Unitat per la ruptura, sense ambigüitats
[24/11/2014] Miquel Blanch
“Alemanya estancada, i amb França i Itàlia en recessió, la
zona euro està paralitzada. El Banc Central Europeu baixa encara més els tipus
d’interès fins a arribar a mínims històrics per evitar la deflació i anunciar
que inundarà el mercat d’euros. Tot a l’espera -un cop més- que aquest diner
barat posi en marxa la producció i el consum… Si aquests diners fossin per als
treballadors/es en forma de nous llocs de treball públics, de millores de
salaris i pensions … impulsarien el
consum i reactivarien la producció. Si
aquests diners servissin per mantenir els serveis públics, almenys suavitzaria
la greu situació que viuen moltes famílies obreres, però als estats el BCE els
exigeix més austeritat, retallades i privatitzacions. Tots aquests diners
públics es lliuren a la banca privada, i aquesta els utilitza en la compra de
deute públic -amb el negoci assegurat- per fomentar l’especulació i noves
bombolles. Per això mentre l’economia es continua enfonsant, la borsa no deixa
de pujar.(…)” (Lluita Internacionalista).
Ruptura sí, reforma no
Iniciar aquest article amb un marc internacional de
l’economia em farà entrar sense embuts en el concepte rupturista que moltes de
les organitzacions de l’esquerra propugnem. Hi ha una profunda crisi del
capitalisme que enfonsa les nostres condicions de vida. Què vol dir “ruptura”?
Vol dir solucions reals a les greus situacions que viuen els nostres barris
treballadors. Vol dir no pagar el deute, perquè aquests diners es necessitem
per crear llocs de treball públics i dignes,
per eradicar la misèria, per mantenir salaris i pensions dignes, per
defensar l’escola i la sanitat públiques…Vol dir no deixar cap família al
carrer i impedir els desnonaments, intervenir els milers de pisos buits dels
bancs per donar-los en lloguer social. I sabem que aquesta política implica el
trencament amb la Unió Europea, el dictat de la troica i l’euro.
Però vivim una altra crisi històrica, la del règim de la
transició. I tampoc aquí hi ha lloc per
una reforma de la reforma, ni per terceres vies cap un impossible estat federal
monàrquic. Parlem de fer efectiu el dret a decidir, el dret d’autodeterminació,
i exercir-lo és trencar amb la Monarquia espanyola. Volem que aquesta lluita
estigui encapçalada per les classes treballadores, perquè som les que podem
omplir de contingut social la lluita per la República Catalana. Perquè, a més, estem convençuts que si la
classe obrera catalana (bona part de la qual no té el català com a llengua
materna) no guanya aquesta lluita, no hi haurà autodeterminació de Catalunya.
Ja avancem que nosaltres som internacionalistes, i que en un marc de relacions
lliures i entre iguals -si així ho volen els pobles- defensem una àmplia
Federació de repúbliques, començant per les que compartim la llengua.
Com fa 37 anys, tornem a dir ruptura sí, reforma no. No
serveixen declaracions d’intencions, sinó els compromisos de lluita clars,
explícits i concrets. Dins dels marcs de la ruptura amb l’estat i el sistema,
de solucions reals als problemes que tenim com a poble i com a classe
treballadora, són possibles i necessàries totes les discussions, la més àmplia
unitat de forces, dels que estem organitzats/ades políticament i els que no.
Però aquesta àmplia unitat no ha de dissoldre una política de ruptura en una
reforma impossible del capitalisme i la Monarquia.
Candidatura i programa municipalista a Girona
La nostra organització al llarg del temps hem estat
impulsant processos de reagrupament de diferents formes i a diferents nivells:
Iniciativa Internacionalista, Des de Baix, Anticapitalistes, CUP-AE. Se sumen
ara un ventall de propostes (Procés Constituent, Compromís Girona, Podem,
Guanyem a Barcelona…) arreu de Catalunya. A la ciutat de Girona saludem la
iniciativa d’avançar cap a una confluència d’organitzacions i moviments per fer
realment una política rupturista i anticapitalista al servei dels i les
treballadores i les classes populars, de caire municipal. Tothom crida a la
unitat i tothom pot considerar que el seu projecte és l’unitari i rupturista.
Volem participar d’aquest procés fent unes reflexions en una discussió que
considerem vital, de definició de la candidatura, convençuts que en
l’apropament és imprescindible evitar els malentesos i actuar amb claredat.
Ens cal un nou referent d’esquerres, anticapitalista i no
electoralista sinó de compromís de lluita. Per un municipi al servei i sota
control dels treballadors/es i els/les joves, per una Catalunya sobirana.
Avanço algunes propostes per ajudar a entendre què volem dir quan parlem d’una
candidatura de ruptura i unes noves formes d’organització:
-. Girona per als treballadors i les treballadores. Pla
d’ocupació pública amb contractació directa, lluita contra la precarietat (fora
ETT), defensa de salaris dignes. Defensa dels serveis públics. Ni
privatitzacions ni externalitzacions. Remunicipalització dels serveis
privatitzats. Derogació de la Llei d’estrangeria.
-. Girona lliure de desnonaments. Cap família al carrer.
Aturar els desnonaments, expropiació immediata dels habitatges buits de la
banca per incorporar-les al parc públic de lloguer social.
-. Girona per la sobirania nacional. Pronunciament per la
proclamació de la República Catalana i una Assemblea Constituent.
-. Girona en mans dels treballadors i les treballadores. La
ciutat pels que hi vivim, no una Girona aparador dissenyada pel comerç, pel turisme,
pels rics i especuladors. Construir la democràcia de base. Control sobre els
càrrec electes: revocació i rotació. Sous limitats a la mitjana del treballador
i treballadora qualificada.
Una candidatura solidària amb les lluites d’avui i les que
sorgeixin, i sobretot, que promogui les que siguin necessàries davant la
gravetat dels atacs contra els treballadors i les treballadores i els sectors
populars.
Procés d’unitat sí, però no tot s’hi val!
Diem sí a una unitat per posar la ciutat al servei dels treballadors
i treballadores i les classes populars. Des d’ara i amb claredat rebutgem la
política del tripartit a la Generalitat, o la de l’actual govern d’Andalusia
(PSOE-IU), o la de l’Ajuntament del Prat de Llobregat que ICV-EUiA governa en
solitari des del 1983, i que suposen més retallades mentre es paga el deute i
s’empobreix la gent i les polítiques socials. No volem tornar a embarrancar les
possibilitats de canvi, les il∙lusions i les lluites, en el “possibilisme” que
no canvia res de substancial.
Seguint el fil de l’article del company i amic Benet
Salellas, publicat a l’ARIET, del qual
comparteixo bona part de l’anàlisi sobre la gestió d’ICV, vull tornar a
recordar el procés contra la companya Núria Pòrtulas i els companys
antimonàrquics, o la lluita per denunciar les relacions institucionals de
Girona amb Israel davant del continu genocidi palestí. Vull centrar-me en el
món laboral, en la pràctica política
sindical que ha avalat ICV-EUiA a CCOO de les comarques gironines aquests
últims anys, exercint el control de la direcció del sindicat. Aquesta política
ha impulsat que afiliats/des ens haguem vist abocats a la necessitat de crear,
des de fa molt de temps, un corrent crític “Per un gir sindical a l’esquerra”
davant l’acció sindical de la direcció de CCOO cap els treballadors i les
treballadores: perdent afiliats/des exemplars en la lluita sindical en
contraposició a la direcció, o la nul·la participació assembleària dels
afilats/des en les decisions, o no impulsar la unificació de les lluites contra
els EROs en els diferents sectors, o exercir la pressió sindical amb la reforma
laboral a la mà per acomiadar treballadors/es dins del sindicat, o per no dir
la falta de suport necessari a lluites com la de Panrico, clau per la classe
obrera, o últimament l’ambigüitat en el
procés del 9-N. Ens cal, doncs, recuperar un sindicalisme combatiu i de classe,
una ruptura amb el funcionament i la política del sindicalisme oficial i dels
mal anomenats crítics de CCOO. I no és casual que totes les alternatives
municipals d’esquerres de ruptura que han nascut últimament, ho han fet en
oposició a ICV-EUiA.
Confluència per la ruptura sí, confluència per arribar a les
ambigüitats no
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada