a les xarxes socials, amb l'experiència d'un bon amic a la Legió, molt incòmoda i que representava algunes injustícies que hi havien a les Forces Armades, va pensar que la gent podria oblidar que tenim moltes persones de bé treballant a l'exèrcit, i oblidar-se de la defensa dels seus drets. 

Sense tenir cap experiència militar, l'informàtic va fer servir l'equip de xarxes de Podem –canals a Twitter, Facebook, Loomio, Gmail...– per contactar militars que poguessin ajudar a criar propostes. Al cap de dos dies, la pàgina de Facebook va arribar a 2.000 m'agrades. Centenars de militars van enviar-nos missatges d'ànim; un grup d'unes vint persones, militars i exmilitars, han assessorat i debatut les propostes, per enviar-les a la Plaza Podemos de Reddit i debatre-les amb la societat. Ara tenim subgrups a cada part de l'exèrcit, que utilitzen el Facebook per fer una pluja d'idees. Esperem que tot el treball que hem fet sigui escoltat, no només per Podem, sinó per la societat en conjunt, perquè es tracta de problemes del dia a dia que podem solucionar amb voluntat política.

-. Quines són les principals problemàtiques que denuncieu al si de les Forces Armades? 

-. En primer lloc, creiem que fa falta una millora substancial dels drets dels militars: llibertat d'expressió, d'afiliar-se a partits polítics... Drets que no suposarien cap tipus de cost per l'Estat i que millorarien l'exèrcit, fent-lo més just i democràtic. En segon lloc, pensem que fa falta un control de despeses per part d'alguna assessoria externa a l'exèrcit. Creiem que es malversa molt, i que les Forces Armades, com a part de l'Estat, haurien d'estar vigilades per aquest, i no simplement donar diners a un grup reduït de generals que els reparteix com vol.

-. Reduir els cotxes oficials. Eliminar clubs d'oficials, sotsoficials i tropa i crear-ne un pels tres col·lectius, ja que ens sembla que tots els militars son igual d'importants, i no fem distinció d'escales i privilegis dels alts comandaments. Així mateix, volem acabar amb les portes giratòries, entre altres mesures que veiem necessàries.  

-. Quines reformes proposeu per a l'exèrcit? 

-. La idea és tenir unes Forces Armades que responguin millor a allò que la gent vol, que estiguin al servei del poble i vetllin pels interessos generals, i no pels d'una petita oligarquia d'alts comandaments. Hem elaborat un esborrany amb diverses propostes per a tots els àmbits generals de les Forces Armades, en les quals es toquen tots els punts: drets i deures, qüestions LGBTI, conciliació familiar i igualtat entre els membres de l'exèrcit.  

-. Què n'opineu de la cúpula militar?

-. Gairebé tota la cúpula militar és una organització endogàmica, en la qual es premia més ser “fill de” que els mèrits professionals. Fan servir els recursos de l'Estat pel seu profit personal, tenen fons per despeses pròpies i tot tipus de dispendis sobre els quals no hi ha cap tipus de control. Tenim la intenció que això acabi, i que als llocs de més responsabilitat hi estigui la gent més preparada i que més ho mereixi i que, per descomptat, sigui la més honrada.

-. OTAN: Sí o no? 

Entre els militars, hi ha molta diversitat d'opinions sobre el tema: hi ha qui hi està a favor -per l'obertura de l'exèrcit espanyol al món que va generar- i qui hi està en contra, de totes maneres aquest tipus de propostes i decisions estan més vinculades a l'Estat o als ciutadans en general, que són els qui decideixen, al cap i a la fi, l'entrada o la sortida de l'OTAN. 

-. Què en penseu de la despesa militar de l'Estat? Molta, poca, mal o ben repartida? 

Moltes vegades, la despesa en defensa és relativa. Es treballa amb el que l'Estat dóna. Sobre si està ben o mal distribuïda, sens dubte està mal distribuïda, i a una escala enorme, començant pel mateix ministre de Defensa, Pedro Morenés, que fins fa no gaire era conseller i representant de l'empresa Instalaza, S.A; que ha multiplicat els contractes amb el ministeri des que Morenés va assumir el càrrec. Literalment, centenars de milions d'euros són malgastats cada any en vehicles i avions que no tenen funció ni cabuda a l'exèrcit, els quals acumulen pols o es malvenen per una petita part del qual han costat.  

-. Com creieu que actuaria l'exèrcit si el govern o alguns comandaments ordenessin intervenir militarment en una eventual revolta popular o davant de la secessió política de Catalunya? Veieu possible que aquesta ordre pugui arribar? 

-. Com hem vist moltes vegades, la Constitució és interpretable; es passa per sobre d'ella quan interessa i es considera un document inviolable quan ve bé. Des del Cercle estem en contra de qualsevol intervenció que tingui com a objectius els nostres propis ciutadans, i molts militars que no hi pertanyen també, encara que veiem poc probable, per no dir impossible, una intervenció militar a Catalunya. El debat democràtic sempre ha de ser la millor opció en aquest tipus de casos.