LA FORÇA DE LA VERITAT CONTRA LA INJUSTÍCIA

Un cartell recorda al nº 70 del C/Girona on va ser apressat

La falsedat forma part de l'informe policial que presenta com a assassí Puig Antich.
El judici, realitzat per un tribunal militar, basat en la falsedat policial, estarà lluny de la imparcialitat necessària per dictar una sentència equànime.


[07/03/2014]  Ferran Aisa

Jordi Panyella s'ha especialitzat darrerament en el periodisme de denúncia, com ja va ser el cas de l'assaig periodístic ‘Fèlix Millet, el gran impostor’ (Angle, 2012) i ara amb la investigació crítica i alhora de denúncia, ‘Salvador Puig Antich. Cas Obert’, llibre que va ser presentar el 13 de febrer passat a la Casa del Llibre, davant d'un públic nombrós i amb la presència de les quatre germanes Puig Antich, el jutge Santiago Vidal i l'advocat Sebastià Martínez Ramos. Jordi Panyella ha fet un gran pas per mirar d'il·luminar la veritat del cas que va acabar amb l'execució, ara fa quaranta anys, de Salvador Puig Antich. I ho fa a través de la força de la veritat, que ha de ser la gran referència per restablir la injustícia que es va cometre contra el militant del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Aquest llibre cal situar-lo a l'alçada del que va publicar el Col·lectiu Carlota Tolosa sota la direcció de Ramon Barnils, ‘La torna de la torna’ (1985), i també del que va escriure Francesc Escribano,’ Compte enrere’ (2001). 
Panyella, amb un minuciós treball de rellotger, va col·locant totes les peces testimonials del cas Puig Antich al seu lloc i com si fos un puzle. Va presentant la seva tesi sobre la gran farsa del procés judicial contra el jove llibertari del MIL. Una farsa que comença molt abans del judici que el va condemnar injustament a la pena de mort, sense que el processat pogués esgrimir ni el més elemental dret de defensa. 
El periodista denuncia la manipulació de la policia, que va fer desaparèixer proves amb el vistiplau de la justícia militar. La investigació de Jordi Panyella comença el dia en què visita l'advocat Sebastià Martínez Ramos, que ha portat el cas de revisió fins al Tribunal Suprem. A partir d'aquell instant va llegir i analitzar tots els documents del sumari policial i judicial i va visitar els llocs dels fets. També va recollir testimonis de primera línia del cas Puig Antich.  Panyella va poder comprovar com es feia de la mentida una veritat absoluta per convertir Puig Antich en un perillós terrorista i així poder-lo condemnar a mort per garrot vil, el 2 de març del 1974. Una premeditada condemna en venjança per la mort del policia de 25 anys Francisco Anguas Barragán. Una mort que mai va poder ser provat que fos causada per les bales que va disparar Puig Antich. 
De la investigació feta per Panyella es desprèn que en el tiroteig que hi va haver a la porteria del número 70 del carrer Girona també van disparar els policies de l'operació muntada per detenir els militants del MIL. L'autor detalla la inexperiència de la majoria dels policies que van acudir al bar Funicular amb Santi Soler Amigó, Petit, detingut el dia abans, perquè fes d'esquer per detenir Xavier Garriga, Secretari, i, de rebot, Salvador Puig Antich, Metge, al qual no esperaven. 
Testimonis excepcionals 
Jordi Panyella ha parlat amb tots els testimonis vius d'aquells fets, fins i tot ho ha fet per telèfon amb un dels policies que van participar en la detenció, Fernández Santórum, que precisament és qui va disparar dos trets contra Puig Antich. Panyella sosté que les declaracions de la Sisena Brigada no són creïbles perquè resulten completament contradictòries les unes de les altres. La falsedat forma part de l'informe policial que presenta com a assassí Puig Antich. El judici, realitzat per un tribunal militar, basat en la falsedat policial, estarà lluny de la imparcialitat necessària per dictar una sentència equànime. El procés es convertirà en un simulacre que quedarà enterbolit per l'assassinat de Carrero Blanco. La venjança del règim franquista estava servida: condemna a mort. 
Els testimonis i les noves proves que Jordi Panyella aporta en aquest llibre haurien de convertir-se en un clam contra la injustícia i, també, a favor de la reobertura del procés del cas Salvador Puig Antich, quaranta anys després del seu assassinat legal.