 |
L’ANC representa una infiltració botiflera per impedir la declaració unilateral d’independència que CiU considera un perill de desbocament vers la revolució social.
[30/06/2014].
“Les nostres ombres caminaran per Viena,
rondaran els palaus i espantaran els Senyors.”
(Gavrilo Princip, escrit en el mur de la seva cel·la abans de morir, tuberculós, el 28 d’abril de 1918)
Tot els indicis fan preveure que el 9-N no hi haurà ni consulta, ni declaració unilateral d'independència: el conflicte polític que contraposa els defensors de l'ordre estatal espanyol i els partidaris de la causa independentista no es resoldrà enguany a menys que a partir d’ara mateix el socialisme revolucionari enfonsi la infiltració botiflera que significa la pròpia constitució de l’ANC (interclassista i sotmesa al dictat de l’imperialisme occidental) i generi a partir de comunes i cantons lliures la declaració unilateral d’independència dirigida pel proletariat.Després de l’11 de setembre, Artur Mas probablement farà el gest de convocar la consulta però el Govern espanyol ja ha dit que no la permetrà i el Govern autonòmic de CiU, que compta amb el suport d’ERC, ja fa temps que va renunciar a declarar la independència des del Parlament de Catalunya. En aquest sentit, el bloc parlamentari favorable al denominat ‘dret de decidir’ no té un Pla B alternatiu, preparat i consensuat. Potser hi haurà noves eleccions autonòmiques, dites plebiscitàries, i una recomposició de la correlació de forces polítiques parlamentàries autonòmiques amb nous actors, majoritàriament favorables a una hipotètica independència, però sense capacitat ni estratègia per fer-la efectiva a curt termini.
Remembrant la coalició conservadora que a les eleccions generals del febrer del 1936 va adoptar el nom de Front Català d'Ordre, hores d'ara es va configurant un espai polític compartit entre l'espanyolisme sucursalista de PP i Ciutadans, les restes del PSC (PSC-PSOE) i els desertors de CiU (Guardans, i els que vindran) contraris a la transició nacional. En el terreny cívic, aqueix front ja és una realitat mitjançant la plataforma Societat Civil Catalana, beneïda abans divendres pel antic fabricador de còctels del PCE(i)/PTE, quan Pepe Montilla era destacat activista stalinista espanyol, però electoralment encara està pendent d'articular-se, potser esperant que Duran Lleida doni el pas d'incorporar-s'hi. En tot cas, aquest dilluns al migdia Artur Mas ha rebut al Palau de la Generalitat una delegació de Societat Civil Catalana. Al nostre entendre, el factor determinant que podria cohesionar aqueix bloc reaccionari, en el sentit que no són capaços de generar cap proposta argumentada sinó únicament de blasmar la independència, seria una oferta des del poder estatal, denominada ‘tercera via’. Però el marge d'aqueix oferiment unionista és ben escàs atès que la dominació política i l'espoli econòmic que l'ordre estatal imposa a la gent dels Països Catalans, situació estructural, i el fet d’un estat fallit, com és actualment l'espanyol, no s'ho pot permetre.
Tot fa preveure que a partir del 9-N el Principat de Catalunya entrarà en una fase d'inestabilitat política i increment de la lluita de classes, sense que ni el front català d'ordre pugui esdevenir hegemònic ni la burgesia nacional catalana, amb el seu referent ANC, faci possible una declaració unilateral d’independència. En això, sí que Pepe Montilla, abans dit ‘El Guerrillero’, l'ha encertada quan fa unes setmanes va dir que Catalunya no era prou forta per independitzar-se. Va oblidar afegir que ell feia tot el possible per tal que no ho arribés a ser mai, però que l’articulació socialista revolucionària bakuninista podria provocar i per això Artur Mas canvia el director general dels Mossos d’Esquadra en la persona d’un estratega de la repressió contrarevolucionària, Albert Batlle, el qual declara, en una entrevista feta per Enrique Figueredo (‘La Vanguardia’ 28/06/2014), que hi ha a Barcelona un col·lectiu, que considera “molt minoritari”, que trenca l’ordre social establert a Catalunya, en una referència a la mobilització en defensa de Can Vies, i aquest antic regidor del PSC i ex director de presons exposa, descaradament, que “cal buscar noves formes [policials] de combatre’l”, com ara identificacions massives de persones que es manifesten dins el marc que Batlle considera “incívic”, fetes al mateix carrer, com en el cas del grup de 236 persones que va ser encerclat pels Mossos d’Esquadra entre els carrers Rocafort i Calàbria, a Barcelona, per la defensa de Can Vies, “sense la necessitat del canó cònic ni de treure la porra” (sic). Batlle afirma que “qui era allà sabia on era” (sic). Així, que la nova estratègia d’Interior passa per actualitzar llistes de gent considerada contestatària a l’estil del recompte de presos a la garjola, passar llista a fi d’enriquir el banc de dades policial de la Generalitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada