Fragment d'una entrevista a Agustí Guillamón, historiador de la revolució proletària del 36 a Barcelona

El moviment social de l'anarquisme revolucionari, organitzat en comitès revolucionaris de barri, locals, de control obrer, de defensa, va constituir els embrions d'un poder obrer que va aconseguir quotes de gestió econòmica, d'iniciatives populars revolucionàries i d'autonomia proletària, que encara avui il·luminen i anuncien un futur radicalment diferent a la barbàrie 


El moviment social de l'anarquisme revolucionari, organitzat en comitès revolucionaris de barri, locals, de control obrer, de defensa, va constituir els embrions d'un poder obrer que va aconseguir quotes de gestió econòmica, d'iniciatives populars revolucionàries i d'autonomia proletària, que encara avui il·luminen i anuncien un futur radicalment diferent a la barbàrie capitalista, l'horror feixista o l'esclavitud stalinista   


-. Què podem aprendre de les experiències anarcosindicalistes i de la revolució del 36?

-. Durant la guerra civil, el projecte polític de l'anarquisme d'Estat, constituït com a partit antifeixista, utilitzant mètodes de col·laboració de classes i de participació governamental, organitzat burocràticament i amb l'objectiu principal de guanyar la guerra al feixisme, va fracassar estrepitosament en tots els terrenys; però el moviment social de l'anarquisme revolucionari, organitzat en comitès revolucionaris de barri, locals, de control obrer, de defensa, etcètera, va constituir els embrions d'un poder obrer que va aconseguir quotes de gestió econòmica, d'iniciatives populars revolucionàries i d'autonomia proletària, que encara avui il·luminen i anuncien un futur radicalment diferent a la barbàrie capitalista, l'horror feixista o l'esclavitud stalinista.
I encara que aquest anarquisme revolucionari va sucumbir finalment a la repressió coordinada i còmplice de l'Estat, dels stalinistes i dels comitès superiors, ens va llegar l'exemple i el combat d'algunes minories, com Els Amics de Durruti, les Joventuts Llibertàries i determinats grups anarquistes de la Federació Local de Barcelona, que ens permeten teoritzar avui les seves experiències, aprendre dels seus errors i reivindicar la seva lluita i la seva història. Després de la insurrecció victoriosa dels obrers i de la derrota de l'exèrcit, i amb l'aquarterament de les forces d'ordre públic, la destrucció de l'Estat va deixar de ser una futurista utopia abstracta.  
La destrucció de l'Estat pels comitès revolucionaris era una tasca molt concreta i real, en la que aquests comitès assumien totes les tasques que l'Estat exercia abans de juliol de 1936.