En un llibre s’exposa el paper de Josep Pla com a espia franquista de guerra

Josep Pla i Carles Sentís

Una investigació  sobre Josep Pla agent del Servei d'Informació de Fronteres del Nord-oest d'Espanya (SIFNE) des del port de Marsella. Segons l’autor, Josep Pla va participar en un informe que el SIFNE va remetre a Salamanca l'abril de 1937 sobre el fracassat cop d’Estat Català contra Lluís Companys el novembre de 1936, anomenat l’afer Rebertés. 

El franquisme volia utilitzar Estat Català contra la Generalitat i la República. 

Carlos Godó, propietari de ‘La Vanguardia’, i Carles Sentís, agents del SIFNE.


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/09/2014 

Palafrugell (Baix Empordà).-  

L'escriptor Josep Pla va espiar del règim franquista durant la Guerra Civil. Un estudi del periodista Josep Guixà, recollida a ‘Espías de Franco. Josep Pla y Francesc Cambó’ confirma Josep Pla com agent número 10 del Servei d'Informació de Fronteres del Nord-oest d'Espanya (SIFNE) i que alguns dels seus informes van ser especialment valuosos per la victòria militar del general Franco. Josep Guixà s'ha submergit en la poc estudiada documentació del SIFNE que hi ha recollida a l'Arxiu General Militar d'Àvila per a revelar detalls de la tasca de Josep Pla al port de Marsella. Segons Guixà, Pla va arribar a la ciutat portuària el 16 d'octubre de 1936, una vegada el comitè anarcosindicalista local de Palafrugell (Baix Empordà) va facilitar-li un salconduit per passar la frontera. 

El company Coris, de la FAI, va acompanyar Pla a la frontera

Cal recordar, per la nostra part, que el company Coris, de Palafrugell, militant de les Joventuts Llibertàries i de la FAI, fou l’encarregat d’acompanyar Josep Pla fins a la frontera, cosa que el propi escriptor reconeix en les seves ‘Obrers completes’, publicades per Destino. Coris, per la seva part, es va exiliar el 1939 i una vegada jubilat va tornar a Palafrugell per reorganitzar la FAI i la Federació Local de la CNT-AIT durant el tardofranquisme.

Carles Sentís, l’agent núm. 7. 

La intervenció del director del Comissariat de Propaganda, Jaume Miravitlles, i del consol general de Dinamarca a Barcelona i sogre de Josep Pla, Jalfdan Enverg, van propiciar que el palafrugellenc es trobés a Marsella amb el periodista Carles Sentís, que era l'agent número 7 del SIFNE.

Segons Guixà, Pla estava massa significat com a escriptor i periodista per infiltrar-se en algunes missions, però s'encarregava de redactar notes informatives i petits informes anònims, a més de documents extensos i ben argumentats que se li poden atribuir, comenta, perquè hi fa servir una prosa i uns girs estilístics molt característics.

Al llibre, Guixà explica que Pla no va delatar mai ningú i desmenteix que les seves notes provoquessin indirectament l'enfonsament d'un vaixell grec amb armament per a Barcelona, com afirmen alguns estudiosos. També nega categòricament cap tipus de relació entre ell i els bombardejos feixistes italians sobre Barcelona el 1938.

Un dels grans moments de Josep Pla com a espia, explica el periodista, va ser alertar sobre els contactes del Govern republicà i el de la Generalitat per intentar la mediació internacional que frenés la guerra. La informació, afirma, la va aconseguir d'un dels seus millors amics, l'escriptor Josep Maria de Sagarra, de pas per Marsella camí d'un viatge de noces a Tahití.

L'altre, diu Guixà, és la probable participació de Josep Pla en un informe que el SIFNE va remetre a Salamanca l'abril de 1937 sobre Estat Català, quan aquest partit pretenia fer un cop d’estat contra Lluís Companys, el president de la Generalitat per ERC, eliminar una vintena de dirigents anarquistes i responsables de milícies antifeixistes i declarar la República Catalana auspiciats pel Govern francès.

Quan el comissari Rebertés va intentar matar Lluís Companys

D’aquesta conspiració d’un sector d’Estat Català se’n diu l’afer Rebertés, el comissari d’Ordre Públic que segons alguns testimonis va ser abatut pel propi Lluís Companys quan Rebertés va intentar disparar al cap del president de la Generalitat.

Segons Guixà el SFNE pretenia que Estat Català fos un agent provocador per desestabilitzar la rereguarda de Barcelona, malgrat que eren conscients que Franco no acceptaria l'acord.

Segons explica Guixà al llibre, Josep Pla es va allunyar de l'espionatge quan va entrar a ‘El Diario Vasco’ de la mà de Manuel Aznar, l’avi de José Maria Aznar, que es passà del PNB al franquisme. Ambdós es retrobaren el gener de 1939 a Barcelona, coincidint amb l'entrada de les tropes franquistes, i van prendre possessió durant quatre mesos de la redacció del diari ‘La Vanguardia’, fins que Aznar va marxar a Roma i Pla va ser incapaç de fer front a les autoritats franquistes i a Carlos Godó, propietari del rotatiu, a qui Guixà també situa dins el SIFNE.

Anys més tard, el desembre del 1944, un informe de la Guardia Civil de Palafrugell citava l'escriptor, el seu germà i altres veïns com a espies americans que vigilaven els moviments marítims a la Costa Brava pels serveis d'intel·ligència aliadòfils.

Aquest espionatge es feia des de l’Escala, on Josep Pla establí una xarxa fins els consolats britànic i nord-americà de Barcelona. Aquest espionatge aliat de Pla s’acabà l’agost de 1944 quan Perpinyà fou alliberat de l’exèrcit alemany.