De cap manera s’hauria de deixar que Artur Mas transformi el SI-SI massiu del 9-N en un 18 Brumari presidencialista de “llista de país”

De cap manera s’hauria de deixar que Artur Mas transformi el SI-SI massiu del 9-N en un 18 Brumari presidencialista de “llista de país” 

Solament amb l’acció directa col·lectiva serà possible l’alliberament nacional, que cal sigui al mateix temps socialista revolucionari autogestionari 

[24/11/2014] BAKUNINISTES EN ACCIÓ 

Llegim en el diari del comte de Godó, el mateix aristòcrata de nova fornada borbònica que va acudir al funeral del vell règim autonomista burgès català, on oficiava de gran sacerdot Josep Antoni Duran i Lleida, titulat ‘Valors i política’, amb la batuta de la Fundació Konrad Adenauer i el paraigua del INEHCA, una filtració sobre l’oportunisme polític d’Artur Mas en marxa: la personalització de la querella en la seva persona per apropiar-se del triomf del SÍ-SÍ el 9-N, tot transformant-lo en una mena de 18 Brumari, és a dir, convertir Artur Mas en l'heroi nacional popular català sobre el qual refundar el partit dels negocis de la burgesia catalana, dit Convergència Democràtica de Catalunya però integrant ERC i la Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall, sota la bandera groga de l’ANC. Volen fer oblidar que són els hereus del pujolisme i de la corrupció, els campions de les retallades i la privatització i els vassalls confessos de la Unió Europea i la Troica.

Seguim amb el que exposa el diari LA VANGUARDIA de diumenge, una filtració de Duran i Lleixa a Xavier de Godó. La periodista Isabel Garcia Pagan exposa que el pla d’Artur Mas va més enllà del seu govern i del seu partit. I segueix: aquest és el missatge que transmet entre els partits catalans i el Govern espanyol el president Artur Mas davant l’expectació generada per la seva conferència que farà el dimarts, demà. L’objectiu del seu discurs ‘Després del 9-N; temps de decidir, temps de sumar’ serà un intent d’aconseguir un punt d’inflexió política i ajudi a catalitzar a favor seu els diferents interessos sobiranistes en l’escenari català. En aquest sentit, segons la periodista esmentada, Artur Mas afirma, en privat i també en públic, que el procés sobiranista català té “una oportunitat” i només tirarà endavant amb “unitat política” al seu entorn personal i triant “adequadament el camp de batalla de confrontació amb l’Estat”. En aquest sentit, segons la cronista de LA VANGUARDIA, Artur Mas i Convergència treballen per intentar crear el clima necessari que permeti forjar una mena de versió política electoral d’UTE (unió temporal d’empreses) amb ERC que desemboqui en la denominada “llista de país”, guanyadora de les eleccions autonòmiques catalanes properes. Segons el diari de comte de Godó a Convergència es confia en l’efecte “bola de neu” de la intervenció d’Artur Mas aquesta setmana i en la influència de l’Assemblea Nacional Catalana, “les assemblees territorials de la qual s’estan pronunciant massivament a favor de la candidatura única, i que farà pública la seva decisió dissabte” vinent. Però, de moment, els contactes pro “llista de país” estan empantanegats per la insistència d’Oriol Junqueras a accelerar la convocatòria electoral i  per l’oposició a la proposta de candidatura única encapçalada per Artur Mas. Isabel Garcia Pagan afegeix: “Es tracta d’evitar que CDC -“malalta greu però estable”, segons uns i altres- recomposi les seves línies i frustri les previsions d’ERC en les municipals. En canvi, els líders convergents estan instal·lats en la màxima: ‘davant situacions excepcionals, mesures excepcionals’.”

Per a Artur Mas i els sectors empresarials que representa és vital, ara que entrem en el període més complicat i perillós, mantenir el control del Govern de la Generalitat de Catalunya i del procés sobiranista. Necessiten impedir que la mobilització de masses els desbordi, que les reivindicacions de les capes populars s'obrin pas i posin en qüestió l'actual estat de coses. Volen evitar la proclamació de la República catalana mentre tot no estigui ben lligat entre les oligarquies espanyola i catalana i tingui el vist-i-plau de Brussel·les i Berlín. 

La candidatura “llista de país" no li convé gens a la majoria treballadora del Principat  

Una peça fonamental del pla d’Artur Mas és integrar ERC en una candidatura única com a “llista de país", presidida per ell mateix, amb una llista formada per CDC, ERC i personalitats  de l’entorn de l’ANC, amb un únic punt en el programa (‘compromís per la independència’) i la benedicció de l'ANC i Òmnium Culural. Fins ara Artur Mas s'ha negat en rodó a la convocatòria d'eleccions autonòmiques avançades si ERC no es sotmetia a aquesta condició. Aviat veurem quina és la següent maniobra "presidencial", ara que la intransigència de Mariano Rajoy obliga Artur Mas a moure fitxa.

Després del 9-N, la condició bàsica per què el moviment sobiranista pugui avanci amb fermesa seria poder descavalcar Artur Mas de la direcció del procés i apartar CiU per mitjà d’una gram mobilització de masses, com ara una vaga general política indefinida. És per això que no és lògica l'actitud subordinada i sempre a la defensiva d'Esquerra Republicana de Catalunya davant l’oportunisme d’Artur Mas i els convergents, la por a marcar una posició pròpia i independent, a enfrontar-s'hi cada cop que cal. No veu ERC que així només enforteix Artur Mas en detriment seu? És tan difícil dir sense embuts que ERC no vol la candidatura comuna amb Artur Mas, que no la faran i que ja n'hi prou de pressions directes i indirectes? Per què no exigeix amb més contundència la convocatòria immediata d'eleccions autonòmiques? Per què ERC no va amenaçar amb una moció de censura quan Artur Mas va dir que anava a presentar nous pressupostos, i amb retallades, per al 2015 per prolongar una situació insostenible? Per què proposen un "govern de concentració" amb Artur Mas per després d'unes "eleccions constituents"?  

La important responsabilitat de la CUP 

 

La unitat d'acció amb Artur Mas en iniciatives concretes favorables al dret a decidir -i ara la plena solidaritat amb ell i les conselleres davant la querella- ha de tenir sempre com a acompanyament obligat el desemmascarament públic dels seus plans oportunistes, propis d’un 18 Brumari. Aquesta és una responsabilitat fonamental que recau en la CUP i que es correspon amb les manifestacions de la diputada autonòmica  Isabel Vallet: “CiU no pot seguir liderant el procés” perquè “no destruirem la Transició de la mà dels que la van pactar”.

També li pertocaria a la CUP empènyer endavant ERC perquè sigui conseqüent amb el que declara, assumeixi les seves responsabilitats i no se subordini a Artur Mas. En aquest sentit, caldria una unitat d'acció amb ERC per exigir plegades la convocatòria immediata d'eleccions autonòmiques per a una nova majoria que proclami la República catalana, si realment la CUP opta per la via parlamentària i no pas per la insurreccional de carrer. En aquest sentit, la CUP  també té una gran responsabilitat en la construcció d'una candidatura àmplia de caràcter rupturista i constituent que defensi amb fermesa les reivindicacions socials enfront el sistema capitalista, plantegi la moratòria del pagament del deute i la auditoria i marqui un rebuig exprés a la Unió Europea del Capital. 

Obrir una sortida socialista revolucionària autogestionària al carrer  

Si hi hagués prou força al carrer (de les cassolades a la vaga política menestral) per derrotar la querella i desacatar la sentència ja no caldria exigir la convocatòria d'eleccions anticipades per aconseguir una nova majoria que proclami la República catalana: n’hi hauria prou amb la declaració cantonal, en cada ciutat o comarca, de la independència nacional per mitjà de l’acció directa col·lectiva, la formació de milícies a partir de la joventut proletària i estudiantil combativa i a partir d’uns comitès d’acció revolucionària exercir unilateralment l’autodeterminació tot proclamant la República socialista autogestionada i autogestionària catalana, un pol classista i internacionalista arrelat a la classe treballadora i ferm defensor del seu protagonisme social i polític on la mobilització de masses insurgents és l'única garantia de victòria proletària al sud d’Europa i a la conca de la Mediterrània. I que el que aconseguim al carrer no ens ho robin als despatxos.