Nord-est Llibertari: Davant la possibilitat raonable la propera primavera d’una independència del Principat del jou espanyol, Hollande i Rajoy intenten accelerar la interconnexió transfronterera de la MAT

dimarts, 2 de desembre del 2014

Davant la possibilitat raonable la propera primavera d’una independència del Principat del jou espanyol, Hollande i Rajoy intenten accelerar la interconnexió transfronterera de la MAT

Tot plegat davant la possibilitat que la República catalana, pressionada per un moviment ecosocial, políticament incontrolat, de masses es vegi obligada a impedir aquesta interconnexió.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/12/2014

Perpinyà (Rosselló).-

Ahir dilluns es va confirmar, durant la cimera que duen a terme els estats francès i espanyol a París, que la línia electronuclear transfronterera MAT construïda entre Baixàs, a Rosselló, i Santa Llogaia d’Álguema, a l’Alt Empordà, pel Portús, entrarà en funcionament a principis de l'any vinent.

Així mateix, François Hollande i Mariano Rajoy van fer dilluns una crida a “accelerar” la posada en marxa del pla d'inversió europea de 315.000 milions d'euros anunciat pel nou president de la Comissió europea Jean-Claude Juncker.

L'estat espanyol, que es troba aïllat de les xarxes europees, espera finançar la construcció d'interconnexions elèctriques de molt alta tensió, amb aquest pla amb l'objectiu d'obrir les xarxes espanyoles, retallar els pics de consum, i contribuir a la independència energètica de la Unió Europea.

La MAT construïda entre Baixàs i Santa Llogaia d’Àlguema duplicaria la capacitat d'intercanvis d'electricitat que serà duta a 2.800 megawatts, l'equivalent de la producció d'una central nuclear EPR.

Encara és possible impedir la interconnexió de la MAT

Davant la possibilitat raonable la propera primavera d’una independència del Principat de Catalunya del jou espanyol Hollande i Rajoy intenten accelerar la interconnexió transfronterera de la MAT el gener o febrer. Tot plegat davant la possibilitat que la República catalana, pressionada per un moviment ecosocial, políticament incontrolat, de masses es vegi obligada a impedir aquesta interconnexió. Per això no es gens estrany que Fançois Hollande digui davant Mariano Rajoy que vol una “Espanya estable”. Queda clar que cal desactivar el domini jacobí francès a la Catalunya Nord amb un esforç suprem a partir d’ara mateix en el marc de ni França ni Espanya: Països Catalans. No a MAT passa per la independència catalana i si el govern català de transició no atura la MAT haurà de ser enderrocat amb l’acció de masses

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...