diumenge, 9 de febrer de 2014

'Brigades internacionals. La fi d'un mite'



Edicions de 1984 publica unes memòries de guerra i stalinisme a casa nostra, com ara la provocació stalinista i brigadista de les jornades de maig de 1937, del revolucionari Sygmunt Stein, on mostra que darrere les Brigades Internacionals s’hi amagava la maquinació stalinista  que revela aquest testimoniatge salvat de l’oblit i publicat en entregues al diari jiddisch FORVERTS de Nova York fa 60 anys i per Seuil, en francès, l’any 2012



[09/02/2014] 

Edicions de 1984 publica unes memòries de guerra i stalinisme a casa nostra, com ara la provocació stalinista i brigadista de les jornades de maig de 1937 a Barcelona, del revolucionari Sygmunt Stein, on mostra que darrere les Brigades Internacionals s’hi amagava la maquinació stalinista  que revela aquest testimoniatge salvat de l’oblit i publicat en entregues al diari jiddisch FORVERTS (‘Endavant’, òrgan unionista socialista fundat l’any 1897) de Nova York fa 60 anys i per l’editorial de París Seuil, en francès, el maig 2012 gràcies a la seva filla.

A nivell català aquestes memòries de Stein són de primer ordre, ja que l’autor, un revolucionari de pedra picada demostra que des d’Albacete la direcció stalinista internacional va enviar a Barcelona brigadistes que feien d’agents provocadors i anaven de barricada en barricada, tot provocant, fos del POUM i anarquistes o del PSUC, Estat Català i ERC. Stein va descobrir el joc i denúncia el nociu paper del stalinisme a casa nostra, el seu paper contrarevolucionari l’engany de les Brigades Internacionals, enviades per Stalin per ajudar a la burgesia republicana a liquidar la revolució proletària en curs des de juliol de 1936.

'Brigades internacionals. La fi d'un mite' de Sygmunt Stein 


El proper dimecres 12 de febrer arriba a les llibreries l’obra 'Brigades internacionals. La fi d'un mite', unes memòries revolucionàries de Sygmunt Stein, publicada en català, a Barcelona, per Edicions de 1984. Segons explica l'editor, Josep Cots: “Les Brigades Internacionals han estat magnificades per la seva heroïcitat, però crec que ja és hora que es diferenciï entre els combatents voluntaris de les Brigades Internacionals i la seva direcció. El llibre no posa pas en dubte aquesta heroïcitat, ans al contrari, el testimoni de Sygmunt Stein  ens obre els ulls i l’enteniment, per a qui no estigui sectàriament ofuscat, sobre el fet inapel·lable que la intervenció directa de Stalin a través dels seus agents i dels partits comunistes de la Península va ser l’element més determinant d’aquesta derrota…”. 

Explica el llibre que Sygmunt Stein, jueu, nat en una població actualment a Ucraïna, militant del partit comunista  de Txecoslovàquia, trasbalsat pels processos de Moscou de 1937, que fan trontollar la seva fe amb la Tercera Internacional, va a la Península a buscar l’espurna que revifi els seus ideals. Ara bé, un cop arribat a Albacete, centre de les Brigades Internacionals, el nomenen comissari de propaganda cultural, i aquest càrrec li permet descobrir, dia rere dia, la magnitud de l’enganyifa stalinista. Ben aviat, s’adona de la realitat: «La Rússia soviètica temia l’existència d’una república democràtica victoriosa a l’Europa occidental, i per això sabotejava el duel sagnant entre les forces democràtiques i el feixisme». Tot el que creia combatre en el franquisme, començant per l’antisemitisme, ho troba al seu propi camp. La decepció és proporcional a l’esperança que l’havia empès a anar a la Península: immensa. Després, destinat a la companyia jueva Botwin, l’envien al front com a carn de canó. De les execucions arbitràries d’André Marty, «el Carnisser d’Albacete», als banquets disbauxats dels comissaris polítics, passant per les mentides assassines de la propaganda stalinista, Sygmunt Stein denuncia virulentament la llegenda de les Brigades Internacionals, en el seu llibre, escrit en jiddisch durant els anys 1950, i no traduït al francès fins al 2012 i editat per Seuil amb el títol ‘Ma guerre d’Espagne. Brigades Internationales: la fin d’un mythe’, amb un postfaci de Jean-Jaques Marie. 

La intervenció de Stalin un element fonamental en la victòria franquista de 1939 


Josep Cot defesa l'edició del volum i la seva importància: “La derrota republicana, de la qual enguany fa 75 anys, ha estat a bastament analitzada per estudiosos com també a nivell popular. Una de les causes s’atribueix al desori i la divisió del camp republicà, però no sé fins a quin punt s’ha analitzat la intervenció de la Unió Soviètica com a l’element determinant d’aquest desori. I aquest llibre n’és un testimoni important”.  Continua l'editor: “Les Brigades Internacionals han estat magnificades per la seva heroïcitat, però crec que ja és hora que es diferenciï entre els combatents voluntaris de les Brigades Internacionals i la seva direcció. El llibre no posa pas en dubte aquesta heroïcitat, ans al contrari, el testimoni de Sygmunt Stein  ens obre els ulls i l’enteniment, per a qui no estigui sectàriament ofuscat, sobre el fet inapel·lable que la intervenció directa de Stalin a través dels seus agents i dels partits comunistes de la península va ser l’element més determinant d’aquesta derrota, i degut a un fet tan senzill com letal: ens adonem pel que llegim que el principal enemic del poble  mobilitzat en armes era el que operava com una peça essencial del seu cor i es presentava com el seu únic aliat”.  


Nascut el 1899, Sygmunt Stein va passar la joventut al poble de Dobromil, prop de Lemberg, l’actual Lvov. Adolescent autodidacte, es va adherir a les idees socialistes i a la Unió General dels Treballadors Jueus de Lituània, Polònia i Rússia, i, més tard, al partit comunista. Militant professional, membre de la Komintern i de les Brigades Internacionals, es rebel·la i abandona el marc stalinista l’any 1938, decebut i contrari a l’actuació de la direcció política i militar de les Brigades Internacionals. Mor a París al març de 1968, just unes setmanes abans del Maig 68, on hauria gaudit de les barricades d’esperança revolucionària. Sygmunt Stein parlava jiddisch, hebreu, una variant de l’arameu, polonès, ucraïnès, alemany i castellà. 

Cap comentari:

Publica un comentari