DECLARACIÓ DE LA GATINADA NEGRA
En el laberint del procés nacional català s’albiren negres nuvolots que
juguen a favor de la causa proletària de caire social revolucionari...
Cal que el procés català canvi de subjecte. Transformar aquest subjecte històric burgès català en un de nou: l’hegemonia de la classe obrera i les capes populars de menestrals i persones no assalariades, com ara estudiants. D’aquesta manera la majoria social del Principat es situaria enfront la minoria governamental burgesa i el conjunt de la burgesia nacional catalana. Solament, a partir d’aquesta situació dirigent obrera i popular en el procés català també seria possible transformar l’alliberament nacional català en un procés socialista revolucionari d’emancipació proletària al Principat.
Tot plegar hauria d’evolucionar en una contesa oberta rupturista amb el Govern de la Generalitat, els partits burgesos i la mateixa burgesia del Principat, que compta amb un estol polític i també policial en forma de minoria reaccionaria blanca enfrontada amb les aspiracions històriques proletàries, les quals van intentar gestar una tercera revolució entre 1931 i 1937, amb moments hegemònics transitoris, com ara en el juliol de 1936, fins que la burgesia va reconquerir el poder absolut a partir de maig del 37. Aquesta minoria burgesa i blanca catalana compta amb el suport militar de la NATO i polític de la Unió Europea i el conjunt imperialista occidental.
En el laberint del procés nacional català s’albiren negres nuvolots que juguen a favor de la causa proletària de caire social revolucionari. Aquests canvis estratègics en l’horitzó català corresponen, al nostre entendre, a qüestions no previstes l’11 de setembre de 2011: Washington i el seu apèndix europeu a Brussel·les, la Unió Europea, gira l’esquena a la interclassista ANC, que de cara al proper Onze de Setembre pateix problemes financers, i el procés català queda en mans de les orientacions de la nova guerra freda amb l’imperialisme rus, a causa de la guerra a Ucraïna.
Així, l’imperialisme occidental retira el seu subtil suport estratègic de raons mercantils financeres al procés català controlat per l’ANC i recuperat políticament pel govern autonòmic d’Artur Mas, una situació imprevista fa uns mesos, en que el caire interclassista de la direcció del procés (consulta 9-N, Estat capitalista català) que s’albirava pateix els efectes col·laterals de la guerra d’interessos interimperialistes a Ucraïna i dóna ales a la gent que defensem la necessita històrica d’aconseguir una declaració unilateral d’independència (DUI) de caire no controlat per la Generalitat ni el Parlament i sense interferències de col·laboració de classes per part de l’ANC i dels partits burgesos catalans.
Una declaració social revolucionària d’independència des de la base mobilitzada i en el territori en cada contrada i municipi, conformant-se zones autònomes a defensar, d’àmbit territorial divers i d’espai de diferent abast geogràfic. Aquesta sortida nacional catalana descontrolada, autònoma i des de la base, no piramidal ni jerarquitzada, del procés d’alliberament català podria aconseguir, sempre que hi hagi una voluntat estratègica i tàctica bakuninista organitzada i compromesa fermament, iniciar la transformació social del Sud d’Europa des de Barcelona i el seu entorn, fins al Pirineu, enfront els poders, fins ara hegemònics, de Brussel·les, París i Berlín.
Cal recordar el fet que l’imperialisme occidental no té prou capacitat logística per mantenir gaires guerres al mateix temps, a diferència d’altres temps tot mantenint oberts molts fronts bèl·lics a l’hora com ara el Califat a Síria, Iraq i Kurdistan; l’agressió sionista a Gaza i la guerra interimperialista a Ucraïna, cos que ens dóna esperança fonamentada i un mic d’oxigen geoestratègic transitori en cas d’un procés social revolucionari en la independència catalana dins un marc de ruptura de l’Estat capitalista espanyol, feble baula del domini capitalista a la Mediterrània Occidental, en un context objectiu de república socialista autogestionada i autogestionària catalana, encara que solament pugui ser un referent revolucionari del proletariat i els seus aliats oprimits durant unes setmanes de glòria llibertària, però sempre que una situació d’aquesta mena agafi per sorpresa el Pentàgon i la NATO. A partir d’una situació revolucionària emancipatòria d’aquest tipus al Principat i geogràficament territoris d’influència el principal objectiu seria aplegar a l’entorn de Barcelona un moviment social de transformació global a nivell de la Mediterrània vers un marc encara més internacional.
En aquest sentit, a l’entorn de l’Onze de Setembre enguany caldria desbocar les convocatòries interclassistes i burgeses de l’ANC i Òmnium Cultural i així intentar desbordar els límits polítics tot transformant les concentracions que han convocat, al migdia, a les places de pobles i ciutats.
Encara que sigui quasi impossible, considerem que la posició coherent aquest Onze de Setembre passa per una lògica autònoma de zones alliberades de l’Estat amb iniciativa pròpia de masses revoltades, encara que hi hagi contradiccions, vers la declaració unilateral d’independència des les places i en alguns casos des dels balcons de les cases de la vila i de districte en les grans ciutats, hissant estelades, al migdia, al marge dels límits burgesos de la ve baixa humana de la tarda al centre de Barcelona, tot plegat en l’estratègia del poder de carrer i control de carretera, també als pobles de pagès, amb uns fets consumats d’alliberament i ruptura, sempre amb la idea d’aconseguir que l’emancipació nacional al mateix temps sigui la de la classe explotada i oprimida.
Conscients que el Govern de la Generalitat no convocarà cap consulta el 9-N, ja que serà vetada per l’Estat, s’hauria de conscienciar les masses explotades i oprimides en el concepte de necessitat històrica objectiva de que la independència no es conquereix des de la feblesa de l’esclavatge submís davant l’Estat, demanant permís al Govern espanyol o al Tribunal Constitucional, però, en canvi, solament l’acció decidida en forma d’iniciativa pròpia de masses portarà a la independència nacional, per això es fa necessària una vaga general política de recolzament, que el Principat quedi paralitzat mentre s’estableixen els controls a les vies que porten al territori peninsular que quedi dins el Regne d’Espanya, vers la reestructura generalitzada dels territoris alliberats, gràcies a la constitució de juntes d’alliberament nacional i control polític del territori, unes juntes o comitès d’acció revolucionària i salut pública que substitueixen les estructures de l’Estat a tots els nivells, com ara ajuntaments, consells comarcals, diputacions i la mateixa Generalitat i el seu parlament burgès, així com també l’ordre públic, del poble, pel poble i amb el poble treballador, gestionat per una milícia voluntària nacional proletària i les seves necessàries patrulles de control en una nova situació (fronteres, aeroports, ports de mar, instal·lacions estratègiques i vitals junt al llocs de comandament).
Tot això, posant l’accent en el fet objectiu en que Brussel·les no deixarà al govern Rajoy que faci cap tipus d’intervenció militar que pugui desencadenar una contesa bèl·lica entre Catalunya i l’Estat. En canvi, cal senyalar la possibilitat que la guerra al Principat sigui civil i provocada per la reacció blanca burgesa i els seus aliats. En aquest horitzó cal que les minories actives revolucionàries a nivell mundial participin en una hipotètica contesa civil entre la classe obrera i les capes populars i la reacció blanca burgesa al Principat.
LA GATINADA NEGRA
Cal recordar el fet que l’imperialisme occidental no té prou capacitat logística per mantenir gaires guerres al mateix temps, a diferència d’altres temps tot mantenint oberts molts fronts bèl·lics a l’hora com ara el Califat a Síria, Iraq i Kurdistan; l’agressió sionista a Gaza i la guerra interimperialista a Ucraïna, cos que ens dóna esperança fonamentada i un mic d’oxigen geoestratègic transitori en cas d’un procés social revolucionari en la independència catalana dins un marc de ruptura de l’Estat capitalista espanyol, feble baula del domini capitalista a la Mediterrània Occidental, en un context objectiu de república socialista autogestionada i autogestionària catalana, encara que solament pugui ser un referent revolucionari del proletariat i els seus aliats oprimits durant unes setmanes de glòria llibertària, però sempre que una situació d’aquesta mena agafi per sorpresa el Pentàgon i la NATO. A partir d’una situació revolucionària emancipatòria d’aquest tipus al Principat i geogràficament territoris d’influència el principal objectiu seria aplegar a l’entorn de Barcelona un moviment social de transformació global a nivell de la Mediterrània vers un marc encara més internacional.
En aquest sentit, a l’entorn de l’Onze de Setembre enguany caldria desbocar les convocatòries interclassistes i burgeses de l’ANC i Òmnium Cultural i així intentar desbordar els límits polítics tot transformant les concentracions que han convocat, al migdia, a les places de pobles i ciutats.
Encara que sigui quasi impossible, considerem que la posició coherent aquest Onze de Setembre passa per una lògica autònoma de zones alliberades de l’Estat amb iniciativa pròpia de masses revoltades, encara que hi hagi contradiccions, vers la declaració unilateral d’independència des les places i en alguns casos des dels balcons de les cases de la vila i de districte en les grans ciutats, hissant estelades, al migdia, al marge dels límits burgesos de la ve baixa humana de la tarda al centre de Barcelona, tot plegat en l’estratègia del poder de carrer i control de carretera, també als pobles de pagès, amb uns fets consumats d’alliberament i ruptura, sempre amb la idea d’aconseguir que l’emancipació nacional al mateix temps sigui la de la classe explotada i oprimida.
Conscients que el Govern de la Generalitat no convocarà cap consulta el 9-N, ja que serà vetada per l’Estat, s’hauria de conscienciar les masses explotades i oprimides en el concepte de necessitat històrica objectiva de que la independència no es conquereix des de la feblesa de l’esclavatge submís davant l’Estat, demanant permís al Govern espanyol o al Tribunal Constitucional, però, en canvi, solament l’acció decidida en forma d’iniciativa pròpia de masses portarà a la independència nacional, per això es fa necessària una vaga general política de recolzament, que el Principat quedi paralitzat mentre s’estableixen els controls a les vies que porten al territori peninsular que quedi dins el Regne d’Espanya, vers la reestructura generalitzada dels territoris alliberats, gràcies a la constitució de juntes d’alliberament nacional i control polític del territori, unes juntes o comitès d’acció revolucionària i salut pública que substitueixen les estructures de l’Estat a tots els nivells, com ara ajuntaments, consells comarcals, diputacions i la mateixa Generalitat i el seu parlament burgès, així com també l’ordre públic, del poble, pel poble i amb el poble treballador, gestionat per una milícia voluntària nacional proletària i les seves necessàries patrulles de control en una nova situació (fronteres, aeroports, ports de mar, instal·lacions estratègiques i vitals junt al llocs de comandament).
Tot això, posant l’accent en el fet objectiu en que Brussel·les no deixarà al govern Rajoy que faci cap tipus d’intervenció militar que pugui desencadenar una contesa bèl·lica entre Catalunya i l’Estat. En canvi, cal senyalar la possibilitat que la guerra al Principat sigui civil i provocada per la reacció blanca burgesa i els seus aliats. En aquest horitzó cal que les minories actives revolucionàries a nivell mundial participin en una hipotètica contesa civil entre la classe obrera i les capes populars i la reacció blanca burgesa al Principat.
LA GATINADA NEGRA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada