Nord-est Llibertari: L’historiador i poeta Ferran Aisa publica ‘Montjuïc. La muntanya del poble’ en un volum de gran format

dimarts, 2 de desembre del 2014

L’historiador i poeta Ferran Aisa publica ‘Montjuïc. La muntanya del poble’ en un volum de gran format

Un llibre rigoros i ben documentat en què Ferran Aisa aposta per donar el punt de vista de les classes menys afavorides, dels obrers, i des de tendencies politiques anarquistes

[novembre de 2014 Lluís Llort ]

Les muntanyes solen acollir la llar dels deus en la majoria de creences perqué són més a prop del cel. Per aquest motiu ascendir una muntanya se sol relacionar amb un augment d'espiritualitat, fins i tot de saviesa i de força. La literatura és plena de referències a la muntanya per la seva simbologia, de Canigo, de Verdaguer, a La muntanya magica, de Mann, passant per El clamor de la muntanya,de Kawabata. Què passa quan una muntanya nomes fa 173 metres d'altura i ocupa unes 370 hectarees?
Doncs si aquesta petita muntanya és un dels pulmons d'una gran ciutat com Barcelona el que passa és que conté cicatrius i records, vivències i històries dels segles que fa que esta poc o molt habitada.

I aquesta muntanya, petita de mida però gran d'historia, és Montjuic, i l'historiador i poeta Ferran Aisa ens ofereix en un magnific llibre, Montjuic.La muntanya del poble (Editorial Base i Ajuntament de Barcelona) un recorregut exhaustiu i amè, ple d'anècdotes i dades interessants, pel que ha estat la muntanya.

El Montjuic d'avui és una muntanya de cultura, d'esport i de lleure; escenari privilegiat de fires, olimpiades i esdeveniments molt diversos, que han projectat Barcelona amb força a tot el mon. Però no sempre ha estat així. És per aixo que Montjuic. La muntanya del poble és un viatge per la historia de la muntanya. Des dels camps ibers; els camins romans; les ermites medievals; les pedreres
que van bastir la ciutat; el castell, que tant simbolitza la defensa de la ciutat com la seva repressio; els berenadors a l'aire lliure; els balls festius; les fires internacionals; la muntanya esportiva...És una muntanya amb un nom de procedència no del tot confirmada. La teoria amb mes força sosté que hi havia un cementiri jueu (del qual s'han trobat restes) i que d'aqui neix Mons Judaic,que passa a ser Montjuic. Una altra teoria afirma que la muntanya acollia un temple dedicat a Jupiter i que Mons Iovis va derivar fins a Montjuic, pero no s'ha localitzat cap resta d'aquest temple.
La luxosa edició que presenten ha permès a Aisa recollir i incorporar molt de material gràfic, sobretot fotografies, pero també reproducció de cartells, portades de llibres, plànols, partitures, gravats, retalls de premsa... cedits per particulars o per una llarga llista d'arxius, biblioteques i museus. De la mateixa manera, per redactar aquest passeig historic, Aisa ha investigat en tota mena
d'arxius i fonts documentals, però també ha begut de la literatura i reprodueix fragments d'obres de desenes de poetes, novel:·llistes i periodistes ben diversos, entre els quals hi ha Manuel Vazquez Montalban, Paco Candel, Alexandre Cirici Pellicer, Antoni Dalmau, Joan Maragall, Joan Amades, Sempronio, Rafael Tasis, Lluis Permanyer, Xavier Theros, Juli Vallmitjana i, fins i tot, els musics Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat.

Montjuic. La muntanya del poble, que neix d'una conferencia que el mateix Ferran Aisa va pronunciar el 2007 al Poblesec, El Montjuic popular dels obrers barcelonins, està dividit en vint apartats i cada part inclou de tres a cinc subapartats.

Tria d'encapçalaments

Les vint parts tenen uns enunciats ben il·lustratius, com ara Una muntanya històrica; Capelles, ermites i llegendes; Guerres, pestes i bombes; Pedreres, camps agricoles i esbarjo; La cara fosca de Montjuic i el seu castell maleït; Balls, fonts i herbes remeieres; L'Exposicio Internacional de Barcelona; Recuperacio del castell de Montjuic; Barraquisme, cementiri, Terra Negra; Miramar, el far de Montjuic i els refugis antiaeris; Fira de mostres i parc d'atraccions; La muntanya olimpica...

Un llibre rigoros amb el que s'explica i ben documentat en què Ferran Aisa aposta per donar el punt de vista de les classes menys afavorides, dels obrers, i des de tendencies politiques anarquistes. Una edicio de luxe en tots els sentits que ens ofereix el Montjuic total.

287 pàgines,
223 imatges,
20 apartats,
71 subapartats...
i moltes hores
de lectura plaent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...