Diuvendres 4 de juliol es presenta el llibre ‘Martí Barrera. Sindicalista, impressor, polític’ al "Mundial" del Passeig Marimón Asper, a La Bisbal d'Empordà.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/06/2014
La Bisbal (Baix Empordà).-
El llibre ‘Martí Barrera. Sindicalista, impressor, polític’ és el treball guanyador de la beca de la Fundació Josep Irla. El seu autor, l'historiador Manuel Pérez Nespereira, va participar en la presentació que es s’ha fet a l'Ateneu Barcelonès (imatge), a les 7 de la tarda d’aquest dilluns, en què també hi ha participat el president d'ERC, Oriol Junqueras, Josep Huguet i Jordi Casassas.Insurgent de la CNT el 1917
Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, 29 de maig de 1889 Barcelona, 26 d'abril de 1972) des de 1912 fins el 1923 va destacar com a militant molt actiu de la CNT, al costat de Salvador Seguí, un assassinat que l’afectà profundament, ja que formà part de la comissió revolucionària que intentà derrocar la monarquia en un insurrecció obrera i popular el 19 de juliol de 1917 a Barcelona, que finalment fracassà. Segons les memòries de Víctor Serge, aquesta comissió insurgent es reunia a Barcelona a la pensió del músic compositor de l’Escala i anarquista individualista Tonet Puig i Teresa Muntaner, anarquista de Palamós, on residia Salvador Seguí. Va tenir una important activitat maçònica, especialment fins el 1927. També es relacionà amb els clubs espiritistes Allan Kardec. En temps de la seva militància activa en la CNT va patir més de vint detencions i empresonaments a més de tres intents d’assassinat per part dels pistolers del denominat Sindicat Lliure, al servei de la burgesia i el clergat, ja que era administrador del diari de la CNT, ‘Solidaridad Obrera’, que dirigia Àngel Pestaña.
Llibertari i francmaçó
Va ser cofundador de les arts gràfiques Tipografia Cosmos, a Barcelona, que editava obres anarquistes, francmaçòniques i espiritistes així com monografies mèdiques.
Diputat i conseller de la Generalitat per ERC
El 1931, Barrera va ser un dels signants del manifest de l’esquerra catalana que donarà lloc a ERC i el 1932 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per aquesta coalició liderada per Macià i Companys i la tardor de 1933 esdevindrà conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya tot creant l’embrió del primer subsidi d’atur laboral del país per mitjà de l’Institut contra l’Atur Forçós i establir la setmana laboral de 44 hores al sector sidero-metalúrgic català. Arrel del Sis d’Octubre de 1934, en que fidel a Companys discrepava amb el conseller Dencàs, va ser empresonat i processat.
Barrera fou escollit diputat al Congrés dels Diputats el febrer de 1936 pel Front d’Esquerres, i a proposta seva fou creat el Consell d'Economia l'11 d'agost de 1936. Els anys 1937 i 1938 va ser elegit secretari general d’ERC, en plena guerra.
Exiliat entre 1939 i 1950
El febrer de 1939 va seguir el camí de l’exili fins que l’any 1950 va poder tornar de Montpeller, avalat pel franquista Narcís de Carreras, i es retrobà a Barcelona amb la seva esposa, que havia pogut tornar uns anys abans de l’exili junt a les dues filles, mentre el seu fill, Heribert Barrera Costa, que restava exiliat amb el seu pare.
Martí Barrera té dedicat un carrer a la Bisbal de l’Empordà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada