TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/08/2014
(Redacció) Perpinyà (Rosselló).-
L’humorista, cantant i actor André Isaac (1893-1974), dit Pierre Dac, en 1942, va passar un mes a la presó de Perpinyà (Rosselló), segons el blog ‘Vieux papiers des Pyrénées-Orientales’ de Fabricio Cardenas, el qual dedica un article à l'empresonament de l'humorista, l’abril de 1942, quan el van arrestar a Ceret quan volia anar a Morellàs i les Illes, al Vallespir, per passar la frontera pel coll de la Manrella i agafar un autobús a la N-II des d’Agullana (Alt Empordà), segurament pagant la guia passadora d’aquest municipi coneguda amb el nom de La Puça, de camí cap a Londres per trobar els les gaullistes del moviment France Libre.
Le blog ‘Les Plaines du Surdiland’ dedicat a Pierre Dac, explica l'arrest de Pierre Dac en un control fronterer de papers a Ceret, abans d’arribar a Morellàs i les Illes. El comissari de Ceret li va demandar el motiu de guillar de França i l'humorista va respondre: "C’est très simple mon vieux. En France, il y avait deux hommes célèbres, le maréchal Pétain et moi. La nation ayant choisi le Maréchal, je n’avais plus qu’à partir".
Al blog també s’explica la sessió del tribunal correccional de Perpinyà on va respondre a les qüestions del jutge: "Monsieur le Président, ne croyez pas ceux qui affirment que j’allais au Brésil chercher du café pour ma femme. C’est faux ! J’étais parti faire une excursion en montagne et je me suis égaré!".
Finalment, va ser condemnat a un mes de presó et 1.200 francs de multa. L’humorista Pierre Dac finalment va aconseguir arribar a Londres el mes d’octubre 1943 on va gaudir d’un programa en francès de Ràdio Londres: ‘Pierre Dac parle aux français’.
Durant la Segona Guerra Mundial va ser una figura de la resistència, intentant dues vegades de refugiar-se a Londres, sense èxit. Capturat durant els seus intents va ser empresonat primer a Barcelona i després a Perpinyà. Finalment va aconseguir el seu propòsit i va esdevenir humorista a Ràdio Londres. El 1951 va formar un duo còmic amb Francis Blanche. Tots dos són productors del famós Sâr Rabindranath Duval. Per la seva tendencia als jocs de paraules i a l'absurd, va ser anomenat ‘Rei dels bojos’. És l'inventor del "Shmilblik", que segons ell "No serveix de res i doncs pot servir a tot". Més tard aquesta paraula serà represa per Coluche que en farà un dels seus espectacles més coneguts.
En el blog esmentat no hi surt la figura de la passadora de famílies de refugiats des d’Agullana a les Illes i de jueus i resistents des de les Illes a Agullana entre 1939 i 1944. Aquesta informació la tenim directament per famílies empordaneses que van aconseguir arribar al Rosselló pel Vallespir durant el primer franquisme. També, correus que anaven i venien de Perpinyà a l’Alt Empordà. La Puça era una dona d’Agullana que cobrava per la seva feina clandestina i sobre la que no hi ha notícies documentades fins ara, a causa de la llei del silenci que encara regna en aquests municipis fronterers del Pirineu Oriental així com en l’antic ambient del contraban. A la costa hi ha menys silenci, encara que per posar un cas ningú parla dels pescadors de l’Escala que a final de la guerra d’independència d’Algèria passaven armament al FLN, a preu de contraban, una mica més elevat que el de la feina de desembarcar tabac ros al litoral de la Costa Brava, per mitjà d’una connexió amb el FOC/FLP clandestí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada