PUIG ANTICH

Jordi Panyella ens ofereix un exhaustiu i documentat estudi sobre alguns punts foscos de la mort de Puig Antich  







07/03/2014]  DAVID CASTILLO 

Quaranta anys han passat des de l'execució del militant llibertari Salvador Puig Antich a la presó Model. Després d'uns anys d'un cert relaxament, la primera meitat dels anys setanta van ensenyar de nou les dents de la bèstia franquista, la seva autèntica dimensió basada en la mort. Per assassinar Puig i l'anomenat Heinz Chez van utilitzar un mitjà ancestral de l'imperi espanyol, el garrot vil, amb el qual havien comès infinitat de crims durant la conquesta de Mèxic i del Perú al segle XVI –Atahualpa va ser eliminat així ja al 1533–, i molt especialment al XIX a molts països de la colonització espanyola. La crueltat del mètode ha estat justificada per especialistes en la matèria afirmant que era més ràpid que altres tipus d'execucions, però tot plegat és una mostra de l'Espanya contemporània, de tot allò que volem perdre de vista, més ara quan personatges molts semblants a tots aquells arribistes que dominaven el tardofranquisme i l'anomenada tecnocràcia pasturen i manen per infinitat de comunitats autònomes. 
Amb motiu del trist aniversari, el nostre company Jordi Panyella ens ofereix un exhaustiu i documentat estudi sobre alguns punts foscos, recuperant molts dels protagonistes. Salvador Puig Antich, cas obert no és una proclama ideològica ni un nou llibre sobre el MIL sinó un reportatge de quatre-centes pàgines sobre uns anys horribles, la misèria d'una justícia patètica i els interrogants que van quedar oberts i que no crec que acabin de cicatritzar mai. Panyella no jutja, ni tampoc analitza la situació, sinó que recupera testimonis i enfoca les incògnites de la investigació. El que sí es pot dir és que el cas Puig Antich va ser un crim d'estat, un estat, per cert, que s'ha perpetuat, i que no sap ni reconèixer errors perquè viu dins una tradició salvatge, de domini i opressió, on la pietat i el perdó no entren dins el seu vocabulari. 
Salvador Puig Antich anava en un grup que intentava dinamitar aquell sistema putrefacte. Utilitzava armes i segurament –mai quedarà del tot clar– va posar fi a la vida d'un dels dissortats policies que el van anar a detenir. Ell, però, va treure la pistola per defensar-se, no va anar a cometre un atemptat ni a practicar el tret al clatell. El seu passat és viu en un present que ha de canviar