La impugnació de normes catalanes forma part de l'estratègia
del Govern espanyol per a erosionar l'autogovern
[Vilaweb 27/11/2014]
La impugnació de la consulta del 9-N per part del Govern
espanyol ha marcat l'actualitat política catalana d'aquestes darreres setmanes.
Tanmateix, si mirem enrere, podrem veure que el Govern espanyol ha impugnat un
gran nombre de lleis catalanes, aquests últims anys. La prohibició del
'fracking', el decret de pobresa energètica o, divendres passat, la llei
d'horaris comercials són únicament alguns exemples de la lleis catalanes que
l'executiu de Rajoy ha dut al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Aquesta
impugnació de les normes catalanes és una de les dues línies d'actuació de
l'estratègia de l'Estat espanyol per erosionar l'autonomia catalana. La segona
via és la recentralització, amb iniciatives que envaeixen les competències
catalanes.
Impugnació de les normes catalanes
Les impugnacions de lleis catalanes per part del Govern
espanyol no són pas exclusives d'aquesta legislatura, però sí que és cert que
en aquests tres anys han sovintejat molt. Segons la directora general de
Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat de Catalunya,
Dolors Feliu, aquest augment és cíclic: 'En la nostra història, quan hi ha
hagut un govern amb majoria absoluta, ha crescut el nombre de recursos contra
lleis catalanes'. Explica, per exemple, que durant la darrera legislatura de
José Maria Aznar, amb majoria absoluta, van augmentar i que ara ens tornem a
trobar en un moment de poc diàleg i molts litigis.
Com explica Feliu, a més de les dues impugnacions del 9-N,
durant l'actual legislatura hi ha hagut set lleis que han estat objecte de
recurs al TC: la llei sobre matèries audiovisuals (2/2012), la llei que
prohibeix el 'fracking' (3/2012), el decret-llei sobre els horaris comercials
(4/2012 i 2/2014), el decret-llei sobre l'impost als dipòsits bancaris
(5/2012), el decret-llei sobre la pobresa energètica (6/2013), la llei
d'acompanyament (2/2014), i la llei de consultes populars no refrendàries
(10/2014).
Per a impugnar les normes catalanes, el Govern espanyol no
utilitza solament el Tribunal Constitucional. Aquests darrers temps ha preferit
utilitzar els tribunals ordinaris, la via del contenciós administratiu, per a
recórrer contra les normes que no tenen rang de llei (els recursos contra les
lleis només es poden presentar al TC). D'aquesta manera, a més de discutir si
les normes catalanes envaeixen les competències de l'estat, també pot discutir
les qüestions materials dels texts.
L'augment de plets contra lleis catalanes, sumat a la
politització dels membres del Tribunal Constitucional, ha fet que la majoria de
sentències donin la raó a l'Estat. En conseqüència --diu Dolors Feliu-- ha
canviat substancialment la jurisprudència del tribunal, uns canvis que
afavoreixen el govern de l'Estat espanyol.
Recentralització per invasió competencial
L'altra via d'erosió de l'autogovern català són les
iniciatives recentralitzadores per mitjà de lleis que envaeixen competències de
la Generalitat.
El 2011, el Govern espanyol va començar la legislatura amb
el propòsit de recuperar gran part del poder que s'havia transferit a les
comunitats autònomes durant les darreres dècades. La Generalitat alerta que
l'esperit i bona part de les mesures proposades per l'anomenat Informe CORA
--de reforma de les administracions públiques-- tenen una gran potència
recentralitzadora, de manera que impliquen un atac a l'autogovern i una mutació
constitucional encoberta del model d'organització territorial.
D'aquí ve que el Govern català també presenti recursos
contra les normes impulsades des del govern espanyol. El nombre de plets de la
Generalitat també ha augmentat, de resultes d'aquesta ofensiva
recentralitzadora de l'estat. És la manera de defensar l'autogovern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada