Nord-est Llibertari: Formació d’un cos independentista de voluntaris pel 9-N

dijous, 14 d’agost del 2014

Formació d’un cos independentista de voluntaris pel 9-N

Aquest cos de voluntaris vol participar en tasques de logística
Volen sostenir la realització d’una consulta el 9-N, amb o sense el permís de l’Estat.
Hi ha 4.000 persones apuntades aquest moment.

[14/08/2014].

Segons informa la mateixa coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que va perdre la seva representació parlamentària autonòmica en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i que aplega sobretot dissidents d’ERC, de Reagrupament i de CDC així com ex membres del PI junt a les organitzacions polítiques PSAN i Alternativa Verda entre altres, ja hi ha quatre mil persones voluntàries aplegades de cara al 9-N, i en busca encara moltes més, amb l’objectiu de posar-se a disposició de les institucions catalanes com un cos de voluntaris per sostenir una consulta d’autodeterminació el 9 de novembre, amb o sense permís de l’Estat espanyol.

Aquest cos de voluntaris vol participar en tasques de logística, com ara formar meses electorals, senyalitzar els punts de votació i altres feines per poder votar el 9-N, la promoció de campanyes participació i d’informació així com ajudar a qui ho necessiti a votar, com ara persones amb mobilitat reduïda o els catalans a l’exterior.

De moment no hi ha resposta a nivell institucional, una prova més que el Govern de la Generalitat de cap manera convocarà una consulta el 9-N com tampoc vol l’existència d’un cos de voluntaris per posar les urnes, que segons el propi comandament dels Mossos d’Esquadra aquest cos policial de la Generalitat les retirarà sempre que no hi hagi l’autorització de l’Estat espanyol. En aquest sentit tota classe de cos de voluntaris per promoure la logística i la realització d’una consulta el 9-N serà reprimida i criminalitzada per Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Cal recordar que els titulars d’Interior de l’Estat i de la Generalitat pertanyen a la mateixa secta ultra catòlica totalitària i destructiva, dita Opus Dei. Així, que “tanto monta, monta tanto”.

Per apuntar-s’hi:
www.voluntaris9n2014.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...