 |
| F Adrià promocionant l'exèrcit espanyol |
La normativa prohibeix que les edificacions al parc s'ampliïn més d'un 20%, però elBulli1864 s'engrandirà en un 350%.
Un cuiner pocavergonya ha embolicat les administracions per tirar endavant el seu grandiós projecte.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/03/2014
Roses (Alt Empordà).-
El fantasmagòric i oportunista cuiner Ferran Adrià, un pocavergonya manifest, segons els SETMANARI EL TRIANGLE s'ha convertit en un perillós megalòman que es creu amb el dret a canviar les lleis per adaptar-les als seus capricis. Ningú no li discuteix els mèrits per haver renovat la gastronomia ni podem oblidar els guardons internacionals que li han estat concedits per la seva tasca com a xef del restaurant El Bulli, entre els anys 1984 i 2011.
El projecte memorialístic que, a la seva major glòria, pretén edificar Ferran Adrià a la cala Monjoï, dins del perímetre del Parc Natural del Cap de Creus, és un atemptat inadmissible a la normativa mediambiental i urbanística del Principat de Catalunya.
El més greu d'aquest afer és que el Govern de la Generalitat que presideix Artur Mas s'ha plegat, de manera vergonyosa, als deliris grandiloqüents de Ferran Adrià.
Saltant tota la legislació que protegeix el Cap de Creus, declarat Parc Natural l'any 1998, el Consell Executiu de la Generalitat ja ha aprovat la memòria preliminar del futur complex elBulli1846 (el número 1864 fa referència a les receptes culinàries que ha creat el xef) i, pròximament, pensa tramitar la construcció d'aquest considerat "santuari gastronòmic" com a projecte de llei per tal que sigui discutit i aprovat pel Parlament de Catalunya, fet que comportarà la concessió directa de la llicència d'obres.
L'excusa per vulnerar la normativa legal vigent és que es tracta d'una "actuació d'interès públic de primer ordre", segons la terminologia que empra la Generalitat de Catalunya.
Privatització de cala Monjoï
La reglamentació urbanística del Parc Natural del Cap de Creus és molt restrictiva i només permet un increment màxim del 20% de les edificacions ja existents.
El Bulli va ser fundat entre 1961 i 1962 per una estranya parella alemanya, el metge barbut Hans i la seva esposa Marketta Schilling, que va quedar viuda i traspassada la tardor de 2007, que funcionava com un xiringuito de sol i platja, amb un minigolf d’aquell temps. Aquests alemanys van embrutir de pintades de la silueta d’un gos bulldog, fetes amb plantilla sobre la roca de pissarra, tota la pista militar que va del nucli urbà de Roses al paratge rural i costaner de Monjoï, aprofitant de manera oportunista la impunitat franquista vers les seves persones. Aquest matrimoni alemany tenia gossos bulldog francesos per guardar la seva finca a Monjoï. El perfil d’un gos bulldog hi ha qui el relaciona amb simbologia neonazi i coses semblants ultradretanes, també al futbol.
L’any 1945 l’exèrcit rus se'l volien endur el metge nazi Hans com a presoner de guerra perillós a l’antiga URSS, però es va poder escapar gràcies a la roba de civil que li havia portat Marketta, i va arribar des del front Est fins a l’Alemanya ocupada pels nord-americans tot fent una mena d’autoestop i allà ja l'esperava ella per amagar-lo, encara que ambdós no es van poder unir en matrimoni l'any 1947, quan la situació del doctor Hans va ser regularitzada en el que es diria República Federal d’Alemanya, l’Alemanya occidental.
Cal recordar que Roses i els seus entorns, gràcies al metge de la Clínica dels Vila, a Figueres, que havia estat fent estudis a l’Alemanya hitleriana durant la nostra guerra contra el franquisme, havien acollit un gran nombre de metges nazis, alguns buscats pels hebreus com a criminals de guerra, cosa que va donar lloc a la creació d’un urbanització pròpia d’antics jerarques del partit hitlerià, per mitjà d’una dona alemanya que s’havia associat al propietari rural rosenc del mas Coll. Es tracta de les cases del mas Fumats, muntanya amunt i sobre la carretera que porta a Cadaqués. Això comporta que el nucli històric nazi alemany que hi ha a Roses des de 1945 hagi aconseguit que a les darreres eleccions municipals es va presentar la candidatura domèstica nazi del Moviment Social Europeu (MSC).
En una de les seves vacances, l'any 1958, Hans i Marketta Schilling van decidir recórrer l’hexàgon francès amb cotxe propi, fins arribar a Figueres i d’aquí a Roses. En aquell moment, Roses era un poble pescador on no hi havia gairebé res, segons un company de guerra de Hans, anomenat Horst Lehwald l’estiu de 2011, fincat al municipi de Roses.
Segons Hans, encantats amb el paisatge, els Schilling van conèixer a Roses un català que havia treballat a Alemanya, en Francesc Causa. I va ser precisament un cosí de Causa qui va vendre als Schilling uns terrenys a Monjoï on avui s'aixeca el Bulli.
"Jo mateix els vaig deixar els 10.000 marcs que necessitaven per comprar el terreny, i van formalitzar la compravenda sense ni tan sols haver-lo vist abans", assenyala Lehwald en una entrevista al DIARI DE GIRONA (21/07/207). "No va ser fins que van anar al registre de la propietat, a Girona, que es van assabentar de com n'era, de gran", afegeix.
En aquells moments, la cala Monjoï era pràcticament un desert. "Només hi havia una casa que Franco havia regalat a un dels seus generals", indicava Lehwald, tot afegint, però, que "allà només hi havia cavalls, de manera que no hi havia viscut mai ningú". Per aquest motiu, la primera idea no era fer un restaurant en un lloc tan remot, sinó construir-hi una casa perquè Hans i Marketta poguessin passar-hi les vacances.
El primer que van fer, fins i tot abans de posar la primera pedra, va ser fer una font on poder extreure aigua. Van comptar amb l'ajuda d'un altre alemany, però tot i això no va ser gens fàcil. "Quan vam veure que sortia aigua ens la vam beure com si fos xampany", recordava Lehwald, que va ser ell mateix qui va suggerir al matrimoni que, aprofitant que el terreny que tenien era tan extens, podien muntar-hi els estius una mena de xiringuito per als banyistes, que ja començaven a acostar-se sovint per la cala Monjoï. I tal dit, tal fet. El matrimoni va muntar una graella amb xemeneia per poder fer les primeres carns a la brasa, mentre que paral·lelament començaven a construir la seva casa de vacances, situada a uns cent metres del lloc que després ocuparia el restaurant. El primer cuiner que va convertir El Bulli en un restaurant amb cara i ulls va ser Urs Müller, tot i que abans havien treballat amb la graella el seu germà Otto i un noi holandès "que va tornar corrent cap al seu país quan va veure que aquí s'hauria de pencar de debò", recordava Lehwald. Un cop ja servien les primeres carns a la brasa, van decidir construir una primera sala perquè els clients no haguessin d'estar sempre a la intempèrie. I aquest va ser l'autèntic inici del Bulli.
Segons recordava Lehwald, el restaurant es va construir sense arquitecte, cap permí de l’Ajuntament de Roses ni de cap administració, només amb un paleta, que intentava fer realitat les idees que anava tenint el doctor Schilling. "Volia mantenir la Marketta entretinguda a Roses perquè ell ja havia conegut una altra dona a Alemanya, una infermera de la seva consulta", recordava Lehwald. "Per això el doctor Schilling aportava cada cop noves idees, per tal d'allargar el procés al màxim i que la Marketta s'hagués de quedar mentre ell era a Alemanya amb el seu nou amor", indicava el seu amic. Així doncs, qui es va ocupar sempre d'El Bulli va ser la Marketta, mentre que el doctor Schilling baixava com a mínim un cop al mes des d'Alemanya fins a Monjoï de Baix per visitar-la i veure com anava tot plegat.
A vegades, Lehwald l'acompanyava a Roses, tot i que ell tenia els seus propis negocis de restauració a Alemanya i per tant no podia venir tan sovint. Quan tots dos podien, això sí, baixaven amb cotxe per l’hexàgon francès i paraven als millors restaurants que trobaven. "En aquests llocs en servien, per exemple, nata, que llavors era un ingredient totalment prohibit per a nosaltres", recordava Lehwald. D'aquests viatges en van treure idees franceses que després van aplicar el restaurant, com el "carret de les postres", que es va mantenir durant anys i que al mateix Ferran Adrià li va costar d'eliminar.
"El restaurant va anar evolucionant a poc a poc", segons exposava Lehwald. "Primer només venia gent de les rodalies, i fins i tot un cosí de Hans va voler venir però es va fer enrere quan va veure la carretera" de Roses a Monjoï, recorda, en referència a aquella pista militar mig enrunada. Amb l'arribada del xef Jean Louis Neichel es va aconseguir la primera estrella Michelin. Llavors va venir la segona, l'arribada de Juli Soler i Ferran Adrià, aquest procedent de l'Hospitalet de Llobregat, la compra del restaurant per part d'aquest tàndem l'any 1990 i la posterior eclosió. Hans Schilling va morir l'any 1999, i Marketta ho va fer el 2007.
Així que va ser a partir de l'arribada del cuiner Jean-Louis Neichel que el restaurant va començar a agafar renom en el reduït i elitista cercle dels gastrònoms. L'any 1981 hi aterra Juli Soler, que es fa càrrec de la direcció i és qui fitxa un aleshores desconegut Ferran Adrià. El xiringuito dels Schilling a la cala Monjoï ocupava 1.116 metres quadrats i el projecte elBulli1864 que ara promou Ferran Adrià tindrà una superfície de 4.383,5 metres quadrats, a més d'una residència annexa de 830 metres quadrats: el volum edificat s'incrementarà, doncs, en un 350%!
Per la seva banda, IAEDEN/Salvem l'Empordà han posat el crit al cel davant aquest despropòsit urbanístic, que compta amb el suport entusiasta del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, que properament es casarà a l’ajuntament de Figueres, i obre la porta a la "barra lliure" en la destrucció dels espais protegits. En aquest sentit, l'alcalde del Port de la Selva per CiU, Josep Maria Cervera, ja ha demanat que aquesta política de màniga ampla també s'apliqui al seu municipi, on, des de fa anys, el lobby immobiliari s'ha apoderat de l'Ajuntament de Roses, també en mans de CiU. El divendres 7 de març, en el decurs d’unes jornades a l’Escala sobre patrimoni històric local i de l’Empordà, que organitza cada any el Centre d’Estudis Escalencs, també una part de l’assistència va posar el crit al cel, comptant amb el suport d’una persona que forma part de l’IAEDEN.
Mira també:
http://www.directe.cat/noticia/16797/ferran-adria-el-catala-exemplar-de-montilla-promociona-lexercit-espanyol-16797
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada