[Setmanari El Triangle 10/09/2014]
Una de les reaccions més contundents (i difoses) en aquest sentit ha estat la de la promotora de Guanyem Barcelona i ex portaveu de la PAH, Ada Colau, la qual afirma que durant cinc anys Botín i els seus han sembrat dolor i desesperació en milers de famílies, sense que ara, amb la seva mort, pugui ser jutjat i tornat tot allò que ha robat, cosa que fa que el seu banc haurà de pagar el seu deute amb la societat.
La figura més cèlebre de Podem, Pablo Iglesias, per la seva part, ha intervingut a la Sexta per etiquetar Botín com l'exponent de "l'excessiu poder polític i econòmic dels bancs".
‘La Gaceta’, d'Intereconomia, ha compilat i retret alguns tuits més punyents i amb més humor negre de "l'esquerra", entre ells els de la mateixa Colau, el raper Pablo Hasel, la revista Mongolia o la monja Lucía Caram.
A banda del fragor als social media, opinions més assossegades s'han referit al president del Santander. El catedràtic d'Economia Aplicada Juan Torres López ha analitzat a ‘Público’ la trajectòria de Botín com a banquer, de qui ha dit que "reflecteix millor que ningú a Espanya el poder d'una casta que actua per sobre del bé i el mal" i que ha estat "el paradigma de banquer causant de danys i d'una crisi descomunal que surt indemne de qualsevol cosa que faci".
Per la seva part, ‘El diari de l'educació’, publicació de la Fundació Periodisme Plural, exposa un vessant menys conegut d'Emilio Botín: "va fer de l'entitat financera [el Santander] la punta de llança de la col·laboració público-privada en l'àmbit universitari". El Santander, sota la direcció de Botín, va estendre la seva influència com cap altre banc entre les universitats espanyoles i llatinoamericanes, mitjançant nombrosos convenis i donant suport a projectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada