Centenari de l’Ateneu Art i Cultura de L'Escala

Cafè teatre Sureda de l’Escala, el 1929

El 15 de febrer de 1914, en una assemblea celebrada al cafè teatre Sureda de l’Escala, es fa constituir aquest ateneu que va evolucionar vers la cultura llibertària



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/02/2014 
L’Escala (Alt Empordà).- 

El Centre Federal de l’Escala (Alt Empordà), situat al carrer de la Torre núm. 36, que tenia una biblioteca, va homenatjar el 5 de febrer de 1890 els federalistes d’esquerres escalencs que seguin el pensament de Francesc Pi i Margall. Més endavant, en aquest espai es va constituir la Joventut Republicana de l’Escala, amb una important biblioteca que de la mà de llibertaris i simpatitzants del municipi, com ara el reconegut músic i compositor Josep Viscens i Juli, van constituir demà farà cent anys, el 15 de febrer de 1914, en una assemblea oberta al veí cafè teatre Sureda, entre els carrers de la Torre i del Port, l’Ateneu Art i Cultura que gràcies a la seva aproximació al moviment obrer i llibertari l’any 1920 es transformà en Centre Musical i Orfeó Iberia, un ateneu llibertari que perdurà fins l’arribada del franquisme el febrer de 1939, fa 75 anys.  
L’Ateneu Art i Cultura va organitzar un jocs florals, presidits pel dramaturg, poeta i novel·lista barceloní Ambrosi Carrion i Juan, que morí a l’exili a Prada de Conflent l’any 1973, durant la festa major de l’Escala, el setembre de 1914.
Aquest ateneu tenia seccions com ara una d’excursionisme científic, un elenc teatral, una coral infantil (que tenia com a cançó simbòlica ‘Muntanyes del Canigó’), una secció musical per joves i adults, un equip propi de futbol i una d’Esperanto, entre altres. Algunes d’aquestes seccions van continuar en el Centre Iberia.
En el mateix carrer de la Torre, el núm. 22, a la mateixa voravia, es va organitzar el 6 de setembre de 1919 un sindicat d’oficis diversos de la CNT. Aquesta organització va patir el precinte governatiu després dels anomenats fets d’octubre de 1934 fins el febrer de 1936, moment en que la CNT a l’Escala, en un cens de dues mil cinc-cents persones, 500 estaven afiliades a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
A partir de la reconstrucció de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona l’any 1976, durant la denominada Transició, a finals d’aquell any es va restablir aquest ateneu escalenc, de simpaties llibertàries, on s’hi van afiliar antics membre de 1914, quan eren infants, com ara Rafel Torres i Bofill, fins aleshores exiliat a Perpinyà i que havia estat secretari local dels Amics d’Art Vell l’any 1934, vocal del comitè antifeixista local l’estiu de 1936, cofundador de la col·lectivitat de l’edificació el 1936, regidor del consell municipal (1936-1937) i president del consell des del 15 de setembre de 1937 fins quan van anar voluntari al front el maig de 1938. 
Al mateix temps, joves de l’Escala es van afiliar a l’Ateneu Art i Cultura reconstruït, que fa diverses activitats en el marc d’una universitat popular lliure de l’Empordà i altres, com ara la promoció de l’Àgora lliure de l’Escala, al passeig del Mar, en el marc del 15-M, o una ofrena floral en el 75 aniversari on una bomba de l’aviació feixista italiana va matar molta gent, també criatures, el migdia del 23 de gener de 1939, a la placeta de Pequín.
Cal esmentar, que una filla d’Ambrosi Carrion, des de Prada de Conflent, va felicitar la reconstrucció de l’Ateneu Art i Cultura i pel bon record que havia deixat a l’Escala el seu estimat pare, que va morir mesos abans de poder veure la mort del general Franco.