Diuen que Oleguer Pujol Ferrusola va blanquejar el diner negre de les accions de Banca Catalana de 1982 comprant el 2007 al Santander 1.152 oficines per 2.040 milions d’euros TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/09/2014
Queralbs (Ripollès).-
Ves per on, el traspàs del gran padrí del Regne d’Espanya, Emilio Botín, que ha regnat pràcticament des de 1971 en el Banco Santander, dóna bona estrella al nostre padrí casolà, Jordi Pujol Soley, i la seva família, puix desapareix un encobridor dels afers d’un dels fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, Oleguer. Això, sense caure en conspirativisme, com passa moltes vegades en el cas de morts sobtades -naturals o accidentals- per personatges de la història.De tota manera, Jordi Pujol Ferrusola anirà al Parlament de Catalunya una vegada hagi mort Emilio Botín. Bona estrella, bona estrugança pel cal Pujol, diuen.
Doncs, resulta que la causa de la confessió del dia de Sant Jaume de Jordi Pujol, un compte a Andorra sobre una suposada herència del seu pare, Florenci, era que el Cos de la Policia Nacional espanyola havia enxarpat Oleguer Pujol Ferrusola per la compra de part de la xarxa d’oficines del Santander per 2.040 milions d’euros a finals de l’any 2007 i quatre operacions sospitoses més.
Finalment, la Fiscalia Anticorrupció va obrir el passat 28 de juliol diligències d’investigació a les operacions d’Oleguer Pujol amb el banc de l’ara finat Emilio Botín una vegada va rebre l’informe policial corresponent, ja que la Unidad de Asuntos Internos investigava estes operacions amb el Banco Santander: la compra de 1.152 oficines del banc per 2.040 milions d’euros. L’objecte de la investigació correspon a un presumpte delicte de blanqueig per la procedència del diner de la compra. L’adquisició d’aquestes oficines del Banco Santander es va fer el novembre del 2007 a través de la societat Samos Servicios y Gestiones. Aquesta firma havia nascut un mes antes, el 2 d’octubre d’aquell any , amb un capital social mínim de 3.010 euros. Posteriorment, l’11 de desembre, hi apareix com soci únic l’empresa Cuius Holding, amb seu a Holanda, presidida aleshores per Oleguer Pujol Ferrusola.
Emilio Botín ha mort la passada matinada als 79 anys després d'haver patit un infart. Des del 1986, ha presidit el Santander, actualment el primer grup financer a Espanya i Amèrica Llatina. Es va incorporar a aquesta entitat un cop va acabar els seus estudis d'Econòmiques (Deusto) i Dret (Valladolid) i va passar a formar part del seu consell el 1960.
El Santander, segons ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en compliment de l'article 24 del seu reglament, ha procedit a convocar la comissió de nomenaments i retribucions per organitzar avui mateix la seva successió. A partir d'ara dirigirà el Santander la filla més gran d'Emilio Botín, Ana Patricia, ex empleada de JP Morgan, consellera de Coca-Cola i, segons la BBC, la tercera dona més poderosa del Regne Unit, només superada per la reina d'Anglaterra i la ministra de l'Interior, Theresa May.
Besnét, nét, fill i pare de banquers, Botín és considerat l'artífex de l'expansió internacional del Santander. També va ser implicat en diversos afers judicials que van acabar en el no-res. El darrer, l'any 2012, es va saldar a l'Audiència Nacional amb l'arxiu de la causa contra ell i alguns familiars seus, Ana Patricia entre ells. Apareixien a la llista Falciani de defraudadors i van eludir l'acusació de delicte fiscal un cop la Justícia espanyola va acceptar com a "absolutòria" la regularització d'uns comptes a Suïssa.
El Govern espanyol ha lamentat la mort de Botín, de qui ha dit que "estava compromès amb el seu país". El president Mariano Rajoy, en concret, l'ha definit com "un gran ambaixador de la marca Espanya". El conseller de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, per la seva part, ha dit d'ell que "ha estat el gran banquer d'Espanya i de bona part del món".
La fortuna del clan Pujol
La fortuna del clan de Jordi Pujol Soley prové de la venda de les seves accions de Banca Catalana, a preu d’or, un dia abans de la caiguda del seu banc i el seu rescat per part de l’Estat el 1982. El 1988 Banca Catalana passà a formar part del grup Banco de Bilbao Vizcaya, des del 2000 Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA. Aquest any el grup decidí l'absorció total de Banca Catalana, eliminant-ne la denominació i tots els signes externs. Jaume Tomàs (Agrolimen), Ignacio Ferrero (Nutrexpa), Pedro Ferrer (Freixenet), Jordi Miarnau (Construcció Miarnau), Jordi Mora (Banca Mora) i Jesús Serra Ferrer, fill (Catalana Occident) passaren a formar part del consell consultiu del BBVA, i Pere Fontana, fins llavors president de Banca Catalana, fou nomenat director general del BBVA al Principat de Catalunya.
Per mitjà la venda de les accions, que el Banca Catalana va comprar como autocartera just un minuto abans de la seva intervenció, el pujol van salvar el seu diner
La Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF) estava al corrent de l’origen d’aquesta fortuna, la caixa dita B de Banca Catalana transformada en accions del Vizcaya, disfressada d’herència paterna. Els testimonis són vius, com ara Alfredo Sáenz, ex conseller delegat del Santander i president que fou de Banca Catalana quan va passar a l’òrbita del Vizcaya. Els aportes se divideixen en dos: uns 700 milions de pessetes -més de 4 milions d’euros- que la família Pujol va aconseguir gràcies al procés de la venta a la mateixa Banca Catalana per mitjà de les accions del banc que fins el 1982 era dels Pujol i que la família havia col·locat en la Fundació Catalana, accions que el banc comprà com autocartera just un minut abans de que el Banco d’Espanya decidís la seva intervenció. Mitjançant aquesta maniobra estratègica, amb aquestes accions, els Pujol van aconseguir salvaguardar el diner abans de l’enfonsament imminent del banc intervingut.
El Banco Vizcaya va legalitzar l’entrega d’altres 500 milions disfressats de compensació per mantenir Banca Catalana com entitat bancària de capçalera
Els altres 500 milions de pessetes, uns 3 milions d’euros, tenen un origen encara més rocambolesc. Jordi Pujol Ferrusola va transmetre un missatge a Pedro de Toledo, del Banco de Vizcaya, fent notar la hipotètica difícil situació econòmica en la que havia quedat la seva família arran de l’enfonsament de Banca Catalana tot demanant ajuda. L’encarregat de transmetre el missatge fou Lluís Prenafeta, home per a tot de Jordi Pujol, cap de les “operacions especials” dels governs de la Generalitat en nom del seu president durant 23 anys. Prenafeta hauria suggerit la suma de 1.000 milions de pessetes que, al final, es van quedar en la meitat: els 500 milions esmentats.
Aparençar legalitat
El Banc de Vizcaya va aparentar legalitat en aquesta segona entrega, sota la forma d’una compensació pel compromís que assumia la Generalitat de Catalunya, aleshores presidida per el mateix Pujol Soley, de seguir tenint a la ‘nova’ Banca Catalana como banc de capçalera de la institució autonòmica.
L’operació acumulativa del clan Pujol, més endavant, s’ha articulat a través de bancs d’Andorra en un compte i d’aquí el mite d’un herència de diner negre de Florenci Pujol Brugat, destinada a cobrir qualsevol mena de risc que pugui interferir en la carrera del seu fill, fundador i líder de CDC. Aquets 7 milions d’euros de principis dels any 80, solament amb els interessos produïts en un depòsit del 10% acumulatiu durant 32 anys podrien sumar prop de 40 milions d’euros, això sense comptar altres ingressos producte del cobrament de comissions polítiques empresarials i altres operacions controlades pel clan familiar. Es parla encara d’una suma notablement superior, que podria rebassar inclús els 100 milions d’euros.
En el disseny de l’operació Banca Catalana hi hauria participat activament Josep Antoni Sánchez Carreté, assessor fiscal d’absoluta confiança de l’expresident Pujol Soley i de la pròpia família, que va actuar com estret col·laborador de Jordi Pujol Ferrusola en els inicis de la carrera del primogènit com una mena de cobrador del frac. Sánchez Carreté fou condemnat a dos anys i sis mesos pel cas de corruptela en la Inspecció d’Hisenda de Barcelona, l’afer pel que l’any 2011 es va condemnar al constructor i expresident del Barça José Luis Núñez i al seu fill pels delictes de suborn i falsedat documental, així com a diversos alts càrrecs de la Inspecció d’Hisenda a Catalunya.
L’altre element descrit aquests dies com home clau en l’entramat de la fortuna familiar dels Pujol a partir de Banca Catalana és el nord-americà Philip McMahan Bolich, contractat originàriament per portar la representació a Londres de Banca Catalana i després cridat a Barcelona per encarregar-se del seu departament internacional, sota el contro de Francesc Cabana, cunyat de Jordi Pujol Soley i gendre de Florència Pujol Brugat. Bollich, alhora resident a Andorra i que en un moment determinat fou un personatge molt relacionat a Barcelona -gran amic de Leopold Rodés Castañé, empresari de Sobrecable, promotor dels Jocs Olímpics del 92 i membre destacat del lobby unionista espanyol, entre altres personatges de la ciutat-, va ser l’encarregat de la tutela de la fortuna del clan familiar durant un temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada