Nord-est Llibertari: La relació que hi ha entre l'abocador de Vacamorta i Jordi Pujol Ferrusola

dilluns, 17 de març del 2014

La relació que hi ha entre l'abocador de Vacamorta i Jordi Pujol Ferrusola

Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès

A més, Jordi Pujol Ferrusola i la seva ex esposa estan imputats per presumpte blanqueig de capitals

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/03/2014
Cruïlles (Baix Empordà).-

L'empresa que gestiona l’abocador il·legal de Vacamorta, al municipi de Cruïlles (Baix Empordà), segons llegim al SETMANARI EL TRIANGLE està vinculada a Gustavo Buesa Ibáñez i al seu grup GBI Serveis, els quals apareixen en dos sumaris judicials: el cas Clotilde, sobre les suposades martingales del diputat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i ex alcalde de Lloret de Mar (la Selva) per CiU Xavier Crespo, i al presumpte cas de blanqueig de capitals pel qual el jutge Pablo Ruz, de l'Audiència Nacional espanyola, imputa Jordi Pujol Ferrusola, fill del fundador, sota la benedicció nacional catòlica burgesa catalana de l’abat de Montserrat en el decurs del tardofranquisme, i encara líder a l’ombra de Convergència Democràtica de Catalunya. i a la seva ex esposa, Mercè Gironès.
Fa unes setmanes, el Tribunal Suprem espanyol va ordenar clausurar l'abocador de Vacamorta i restaurar el paratge de Puigventós, prop de la ciutat de la Bisbal i en un urbanització menestral del municipi de Cruïlles, on encara funciona il·legalment, amb la intenció de retornar-lo al seu estat original abans que, el 1999, comencés la seva nociva construcció per les persones, els éssers vius i els sistemes naturals de l’Empordà i les Gavarres. No obstant això, el Govern de la Generalitat de Catalunya promou una requalificació dels terrenys en un intent desesperat de legalitzar l’abocador insostenible i del tot nociu.
A finals dels anys noranta, el que aleshores feia d’alcalde per CiU a Cruïlles, Antoni Mallorquí, va concedir una llicència d’activitat de les instal·lacions amb el vistiplau del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, quan el sempre molt polèmic Felip Puig n'era el seu conseller responsable.
Però, ara, resulta que l'empresa que porta la gestió de l'abocador de Vacamorta, GBI Serveis, de l'empresari Gustavo Buesa, està investigada pels contractes amb l'Ajuntament de Lloret de Mar -se li va adjudicar el 2011, per via d’urgència, el servei de recollida d’escombraries per 80 milions d'euros- i pels pagaments que va efectuar a empreses de l’òrbita de Jordi Pujol Ferrusola i de la seva ex esposa Mercè Gironès.

Mira també:
Pere Pujol Ferrusola, 4t fill del patriarca, darrera el negoci de la macro planta de residus Servitransfer en el Baix Empordà.
Caciquisme i pujolisme van de la mà. El cas empordanès de Follarac.
http://nordestllibertari.blogspot.com/2013/01/pere-pujol-ferrusola-4t-fill-del.html

Més de dues-centes persones es manifesten contra la conxorxa entre ServiTransfer (Pere Pujol Ferrusola) i l’alcalde de Vulpellach Josep Sala (CiU)
http://nordestllibertari.blogspot.com/2013/01/dues-centes-persones-es-manifesten.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...