La secta Opus Dei enfonsa el Regne d’Espanya.
Finalment Mas, Ortega i Rigau són criminalitzats per l’Estat
espanyol que queda en mas de la secta ultra catòlica Opus Dei.
Es trenca el pacte entre la burgesia catalana i la
triada de Castella d’oligarques, bisbes i buròcrates d’Estat a la Cort del rei.
Criminalització del president de la Generalitat i dues
conselleres del Govern autonòmic.
Mentre Catalunya s’indigna el rei viatja a Roma, ciutat
on va morir el seu besavi exiliat.
[20/11/2014] Un dels de Perpinyà del 20-N del 75
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce,
membre de la secta destructiva totalitària ultra catòlica Opus Dei, com el
ministre d’Interior del Govern espanyol, Jorge Fernández Díaz, i Ramon Espadaler,
conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya per UDC que finalment queda
fora de la querella gràcies a l’aval sectari, havia proposat ahir dimarts a la
Junta de Fiscals de Sala la presentació d'una querella contra el president de
la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera
d'Educació, Irene Rigau, per quatre delictes: desobediència, malversació,
prevaricació i usurpació de funcions. La Junta, integrada per 26 fiscals, va
atorgar un suport gairebé unànime a la iniciativa de Torres-Dulce. La decisió
de la Junta no és vinculant i la querella queda, en qualsevol cas, a criteri de
Torres-Dulce, qui ha plantejat aquesta acció davant la Justícia com a reacció a
la negativa inicial de la Fiscalia Superior de Catalunya a actuar contra Artur Mas
i les membres del seu govern Joana Ortega i Irene Rigau per la seva actuació en
la jornada del 9-N, com ell havia ordenat.
Sobre la taula d'aquesta Junta també estat present
l'acta de la reunió de la Fiscalia Superior catalana, que desaconsellava la
presentació de la querella adduint una manca de base jurídica. Malgrat la seva desmarcada
inicial, la Fiscalia Superior de Catalunya ha anunciat que acatarà l'ordre de
Torres-Dulce.
Contra tot pronòstic de la lògica capitalista l’Estat
espanyol provoca una independència de fet a Catalunya, ja que Torres-Dulce i la
seva colla de fiscals transformen legalment amb una querella criminal contra la
Generalitat de Catalunya una simple enquesta participativa de vots en un
veritable referèndum d’autodeterminació nacional on va guanyar el vot
independentista per golejada. Contradiccions que posen molt nerviós el comte de
Godó igual que el Cercle d’Economia i el Foment del Treball, puix hi ha temor d’una
reacció espontània de masses que imposi una ruptura independentista catalana en
el Regne d’Espanya. ‘La Vanguardia’ parla avui d’enroc, un “gran enroc”, i al·lega
que el 9-N va ser una festa: “civisme, normalitat i absència d’incidents”
independentistes.
Què passarà ara, amb la profunda crisi de la metròpoli
espanyola després de 3 anys de la victòria electoral de Rajoy amb 10,8 milions
de vots d’enemics del proletariat i al servei de l’imperialisme de
Berlín/Brussel·les, i la Troica? Aquesta és la qüestió que fa que el diari del
comte de Godó consideri les querelles fiscals del 19 de novembre, el dia
internacional d’anar de ventre en una comuna i en vigílies del 20-N,
aniversaris de les morts del company Durruti, el feixista Primo de Rivera i el
general dictador assassí Franco, un gran error, un error polític de grans conseqüències
per l’estabilitat capitalista al Sud d’Europa. Bullangues catalanes a la vista
mentre el rei es passeja per Roma, la ciutat on va morir el seu besavi exiliat,
El Cametes, i Rajoy vol anar a Barcelona el 29 de novembre de visita. Rajoy
serà contestat. Cassolada i estelades a la vista. Rajoy, el dilluns 10-N dubtava,
però Alícia Sánchez Camacho i Jorge Fernández Díaz es van imposar.
En aquest moment l’Estat es troba en caiguda lliure.
Catalunya enfonsa l’oligarquia de Castella, les jerarquies catòliques
espanyoles i la burocràcia de la Cort del rei. Per això, a les portes d’una
Catalunya separada del Regne d’Espanya vull recordar que en una cercavila
nocturna espontània al centre de Perpinyà, al Rosselló, que va anar del Castellet
al consolat espanyol, es cridava, amb esperança i il·lusió, “Franco ha mort:
Revolució!!!”. Ara, cal cridar: “L’Estat ha mort: Revolució!!!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada