El cas Puig Antich surt als informes de l'ambaixador
dels Estats Units a Espanya, enviats periòdicament a Kissinger.
A Salvador Puig Antich el fiscal militar, tinent
coronel José María Barona, li preguntà per la reunió que tenien previst fer al
Bar Funicular amb Santi Soler Amigó Petit, i Puig Antich contesta: “Hablar
sobre la organización de la biblioteca clandestina”.
[05/12/2014] Ferran Aisa
Salvador Puig Antich continua sent notícia. El passat
24 d'octubre Jordi Panyella escrivia 'Nou impuls a
la querella pel cas Companys i Puig Antich', arran de la fiscalia argentina
d'investigar l'afusellament del president i de demanar la detenció del jurista
que va redactar la sentència del militant del MIL. Si fa uns mesos presentàvem
el llibre de Jordi Panyella, periodista d'El Punt
Avui, 'Salvador Puig Antich, cas obert', ara és el professor de la Universitat
Complutense de Madrid Gutmaro Gómez Bravo, especialista en els estudis de
violència, control social, franquisme i Transició, qui publica un altre assaig
sobre l'afer del militant del MIL, 'Puig Antich, la Transición inacabada' (*).
Podem
dir que són dos llibres paral·lels, i alhora complementaris, per indagar i
saber més d'aquella manipulada sentència jurídica que va portar al garrot vil
un jove anarquista de vint-i-cinc anys, víctima de la brutal repressió i
venjança del règim franquista contra els elements subversius, sobretot després
que ETA assassinés Carrero Blanco.
Mentre que el llibre de Jordi Panyella
aporta la informació de testimonis directes i la descripció del sumari; el
segon descriu detalladament l'aparell repressiu del franquisme, refà l'organigrama
de la policia i la influència de l'exèrcit en els cossos de seguretat de
l'Estat. Un informe de la Dirección General de Seguridad del 1966 manifestava
que el règim espanyol se sustentava en tres estaments: Església catòlica,
exèrcit i Falange: “Pero solo el ejército se muestra firme, unido, como
realidad y esperanza de continuidad.” L'exèrcit, al començament dels anys
setanta, era el valedor principal de la dictadura. L'autor també analitza les
motivacions judicials davant d'un cas com el de Puig Antich i els seus companys
del MIL, jutjats en el mateix sumari 106-IV-73.
Gutmaro Gómez Bravo ha realitzat un gran treball
d'investigació documental, que l'ha portat pels arxius administratius de
l'Estat i pels arxius militars per tal d'esbrinar les causes que van portar el
règim franquista a imposar lleis tan dures, entre les quals la pena de mort,
contra els joves militants del MIL.
Entre els documents interessants que l'autor d'aquest
assaig incorpora hi ha els informes de l'ambaixador dels Estats Units a
Espanya, enviats periòdicament a Kissinger.
L'aportació de noves fonts documentals són el punt de
partida d'aquest assaig que pretén reflexionar sobre un passat que encara no
s'ha revisat del tot i que són fonamentals per saber de quina manera l'oposició
franquista va afrontar la Transició en passar del silenci del temps franquista
al pacte de l'oblit que va portar al consens democràtic dels pactes de la
Moncloa. Entre els documents que ha investigat Gutmaro Gómez Bravo hi ha l'acta
del sumari d'on ha extret les preguntes realitzades pel fiscal, el tinent
coronel José María Barona, als processats. A Salvador Puig Antich li pregunta
per la reunió que tenien previst fer al Bar Funicular amb Santi Soler Amigó
Petit i Puig Antich contesta: “Hablar sobre la organización de la biblioteca
clandestina.”
Quaranta anys després de l'execució de Puig Antich el
seu cas continua encara obert i, malgrat les negatives dels tribunals jurídics
espanyols, pendent de revisió.
(*) PUIG ANTICH: LA TRANSICIÓN INACABADA. Gutmaro Gómez
Bravo. Editorial: Taurus. Madrid, 2014. Pàgines: 235. Preu: 18 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada