 |
| D'esquerra a dreta, Jordi Pujol amb els seus fills Pere, Jordi i Oriol |
Entorn va realitzar els informes d’impacte ambiental del frustrat, gràcies a la mobilització social ecologista que havia engegat la plataforma Salvem Vilanera, camp de golf, amb macro urbanització, de Vilanera, després d’una primera auditoria feta per una altra empresa que havia posat en evidència l’important impacte del projecte.
El Grup Sumarroca va rebre contractes per 285 milions d’euros en l’etapa Pujol.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/08/2014
L’Escala i Empúries (Alt Empordà).-
La confessió de Jordi Pujol ha tret a la llum els negocis que es feien al seu voltant. I les investigacions policials han posat el punt de mira en la relació amb un dels empresaris més pròxims a l'expresident: Carles Sumarroca i Coixet. Dues de les seves principals empreses, Teyco i Emte, consten com a adjudicatàries de concursos d'obres de la Generalitat des de 1982 i figuren entre les deu més destacades. Només amb les obres que es publiquen al DOGC, les dues empreses sumen més de 285 milions d'euros (47.000 milions de pessetes) entre 1982 i el 2003. És a partir de 1992 quan les dues societats comencen a figurar entre les més recurrents en l'obra pública dels àmbits de l'ensenyament i sanitari. Van ser deu anys molt profitosos. Aquestes empreses, a banda del sector privat, també han treballat per ajuntaments i consells comarcals. Una altra empresa del grup, General LAB -anàlisis clíniques- està també molt introduida en l'àmbit sanitari, tant el públic com el concertat.
Carles Sumarroca i Coixet és el fundador del holding empresarial que avui gestiona el seu fill, Carles Sumarroca Claverol, però també és cofundador de Convergència Democràtica al costat de Jordi Pujol.
Pere Pujol Ferrussola i els estudis d’impacte ambiental dels anys 90
L’empresa Entorn, que havia sigut de Pere Pujol Ferrussola, va fer nombrosos estudis ambientals per la Generalitat. com ara el golf de Vilanera, a Empúries (l’Escala, Alt Empordà). Carles Sumarroca va comprar a finals del any 90 del segle passat l’empresa Entorn, la qual havia creat anys abans Pere Pujol Ferrussola. Després de la compra d’aquesta companyia per part de Sumarroca, Pere Pujol va seguir sent-ne el director.
Pere Pujol Ferrussola va signar els dossiers d’un bon grapat de parcs eòlics com Entorn, encara que el sobrepassaven en nombre Codema, una empresa que també era propietat de Carles Sumarroca.
Quan Jordi Pujol va deixar de presidir la Generalitat ambdues empreses s’havien encarregat de 25 dels 67 informes que havien arribat al govern autonòmic del Principat.
L’evolució de la companyia Entorn registra un creixement exponencial: l’any 2000 va facturar 850.143,64 euros; el 2001, 990.398 euros, i el 2002, 1.699.217,23 euros. Va realitzar els informes d’impacte ambiental del frustrat, gràcies a la mobilització social ecologista que havia engegat la plataforma Salvem Vilanera, homenatjada junt a la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) per SOS Monuments, camp de golf, amb macro urbanització, de Vilanera, a Empúries (l’Escala), després d’una primera auditoria feta per una altra empresa que havia posat en evidència l’important impacte del projecte; del canal Segarra/Garrigues, l’obra civil més gran d’Europa; del canal Xerta/La Sènia; la variant de Cardedeu a Llinars, entre altres. També va obtenir dos encàrrecs del Departament de Medi Ambient de la Generalitat sobre el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Entorn, a més, va fer un informe per habilitar una planta embotelladora d’aigua mineral en el Montseny, argumentant que no havia dèficit d’aigua per extreure 56.000 metres cúbics.
Posteriorment, va començar també a rebre encàrrecs de les empreses públiques GISA i REGSA, encarregades de l’obra pública i del regadiu del Principat, per valor de centenars de milers d’euros.
Durant l’últim govern de Jordi Pujol Soley, l’any 2003, a Entorn li va encarregar l’estudi encarregar l’estudi d’impacte ambiental de l’allargament de la línia 4 de Metro, que després passaria a ser la línia 2. Coses entre pare i fill. Més clar, l’aigua.
L’any 1994, l’oposició en ple del Parlament de Catalunya va explicacions al Govern de la Generalitat i a CiU sobre les adjudicacions per valor de 70 milions de pessetes que en pocs mesos havia obtingut Entorn per part del govern autonòmic de Jordi Pujol Soley i de consells comarcals governats per CiU. El diputat autonòmic, aleshores, Jordi Portavella, d’ERC, va afirmar que el Parlament de Catalunya que “l’empresa de Carles Sumarroca guanya tots els concursos públics a què es presenta”. El PP va demanar una comissió d’investigació, que CiU, amb majoria absoluta, va impedir aleshores. El soroll parlamentari va ser fugaç i estèril. CiU no es va ni immutar, les adjudicacions a les empreses de la família Surroca creixerien com l’espuma a partir d’aquell moment i l’oposició parlamentària va deixar d’insistir.
Obres sanitàries a Teyco
Les primeres obres destacades que es van adjudicar a Teyco tenen a veure en l'àmbit sanitari. Concretament s'adjudica la contractació de les obres d'instal·lació d'un nou Servei de Bacteriologia a la Vall d'Hebron. Posteriorment també s'encarregaria del remodelatge del Servei d'Urgències i de la construcció d'un nou edifici al mateix centre sanitari. En els anys següents, segons el DOGC, s'observen moltes obres més en aquest equipament sanitari de Barcelona. Emte, dedicada a instal·lacions elèctriques, va rebre adjudicacions de diferents departaments tot i que el seu primer contracte amb la Generalitat també va ser a l'àmbit sanitari, una UTE precisament amb l'empresa germana, Teyco.
Però Teyco no fa només obra nova. Durant els anys del govern Pujol va aconseguir contractes també la rehabilitació d'escoles i l'adequació als nous sistemes educatius tant de l'EGB, als inicis dels anys 80, com posteriorment, amb l'arribada de la LOGSE, per fer centres de primària i instituts de secundària.
Hi ha adjudicacions de totes les característiques: per concurs, directes, urgents. etcètera. Emte es va endur bona part de les adjudicacions que afectaven a l'edifici del Palau de la Generalitat. O també per adjudicació directa la instal·lació elèctrica i l'enllumenat al Palau Robert en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 i 1992 per un total de 15 milions de pessetes d'aleshores. Resulta curiós veure com s'adjudica pel sistema negociat d'urgència la realització dels treballs necessaris per la posada en marxa d'un hospital. L'import eren 67 milions de pessetes de l'any 2000.
Les intervencions en l'àmbit sanitari i educatiu anirien en augment, com la resta del conjunt de la seva activitat a partir de 1991. Les adjudicacions comencen a disparar-se: aquell any Teyco rep obres per 5,7 milions d'euros, mentre Emte compta amb 1, 4 milions d'euros. L'any olímpic, el 1992, es canvien els papers i és Teyco qui guanya concursos per poc més d'un milió d'euros, mentre Emte rep 3,3 milions d'euros públics.
És destacable com l'arribada de l'euro i el boom de la construcció van modificar preus. Mentre l'any 1989 la Generalitat va adjudicar la nova construcció de l'IES La Llagosta per 38 milions de pessetes, uns 233.660 euros, en l'últim mandat la construcció d'un nou IES costava a la Generalitat entre 3 i 4 milions d'euros, com el cas de l'IES Roquetes que Teyco es va adjudicar l'any 2000 per 3.029.234 euros.
Així, el 1999 les dues empreses facturarien conjuntament més de 40 milions d'euros. Malgrat haver multiplicat per 10 la seva facturació a la Generalitat, el rècord d'adjudicacions encara estava per arribar. Més de 70 milions d'euros li va atorgar el govern Pujol en obres en el seu darrer any de mandat. El 2003, Teyco va aconseguir concursos per valor de més de 30 milions, mentre que Emte va superar els 40 milions d'euros.
Dues etapes
La facturació de Teyco i Emte va ser més aviat modesta durant la dècada dels vuitanta. La Generalitat s'estava reconstruint, les competències anaven arribant mica en mica i els Presupostos de la institució encara eren esquifits.
El primer salt es produeix iniciada la década dels noranta. La Generalitat ja executa més obra pública. Es dóna la concidència que les investigacions policials situen en aquell període la irrupció en escena de Jordi Pujol Ferrusola. El segon gran salt és durant l'últim mandat de Jordi Pujol. Ja el 1999, any de les eleccions que van enfrontar Pujol i Maragall, les dues empreses assoleixen xifres rècord d'adjudicacions. El 2003, últim any del govern de CiU abans de l'arribada del tripartit, Teyco i Emte facturen 71 milions d'euros en adjudicacions de la Generalitat, fet que suposa quasi el 30% del total que van obtenir dels seus contractes amb el Govern autonòmic des del retorn de Tarradellas.
Poc abans de les eleccions de 2003, Emte obté un dels grans contractes de la seva història en una UTE amb altres quatre empreses: 151 milions d'euros entre les cinc per l'"execució conjunta de la redacció del projecte i execució de les obres Sistemes de Comunicació de la línia 9 del Metro", l'obra que tants maldecaps va donar al tripartit i al següent govern de CiU, encara inacabada. També hi ha diverses adjudicacions realitzades amb les eleccions de 2003 ja convocades o celebrades. Algunes acaben essent publicades en el DOGC amb firmes d'alts càrrecs del tripartit. El nombre d'adjudicacions realitzades el 2003 és el més quantiós de tots els governs Pujol, sobretot en l'últim semestre de l'any. La Conselleria d'Obres Públiques, dirigida per Felip Puig, i l'Institut Català de la Salut van ser dels més actius en aquest tram final del govern de Jordi Pujol.
Empreses investigades
Aquestes dues empreses estan essent investigades perquè presumptament haurien posat a nom dels fills Pujol diverses propietats sense que consti cap pagament per part de la família de l'expresident. Segons un informe policial publicat pel diari ABC, Sumarroca hauria traspassat accions i béns a Jordi, Josep, Oleguer i Pere Pujol Ferrusola. Sumarroca hauria transferit "de manera opaca i a través de societats patrimonials" diferents actius milionaris. El primer traspàs s'hauria realitzat el 20 de desembre de 2004, just un any després que Jordi Pujol deixés de ser president de la Generalitat.
A més, Emte, societat de la família Sumarroca, està sota sospita pel suposat pagament de comissions il·legals. Segons la policia, va pagar a una de les empreses de Jordi Pujol Ferrussola. 278.000 euros el 2005 per assessories que segons la policia serien "fictícies". En l'informe que l'UDEF ha remès al jutge Pablo Ruz s'explica que l'empresari Carles Sumarroca i Coixet va fer pagaments regulars a Jordi Pujol Ferrusola durant més de sis anys vinculats a la liquidació de comissions il·legals, segons sospita la policia. Les primeres transferències es van ordenar a partir de 2004, però no van acabar, com es coneixia fins ara, en 2008. Va haver-hi ingressos almenys fins a 2011, segons les noves dades, a raó d'una mitjana de 150.000 euros anuals. La xifra total rebuda s'eleva, d'aquesta manera, a 878.000 euros. Emte al·lega que no pot justificar aquestes transferències pel "temps transcorregut". La companyia va comunicar a la policia que no guarda les factures.
La policia també investiga una finca a Urús (la Cerdanya) dividida en dues parts, una propietat d'Oriol Pujol Ferrussola i l'altra de Sergi Alsina, excompany de feina de la dona de Pujol i també imputat en el cas de les ITV. L'empresa que va vendre la finca és Teyco.
El 12 de novembre de 2004, amb el govern Maragall del tripartit (PSC/ERC/ICV-EUiA), es va celebrar al castell templer de Miravet, a l’Ebre, el primer acte institucional per reformar l’Estatut d’Autonomia, com a tret de sortida d’un procés. Pasqual Maragall es va reunir amb la resta de líders de l’arc parlamentari autonòmic (Artur Mas, per CiU; Manuela de Madre, pel PSC; Josep Lluís Carod-Rovira; Josep Piqué, pel PP, i Joan Saura, per ICV-EUiA). Es va pactar un acord de mínims. Posteriorment, Piqué i el PP abandonarien el pacte estatuari de Miravet. Dos anys abans d’acte acte institucional, el DOGC havia publicat l’adjudicació el 17 d’octubre de 2002 de l’enllumenat del castell de Miravet. L’adjudicatària va ser Emte, de la família Sumarroca. L’obra va costar 106.304 euros.
Ara, des de Queralbs, Pujol Soley diu que no s’amaga
Després d’haver guillat de Barcelona i amagar-se entre l’Alta i Baixa Cerdanya, el matrimoni Jordi Pujol i Marta Ferrussola han anat a Querabs, on Pujol Soley diu que no s’amaga, com si l'escàndol del sistema de corrupció del pujolisme -que inclou la vessant personal i la familiar- fos poca cosa, resulta que ara apareix un nou aspecte, ben substantiu. Consisteix en què Jordi Pujol Soley es revifa, fotent-se'n del Parlament de Catalunya. Reprèn, davant de la premsa, la seva actitud cofoia, superba, segura de si mateix, pròpia dels cacics rurals. El marc en què ho va fer s'esqueia.
Dimarts, Artur Mas encara va ser més descarnat. Demanà als catalans "fortalesa psicològica". Venia ser com donar un mastegot a algú -en aquest cas a tothom- i després demanar-li que no es queixi, que tingui "fortalesa psicològica".
Tot el sistema pujolista és caracteritza per un control social espectacular, lubrificat amb diner singular, una part del que també pot anar a mans dels servidors, o vividors, del propi sistema. A dia d'avui, el principal bé embargat judicialment és la seu central de CDC, a Barcelona.
Josep Prat i el cas Innova
Hi ha una interlocutòria judicial, de data 21 de juliol, del titular del jutjat numero tres de Reus. És relatiu a la peça separada numero tres de l'immens i creixent procediment en curs respecte al cas Innova. Aquest és d'origen sanitari i encarnat per l'autèntic pare de la destrossa sanitària de CDC, Josep Prat. El jutge afirma que indiciàriament els fets encaixen, en l'actual moment processal, amb cinc delictes. Són prevaricació, malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, falsedat documental i el deure de perseguir delictes per part de funcionari públic. A continuació, sempre dins el punt novè dels seus raonaments jurídics, el jutge escriu un paràgraf, tot ell en majúscules i subratllat: "Los razonamientos anteriores no sólo introducen indicios, como ya se ha dicho, de una falta grosera de control del dinero público por parte de los responsables del Ayuntamiento de Reus (Innova), sino que confirman, indiciariamente, que el modelo de gestión de Innova (Ayuntamiento de Reus) estaba diseñado para que no hubiese ningún tipo de control. Como se ve en esta pieza separada, de la misma manera que en la pieza principal de la causa, estamos ante un fallo sistémico que propiciaba, con evidente intención, que se contratase sin seguir ningún procedimiento y que se pagasen los trabajos sin fiscalizar su realización. En definitiva, se actuaba con evidente perjuicio de esos intereses públicos que se supone deben defender y respetar aquellos a quienes se les ha confiado la tarea de dirigir una administración pública".
En aquest sentit, cal recordar que la persona clau de tot l'ampli procediment -48 imputats i prop de deu peces separades- és una figura que també va ser clau en la cúpula de la Generalitat de Catalunya i de CDC, Josep Prat. Qui també està imputat l'exalcalde, pel PSC, de Reus, Miquel Pérez. Que en l'origen d'Innova va ser capital un altre ex alcalde, també del PSC, Josep Abelló, si bé hauria prescrit la consideració judicial de la seva actuació. Que molts temes delicats, com el de Banca Catalana, van tenir efecte en temps en què tant UCD com el PSOE necessitaven els vots de CDC al Congrés de Diputats.
Estem davant la figura d'un "consorci criminal". En tot cas, en una altra peça separada del mateix cas Innova han estat imputats quatre fills de Josep Prat i ningú ha pretès que l' escàndol Innova fos només un tema personal o familiar, com ara fa CiU amb els afers del clan Pujol. Efectivament, el cas Innova no ho és. Com que el cas Pujol sigui només un tema personal o familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada