La jutgessa argentina ordena detenir ex ministres pel genocidi franquista, com ara Martín Vila o Utrera Molina
Vint ordres judicials internacionals de detenció d’antics ministres, militars, polítics i policies
[31/10/2014] Un membre de l’antic Comitè de Solidaritat Presos MIL de Barcelona 1973-1974
La jutgessa argentina María Servini, que porta la causa general pel genocidi franquista, ha ordenat a la Interpol la detenció preventiva d'una vintena d'acusats per la seva relació amb els crims comesos durant la dictadura franquista (1936-1977), entre els quals es troba l'exministre de Governació al Govern d'UCD Rodolfo Martín Vila o l'exministre de Franco, José Utrera Molina.
La magistrada del Jutjat Nacional Criminal i Correccional Federal núm. 1, de Buenos Aires, ha dictat una resolució, en la qual acorda aquesta mesura amb finalitats a la seva extradició per prendre declaració indagatòria a Martín Vila (ministre de Relacions Sindicals entre 1975 i 1976 i que havia ocupat prèviament càrrecs de responsabilitat en la dictadura franquista, se li demanen responsabilitats per l’assassinat policial el 3 de març de 1976 de cinc obrers a Vitòria, quan era ministre de Governació entre 1976 i 1979), a Utrera Molina (ministre de l’Habitatge el 1973 i ministre secretari general de Movimiento Nacional entre 1974 i 1975, per la seva responsabilitat en l’assassinat al garrot del company comunista llibertari Salvador Puig Antich el 2 de març de 1974), que és sogre de l'exministre del govern Rajoy de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, a altres polítics de la Dictadura, ex membres de les Forces Armades, ex jutges o un antic ginecòleg.
Entre els polítics, es troben els ex ministres Antonio Carro Martínez (ministre de la Presidència entre 1974 i 1975), Licinio de la Fuente (vicepresident del Govern entre 1974 i 1975 i ministre del Treball entre 1969 i 1975), José María Sánchez Ventura Pascual (ministre a l'últim govern franquista), Alfonso Osorio García (ministre de presidència entre 1975 i 1976) i Antonio Barrera d'Irimo (ministre d’Hisenda entre 1973 i 1974), qui va morir el setembre passat. També, Fernando Suárez (ministre del Treball i vicepresident del Govern el 1975), acusat dels cinc afusellaments franquistes del 27 de setembre de 1975.
En concret, acusa a Utrera Molina, Licino de la Font, Carro i Barrera d'haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig Antich en el consell de ministres de l’1 de març de 1974. Una germana de Salvador Puig Antich és una de les querellants de la causa.
A Rodolfo Martín Vila li considera responsable de la repressió d'una concentració de treballadors a Vitòria el 3 de març de 1976, en la qual van ser assassinats cinc treballadors per part de la Policia Nacional espanyola i va haver-hi més de cent ferits molts d'ells per armes de foc. A l'exministre de Presidència Antonio Carro li acusa de convalidar la sentència de mort de Puig Antich el març de 1974 i dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre d'1975 a Madrid, Barcelona i Burgos, en les quals van ser afusellats José Humberto Baena Alonso, José Luís Sánchez Bravo Sollas i Ramón García Sanz (PCE/ML-FRAP) i els bascos Juan Parets Manot, i Ángel Otaegui Echeverría (ETA). Contra Sánchez Ventura es dirigeix per haver signat les sentències de mort dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre de 1975, igual que contra Fernando Suárez, mentre que Osorio està acusat per la seva responsabilitat per la mort dels treballadors de Vitòria el 3 de març de 1976.
A més d'aquests càrrecs polítics, la querella es dirigeix contra antics membres de les Forces Armades, auditors del Cos Jurídic de l'Exèrcit o un mèdic ginecòleg acusat de substracció de menors. A petició de la Fiscalia, la jutgessa de Buenos Aires ha imputats els antics jutges Antonio Troncoso del Castro (coronel auditor del Cos Jurídic Militar), Carlos Rei (antic capità auditor del cos jurídic de l'Exèrcit que va ser membre del tribunal militar que va condemnar a mort Salvador Puig Antich i autor material de la sentencia), actualment advocat de la diputada i presidenta del PP de Catalunya Alícia Sánchez Camacho, filla d’un agent de la Guàrdia Civil, i Jesús Celles Mohedano i a antics membres de les Forces Armades i la Policia Nacional espanyola, Jesús Quintana Saracíbar (ex capità de l’antiga Policia Armada) i set ex policies: Jesús González Reglero, Ricardo Algar Barrín (que fou comissari de policia i germà del també policia Luis Miguel Angar que va participar en el tiroteig contra Puig Antich el setembre de 1973, durant la seva detenció en que el company del MIL va resultar greument ferit), Félix Criado sanz, Pascual Honorato de la Fuente, Jesús Martínez Torres, Benjamín Solsona Cortés i Atilano del Valle Otero (torturador reconegut, fet que a finals de 1976 li va valer dues condemnes per lesions a detinguts dictades per dos jutjats de Barcelona).
A més, imputa a Abelardo García Balaguer, denunciat pel cas de Flor Díaz Carrasco qui busca al seu germà desaparegut a l'Hospital Municipal de la Línia de la Concepció el 6 de novembre de 1967 on treballava com a mèdic ginecòleg.
DEFENSA LA JURISDICCIÓ D'ARGENTINA
La magistrada recorda que l'Audiència Nacional espanyola va rebutjar l’extradicció a l'expolicía Antonio González Pacheco, dit 'Billy el Niño', i a l'excapitán de la Guàrdia Civil Jesús Nines per estar prescrits els seus delictes i que nombrosos jutjats espanyols han arxivat aquest tipus de casos.
La jutgessa Servini, que va viatjar el maig passat a l’Estat espanyol per interrogar a víctimes i visitar diferents institucions, al·lega que Argentina és competent per conèixer d'aquesta querella criminal i emmarca els fets en crims de lesa humanitat.
"En el terreny dels crims de dret internacional, l'extraterritorialitat equipara i encara desplaça a la territorialitat com a base per a l'exercici jurisdiccional", diu Servini, que defensa la jurisdicció per part dels tribunals argentins i al·ludeix a la Convenció contra la Tortura i la Convenció Interamericana sobre desaparició forçada de persones.
El cas té el seu origen en la denúncia interposada a l'abril de 2010 per múltiples víctimes i els seus familiars agrupats en la Coordinadora CEAQUA en entendre que els crims ocorreguts des del 17 de juliol de 1936 constituïen un pla sistemàtic i planificat de "terroritzar a espanyols" per la seva ideologia i de substracció de menors.
LA INDEPENDÈNCIA HAURÀ D’ACONSEGUIR JUTJAR ELS CRIMINALS FRANQUISTES
Diversos analistes pensen que en el cas d’una república catalana independent els responsables del crims franquistes podran ser detinguts, jutjats, condemnats i empresonats per genocidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada