TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/02/2014
Vic (Osona).-
El rostre del company llibertari nord-americà defensor dels sistemes naturals David Thoreau obre el cartell del Festival Protesta enguany a Osona.
Amb l'objectiu d'evocar d'una manera diferent la temàtica del certamen de curtmetratges de crítica social i mediambiental d'aquesta edició, s'ha escollit la primera persona que va practicar i teoritzar sobre la desobediència enfront l’Estat en temps contemporanis. Més tard, vindrien Gandhi i Martin Luther King, o referents més propers en el temps com ara el company i amic Enric Duran o les mateixes PAH.
L'organització del festiva ja ha rebut més de 200 treballs d'arreu del món, el doble que l'any passat, amb curts que tenen la desobediència entesa des de punts de vista molt diferents com a fil conductor. Els finalistes es podran visionar del 21 al 27 d'abril a Vic.
La desobediència centrarà enguany totes les activitats de la segona edició del Festival Protesta. Amb l'objectiu de donar més ressò al certamen, el Protesta ha passat de ser un festival d'un dia a programar una quinzena d'activitats repartides per Vic i comarca que durarà des del 21 al 27 d'abril.
A banda dels passis dels curtmetratges finalistes, el Protesta projectarà documentals, promourà la música en directe, oferirà exposicions, xerrades i taules rodones relacionades amb el món audiovisual i la crítica social amb l'objectiu d'arribar a un públic més ampli.
En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, una de les persones impulsores del Protesta, Laura Arau, ha assenyalat que el festival entén la desobediència com una pràctica de resistència no violenta que s'utilitza com a mitjà pel canvi social.
Segons Arau, la desobediència és una eina efectiva que tenen les persones a les seves mans per intentar abolir unes lleis injustes. El Protesta, precisament, vol remoure consciències i convida a actuar per aconseguir el canvi.
Diversitat en la desobediència
Referents com Gandhi, Luter King o Nelson Mandela serien alguns dels exponents d'aquesta desobediència de què parla Laura Arau. Amb tot, molt més propers en el temps, apareixen altres referents en molts dels àmbits de la vida quotidiana. A Catalunya, per exemple, un dels primers en desobeir el poder financer va ser l'Enric Duran, que amb les seves accions de demanar crèdits a diferents entitats bancàries va aconseguir burlar-se del sistema hegemònic i apoderant-se de mig milió d'euros que després destinaria a entitats socials.
Més enllà de la manifestació puntual, quan les plataforma d'afectats per la Hipoteca (PAH) ocupa pisos per aconseguir un lloguer social també seria desobediència no violenta, afegeix Laura Arau. O alguns metges, per exemple, també practiquen desobediència quan atenen un malalt sense targeta sanitària, o aquelles persones que no paguen el preu del bitllet del transport públic per considerar-lo abusiu. "Hi molts tipus de desobediència", també de caire virtual, com les d'Anonymous fent caure pàgines web de governs.
Un altre dels impulsors del Protesta, Àngel Amargant, afegeix que votar en referèndum sobre el futur de Catalunya davant una eventual prohibició del Govern espanyol també seria desobediència no violenta. Pels activistes, una manera de frenar accions injustes com aquesta o d'altres relacionades amb la llei de l'avortament, la justícia o les lleis que limiten les manifestacions, "no és només dient prou, cal actuar d'alguna manera".
Ambdues persones impulsores del festival coincideixen a assenyalar que mentre fa uns anys "ser desobedient estava mal vist", ara la desobediència ha arribat a tots els sectors de la societat "perquè afecta a tothom, des d'empresaris a gent pobra, o votants del PP i de la CUP". “Hi ha més desobediència que abans, però encara no és suficient"
Tot i el ventall i diversificació de les protestes que afecten a un gran nombre de la població, que evidencien que hi ha més desobediència civil que abans, Arau apunta que "encara no és suficient perquè Catalunya pugui viure una revolució real". La coimpulsora del festival afegeix que fins que "no et toca la butxaca, no pots menjar o no pots viure en una casa digna, la gent no surt al carrer". La situació, analitza, "no està tan malament encara com perquè tothom prengui consciència d'una vegada per totes". Amb tot, es mostra positiva i afegeix que la consciència "es va adquirint a poc a poc i hi ha moviments que ho exemplifiquen com el 15-M, que continua treballant".
L'activista ha explicat que només si les lluites estan coordinades globalment, amb una acció local, els moviments podran tenir èxit. I afegeix que moltes vegades cal qüestionar-s’hi si els problemes que passen aquí, "potser també estan relacionats amb conflictes a altres llocs del món que cal combatre".
El Protesta rep més de 200 treballs d'arreu del món
El Protesta té l'objectiu de crear un espai específic per a la projecció, divulgació i difusió de curtmetratges de crítica social i mediambiental per tal de potenciar les creacions de nous autors a nivell nacional i internacional i esdevenir una eina de transformació social.
L'organització ja ha rebut més de 200 treballs, més del doble que l'edició anterior, i el període restarà obert fins el proper 16 de març. Països com Iran, la Índia, Gran Bretanya, Estats Units, França o Argentina hi seran representats.
Els interessats encara poden enviar les seves obres -no superiors a 30 minuts- a través del web del festival [www.festivalprotesta.cat].
Un jurat de primer nivell
El comitè de selecció farà una tria dels curtmetratges finalistes, dels qual el jurat atorgarà el premi al millor curtmetratge documental i al millor curtmetratge de ficció, tots dos valorats en 1.000 euros. A més, aquells treballs que surtin victoriosos rebran una peça del reconegut escultor Enric Pla, que col·labora desinteressadament amb el festival.
El premi del públic el podran votar els assistents a les projeccions dels curts durant la setmana del festival o a l'espai ETC. Aquest premi té un valor econòmic de 500 euros. El 25% de cada premi anirà destinat a una entitat o associació sense ànim de lucre que escollirà el mateix guanyador. L’organització destaca que organitzar el festival, gràcies a l'ajuda de patrocinadors, entitats, i associacions, "costarà el mateix que els premis que es donaran".
Amargant ha destacat que més enllà dels premis, els participants valoren molt el fet que el Protesta serveixi de "plataforma" per donar a conèixer els seus treballs.
Segons Arau, "el Protesta vol premiar més la crítica en sí, que no pas la denúncia de vulneració de drets", cosa que desmarca el festival d'altres certàmens d'índole similar. Enguany, el jurat que haurà d'escollir els guanyadors estarà format, entre d'altres, per l’economista Miren Exezarreta, el director de documentals Unai Aranzadi i el també director Peter Joseph.
Obrir el festival als més petits
Amargant ha explicat que el Protesta també vol atraure el públic infantil, nens i nenes entre 2 i 12 anys, i inclourà debat, tallers de reciclatge, convidarà a la reflexió i també acollirà el passi d'una pel·lícula "amb contingut social".
La jornada de diumenge, també s'adreça als pares. Quan acabi la pel·lícula hi haurà una taula rodona amb experts que assessoraran a pares i mares quin tipus de cinema és més aconsellable pels seus fills.
El festival compta amb la col·laboració de la Institució Puig-Porret, l'Ajuntament de Vic, el Cineclub Vic, l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic i el Fòrum de Debats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada