El vot FN a Perpinyà és més elevat en barris "burgesos",
on el percentatge de noms arabo-musulmans és molt feble.
Es presuposa Perpinyà com una ciutat fragmentada en
comunitats.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/11/2014
Perpinyà (Rosselló).-
Hi ha un assaig de 134 pàgines intitulat ‘Perpignan, une ville avant le Front
National?’, publicat per la Fundació Jean Jaurès, en que es fa un intent per analitzar
i poder comprendre el vot a les eleccions municipals de 2014 en que Louis Aliot
va aconseguir encapçalar el primer torn enfront l’alcalde Jean-Marc Pujol
(34,1% des sufragis contra 30,6 % per l’alcalde sortint), un cas únic en una
ciutat de més de 100.000 habitants. Encara que la llista Pujol (55,1 %)
finalment va guanyar en el segon torn, els autors s’han centrat en l’estudi del
fenomen del vot pel FN.
L'estudi ha estat elaborat per Jérôme Fourquet, director
del departament ‘Opinion et stratégie d'entreprise’ de l'Ifop, per Nicolas
Lebourg, investigador de la Universitat de Perpinyà, especialitzat en extrema dreta,
i per Sylvain Manternach, geògraf i cartògraf de l'Institut français de
géopolitique.
Els autors han analitzat aquells mètodes estadístics
que expliquen llargament tot recordant que senten la mateixa preocupació que la
‘Commission nationale de l'informatique et des libertés’ (CNIL) dons són "molt
crítics envers les enquestes que estableixen estadístiques ètniques i que les
utilitzen per comprendre la situació social", una precaució útil ja que s’analitza
el vot segons uns criteris poc habituals: meses electorals que compten un major
gran nombre de noms arabo-musulmans, estudi de cognoms de gitanos a les meses electorals
del barri de Sant Jaume, divisió del corpus electoral entre votants nats al departament
del Pirineu Oriental, nats en un altre departament, ‘pieds-noirs’ procedents
d'Algèria o nats a l'estranger. Han establert, per exemple, que el 10,7% de l'electorat de Perpinyà es d'origen
arabo-musulmà o, també, que el vot FN és més elevat en barris "burgesos",
on el percentatge de noms arabo-musulmans és molt feble.
Una qüestió clau de l’estudi presuposa Perpinyà com una
ciutat fragmentada en comunitats, un fenomen que sorgeix d'una pràctica clientalista
de la política en que cada bloc identifica comunitats i estableix lligams
privilegiats amb aquestes. Uns intercanvis interessats molt reals que marquen
un joc de col·loca etiquetes polítiques tradicionals: uns paràgrafs que resumeixen
els recorreguts polítics dels diferents candidats a les eleccions municipals són
especialment colpidors.
Els autors anoten el problema del “clientalisme
sorgeix quan aquest intercanvi de rèdit polític dels capitals financers o simbòlics
no poden satisfer massivament de manera suficient". En aquest sentit, el
Front Nacional trenca aquet equilibri de fons en la lògica social: la cinquena ciutat
més pobre de França, Perpinyà constitueix "un laboratori econòmic social
de la recessió francesa", segons Dominique Sistach, esmentat pels autors
en la introducció.
Segons els autors, el vot FN a Perpinyà prové d’un fenomen
que surt d’un "sentiment de deconstrucció de la ciutat paral·lel al del
mateix sistema polític".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada