El rector traspassat fa molts anys mossèn Joan Roura predicava dins l’església de Sant Pere de l’Escala, fa més de 50 anys, el que ara propaga el diari ‘ABC’ TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/05/2014
L’Escala (Alt Empordà).-
El PP manté tics antisemites al mateix temps que hi ha una proliferació impune de signes nazis i pintades enaltint el nazisme en camps de futbol, com ara en la Copa del Rei al Mestalla, i altres llocs públics fins a infinitat de declaracions i imatges on dirigents de diverses administracions o membres de les joventuts del PP mostren la governamental espanyola connivència, banalització i ignorància pel que fa al nazisme, passant pels homenatges a la Divisió Azul o l’exhibició en públic de la delegada del Govern espanyol a Catalunya en companyia de neonazis que publiquen libels sobre fosques maniobres judeo-maçòniques i rebrots dels Savis de Sión.
A molts murs de Catalunya hi ha pintades que identifiquen independentisme amb francmaçoneria, signades per grups neonazis espanyols. I els dirigents del PP tenen encastat en els seus cervells tardofranquistes el xip d’aquella vella i còmoda idea de que passi el que passi a l’Estat espanyol poden fer i desfer sense que ningú de l’estranger se’n assabenti gràcies a la manipulació, les subvencions condicionades o la misteriosa destitució de directors de mitjans de comunicació, com ha passat en el diari del comte de Godó (LA VANGUARDIA) amb Pepe Antich o la destitució al diari EL MUNDO de Pedro J. Ramírez.
L’antisemitisme de mossèn Joan Roura i els falsos rituals de sang jueus
El rector traspassat fa molts anys mossèn Joan Roura predicava dins l’església de Sant Pere de l’Escala, fa més de 50 anys, el que ara propaga el diari ‘ABC’ en un article obertament antisemita, un libel de fals ritual hebreu de sang clàssic on es dóna per cert que els jueus fan sàdics sacrificis rituals amb nens cristians desvalguts. En el cas del diari ‘ABC’ es tracta de la repugnant llegenda de Sant Dominguito de Val, de Saragossa, que per més senyes té sant oficial i imatge venerada.
La data de publicació va ser el 18 d’abril, el divendres sant, el dia en què tradicionalment s’esbombaven aquesta mena de libels per excitar les masses i provocar matances de jueus. Fins el Concili Vaticà II en molts bisbats, també el de Girona, la mainada era obligada anar amb mallets i carraques de fusta als temples catòlics a copejar el sòl, on cada cop simbolitzava un jueu mort, dins la criminalització hebrea de la mort de Crist. Se’n deia “anar a matar jueus” i es feia en nom de Crist. En temps del franquisme i voluntàriament a nivell parroquial abans de la revolució social de 1936 que va clausurar temples del Vaticà. Ara, novament, en el cas del diari ‘ABC’ la mala fe i l’inquietant enyorança de temps passats queden clars.
Per la seva banda, mossèn Roura explicava cada any, un dels dijous d’hivern a la tarda, quan convocava els nens de l’escola pública de primària davant l’altar major del temple de Sant Pere, el conte del nen jueu cristianitzat que segrestat per la comunitat hebrea era tancat en un subterrani de la sinagoga i el dissabte (sàbat) era obligat a renunciar a la fe de Crist. Davant la seva negativa, es procedia a un ritual sanguinari: era crucificat i mort d’un cop d’espasa al cor. Finalment, era cuit i menjat per la comunitat jueva. Aquest relat va transformar en enemics del catolicisme alguns nens, cosa que comporta que actualment en els enterraments catòlics de l’Escala pràcticament hi hagi més homes fora del temple que a dins durant el funeral.
Es dóna la circumstància que els infants de famílies de l’església baptista de l’Escala eren vetats d’aquestes classes catòliques de mossèn Roure, no fos que les seves prèdiques sortissin a Ràdio París o a la BBC de Londres. Una vegada, un nen escalenc va sortir del temple amb un odi molt profund al catolicisme que aviat es va transformar en ateisme militant que encara manté molt viu i pensa que els creients són malalts mentals que compadeix.
El libel del divendres de setmana santa catòlica al diari ‘ABC’
Ara, com es pot comprovar, l’articulista del diari ‘ABC’, un periodista jove anomenat Israel Viana, en un atac de contrast, deixa anar la següent perla de Sant Dominguito del Val: “Murió crucificado, según cuentan una confusa leyenda que ha sido negada por algunos estudiosos, a la temprana edad de siete años.” També esmenta Simon de Livolés, el Niño de la Guardia i Ricard de Norwick.
Les protestes no van trigar a arribar. Gustavo Perednik va pujar a la xarxa una denúncia de l’escrit del ‘ABC’, però el cop més fort va venir del Centre Wiesenthal en forma de carta adreçada directament a qui tothom identifica com a responsable tant del Govern espanyol com del diari ‘ABC’, concretament el mateix president Mariano Rajoy. El to de la carta era tan demolidor que no es recorda res ni remotament comparable adreçat a cap autoritat d'un estat del món occidental. Entre d’altres extrems, la carta del Centre Wiesenthal, definia l’article com una clara manifestació d’antisemitisme amb un llenguatge propi del diari nazi ‘Der Stürmer’; acusava el diari conservador de servir de plataforma de difamació per escampar odi contra els jueus; afirmava que ‘ABC’ s’ha unit a la sòrdida tradició que en altres temps acabava en matances de jueus, citant-ne exemples; assenyalava les greus responsabilitats i les conseqüències potencials, recordant l’estreta línia que separa la incitació a l’odi dels actes de violència; destacava que el diari ABC no només posa en perill la comunitat jueva, amb la qual el Govern espanyol prova d’esmenar la Inquisició catòlica i l’expulsió de 1492, sinó que a més viola les obligacions del Regne d’Espanya pel que fa a tractats contra la discriminació i el racisme com a membre de la Unió Europea i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE). Finalment, el Centre Wiesenthal instava el president Rajoy a condemnar públicament les manifestacions antisemites del diari ‘ABC’ i a prendre mesures per impedir més incitacions d’aquesta naturalesa. I sentenciava que el silenci davant d’aquesta provocació es podria interpretar com a una manifestació d’indiferència.
La resposta ha estat l’eliminació de l’article de la web del diari ‘ABC’, però el Centre Wiesenthal considera que és insuficient i reclama “una disculpa pública per aquesta ofensa al poble jueu” en l’edició impresa i en la digital, així com el compromís que mai no tornaran a publicar expressions antisemites al diari. Però, ‘ABC’ no s’ha disculpat ni ha assumit cap compromís.
Pel que fa al president Rajoy, no ha manifestat públicament la seva repulsa per l’article. I és en aquest context que Alícia Sánchez Camacho va rebre el passat dimecres dia 30 d’abril la ‘Medalla commemorativa de les Quatre Sinagogues Centrals de la Comunitat Sefardita de Jerusalem’. Un guardó, en principi, que sobta perquè no consta que aquesta dirigent del PP s’hagi destacat per res que tingui relació amb la Comunitat Sefardita ni amb les Quatre Sinagogues Centrals de la Comunitat Sefardita de Jerusalem. Així, Abraham Haim premiav Alícia Sánchez Camacho explicant que el guardó era fruit de la seva “tasca incansable contra la ruptura i el separatisme” i a favor de la unitat de l’Estat espanyol. Es donava a entendre que eren els sefardites, no pas una associació, i el lliurament es feia a la seu barcelonina del PP en presència de la delegada del Govern espanyol Llanos de Luna, la mateixa política del PP que mesos enrere lliurava un diploma d’honor a la Hermandad de la Divisió Azul que, com tothom sap, vesteixen uniformes feixistes en aquella cerimònia de lliurament, amb insígnies i condecoracions del jou i les fletxes de Falange i creus gamades nazis alemanyes de la Segona Guerra Mundial.
Contradiccions manifestes vers el fet català i el PP
Aquesta realitat de l’Espanya del PP la coneix la comunitat jueva de Catalunya. En aquest sentit, llegim que la CIB (Comunitat Israelita de Barcelona) ha fet pública una nota que transmet incomoditat on comunica que no ha estat “ni consultada ni informada sobre un premi lliurat pel Senyor Abraham Haim a la senyora Sánchez Camacho.” I, per la seva banda, ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel), entitat considerada pro sionista, ha fet un comunicat on s’afirma que “les comunitats jueves neguen que Abraham Haim parli en nom seu i molt menys en nom d’Israel, i destaquen que aquest particular, que es dedica a impartir conferències, es representa només a sí mateix. Els jueus catalans pertanyen a totes les adscripcions polítiques del país i l’estat d’Israel sempre s’ha mostrat comprensiu i respectuós amb Catalunya i les seves autoritats polítiques, rebent al President Mas amb els màxims honors a Jerusalem.
Qui vulgui manipular i traslladar a l’opinió pública una imatge diferent, només pot causar un perjudici a la pròpia comunitat jueva. Les actuacions particulars només afecten, com és natural, a les persones directament implicades, i responsablement així s’hauria d’interpretar sempre.”
Més contradiccions
En el seu moment, el delegat palestí a l’Estat espanyol també s’havia manifestat contrari a la independència de Catalunya.
Segons l’agència Europa Press "la líder del PP català [Alícia Sánchez Camacho] ha agraït el guardó [de l’associació sefardita israelita], i l'ha compartit amb tots els membres del seu partit perquè assegura que es tracta d'un reconeixement per al conjunt del PP de Catalunya, que treballa per la ‘unitat i la convivència’. Camacho ha assegurat que el premi li retorna l'afany de seguir treballant i lluitarà fins al final per evitar la independència de Catalunya. Ha reivindicat els valors sefardites de diàleg i responsabilitat personal, i ha assegurat que encara queda temps perquè CiU "s'ho repensi i abandoni el procés cap a la ruptura".
Abraham Haim va néixer l’any 1941 a Jerusalem. És llicenciat en Història de l’Orient Mitjà i en Llengua i Literatura àrab per la Universitat d’Hebron. Doctor en Història per la Universitat de Tel Aviv i ex catedràtic d’Història de l’Orient mitjà. Va ocupar el càrrec de Director General del patrimoni sefardita en el ministeri d’Educació i Cultura d’Israel. Entre 1986 i 1996 va ser vicepresident de l’Associació d’Amistat Israel Espanya. Actualment imparteix conferències i seminaris sobre llengua, història i cultura sefardita, col·labora amb l’espanyol Institut Cervantes i la Casa Sefarad i, des de 1983, és professor de ‘Lengua y Civilización española’ en els cursos d’estiu del Col·legi d’Espanya de Salamanca.
Haim, des de 1993, exerceix de cicerone d’altes personalitats espanyoles de visita a Jerusalem. Des de l’any 1999 és Comendador de l’Órde del Mèrit Civil, en nombre de la Seva Majestat el Rei de España Juan Carlos Primer’. Així és com Haim anuncia aquesta distinció espanyola. Més enllà de la seva passió per la llengua castellana, Haim ha anat adquirint una mescla d’interessos i compromisos professionals i polítics i un fort lligam amb el rei Joan Carles de Borbó. El seu conservadorisme i les ànsies de quedar bé amb la classe dominant espanyola el duen sovint a fer i dir coses com ara el fet d’aprofitar un càrrec de caire honorífic d’una organització cultural sefardita per fer política de confrontació que pot agradar tant als seus benefactors com perjudicar la seva comunitat, que és molt diversa en els seus posicionaments polítics. Haim, per fer-se estimar, sovint declara que no cal que l’Estat espanyol demani perdó per l’expulsió dels jueus l’any 1492, que en tot cas es podria revocar el decret d’expulsió. El Parlament de Catalunya és l’únic organisme polític d’alt nivell que l’ha condemnat i no entra en detalls a l’hora de preguntar-se per què el rei d’Espanya no n'ha demanat la seva revocació. I de fet l’hereu institucional dels monarques que van expulsar els jueus reblant el decret amb un terminant “y que no sea permitido nunca regresar” usi el títol de rei de Jerusalem. Afirma Haim que els gestos dels governs espanyols i d’altres institucions econòmiques i socials són suficients a l’hora de diluir el dolor de l’expulsió. Potser a ell li han fet gestos molt generosos i ell sabrà com va de dignitat i de consciència, però precisament per ser algú significat dins del món sefardita no té cap dret a relativitzar o a perdonar sense que l’Estat espanyol hagi fet el gest imprescindible de decència de demanar perdó, condemnar i revocar el decret d’expulsió.
Llei espanyola que permet la nacionalització dels sefardites que ho demanin
Haim lloa la nova llei espanyola que permet la nacionalització dels sefardites que ho demanin i calla la complexitat i els entrebancs que suposarà aplicar-la. Resulta que els ciutadans espanyols que aconsegueixen la nacionalitat israeliana perden la espanyola. Si ets espanyol no pots ser israelià. Però si ets israelià sefardita pots ser espanyol. Quins malabarismes més estranys han de fer tant el Govern espanyol com Haim. Però quan veritablement Haim ha esclatat en tota la seva plenitud ha estat des que va ser nomenat president del Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem. En realitat es tracta d'una associació cultural poc coneguda que no representa ni de bon tros la comunitat sefardita ni té cap funció religiosa. La seva funció principal és gestionar les quatre antigues sinagogues sefardites de Jerusalem, aquestes sí, històriques. El cas és que Haim ha crescut des que el passat juny va ser nomenat president d’aquest Consell i ha iniciat un festival de condecoracions a altes personalitats espanyoles, totes del PP, tret del rei. Segons va afirmar en l’acte de lliurament de la medalla a Alícia Sánchez Camacho, aquesta és la primera autoritat catalana a rebre-la i a partir d'ara passa a formar part "d'un club molt noble". Abans els afortunats havien estat el rei, el ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, membre de la secta ultra catòlica destructiva i totalitària Opus Dei, el president del Senat Pío García-Escudero i el president del Congrés Jesús Posada. Haim ha glossat la figura de Sánchez Camacho, definint-la com “una política lluitadora, valenta, que insisteix i resisteix", i l’ha equiparat amb la laborista israelita Golda Meir.
Abans, Abraham Haim havia impartit una classe magistral d’història on defensava unes inexistents intencions de Franco de fer retornar els sefardites perquè enriquissin Espanya, tot dient que no tenir molt clar si els escassíssims diplomàtics espanyols que van arriscar-se salvant la vida de milers de jueus europeus ben entrada la Segona Guerra Mundial ho van fer per indicacions oficials o per iniciativa pròpia i que Franco no es va implicar enviant jueus o col·laborant en la política antisemita, com si els jueus haguessin pogut creuar la frontera tranquil·lament per instal·lar-se a l’Espanya franquista, com si no els haguessin detingut policies i guàrdies civils, internat o retornat a l'altra banda de la frontera espanyola. I se salta l’episodi de la no actuació davant els requeriments dels nazis perquè l’Estat espanyol es fes càrrec dels sefardites de Grècia que va costar milers de vides.
Finalment, Haim afirmava que ell sempre explica que malgrat que Franco va ser un dictador “y no sé qué... Con respecto a los judíos fue buena persona”.
Així està el pati. Moltes contradiccions. Informem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada