 |
| Camp de Sant Cebrià, 1939 |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/02/2014
Sant Cebrià (Rosselló).-
Ens arribar aquesta informació relativa als actes commemoratius del 75è aniversari de l’Exili en la Retirada del 39 que tindran lloc el proper diumenge 16 de febrer a Sant Cebrià del Rosselló.
Amb de la Retirada del 8 de febrer de 1939 a la platja de Sant Cebrià el Govern francès va improvisar, sota el control militar, un camp per tal d'internar entre 70.000 i 90.000 persones que havien passat la frontera per salvar la vida del terror de les tropes franquistes, nazis alemanyes, feixistes italianes i de sicaris anomenats regulars.
Al març de 1939 aquest camp de 24 hectàrees de superfície concentrava prop de 100.000 persones internades.
Arran del 75è aniversari de l'obertura del camp, l'Ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló retrà homenatge a aquests homes i a aquestes dones, lluitadors de la llibertat i víctimes del feixisme que, malgrat llur exili, van continuar el combat pels valors de la llibertat i la justícia social.
Així, el diumenge 16 de febrer, a les 11 del matí, tindrà lloc una senzilla però simbòlica ofrena floral al Monument d'homenatge als republicans exiliats a càrrec de l’alcalde de Sant Cebrià, Thierry del Poso, l’alcaldessa de Sant Cebrià de Vallalta, municipi agermanat, Antònia Benítez González, i l’alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consorci del Museu Memorial de l'Exili (MUME), Sònia Martínez Juli.
A l’acte commemoratiu també hi participarà un descendent de refugiat republicà al camp de Sant Cebrià del Rosselló.
Prèviament, el mateix diumenge, l’Ajuntament de Sant Cebrià del Rosselló i el Consorci del Museu Memorial de l’Exili, per mà dels seus representants institucionals respectius, signaran un conveni de col·laboració amb la intenció de potenciar el coneixement del camp de Sant Cebrià. El conveni expressarà la voluntat del Consorci del MUME de difondre i incloure en les seves rutes d’exili els llocs de memòria de Sant Cebrià, i l’Ajuntament de Sant Cebrià, per la seva part, posarà a disposició de l’exposició permanent del MUME els seus fons documentals i artístics relacionats amb l’exili republicà.
Actualment, al municipi de Sant Cebrià del Rosselló es pot veure l’exposició ‘Martin Vivès. Une vie engagée, une oeuvre libre’. La mostra repassa la vida i obra de Martin Vivès, excepcional paisatgista que en els moments difícils de la Retirada del 39 i, posteriorment, durant l’ocupació nazi alemanya va comprometre’s a fons amb l’ajuda a les víctimes del feixisme i en la resistència contra el nazisme.
Us adjunto el parlament que va fer Jordi Parés, veí de Sant Cebrià de Vallalta i descendent de refugiats al camp de Sant Cebrià:
ResponElimina75è aniversari de l’exili republicà
Ara fa 75 anys més de 500.000 persones, dones, nens, ancians, civils i milicians de l’exèrcit regular de la República, travessaven la frontera franco- espanyola, fugint de l’exèrcit del colpista general Franco.
Les xifres d’aquella guerra són esfereïdores: més de 500.000 morts, una quantitat similar d’exiliats i 550.000 persones empresonades o en batallons de treballadors a l’Espanya de Franco. Un cop acabada la guerra, desenes de milers de persones més desapareixien, eren executades, o morien a les presons durant els 40 anys de dictadura.
El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entraven a Barcelona, començà la fugida de mig milió de persones cap a la frontera francesa, encalçats, bombardejats i metrallats constantment per l’exèrcit i l’aviació feixista.
Aquesta munió de persones es trobaren una frontera tancada aquell mateix dia 26 de gener, només permeable per als que tenien passaport en regle i visat del consolat francès. La nit del 27 al 28 de gener, davant la magnitud de la tragèdia, i només per raons humanitàries, el govern francès d’Edouard Daladier decideix obrir la frontera per a dones, nens i ancians.
El 5 de febrer finalment s’obria la frontera a Cervera de la Marenda i el 6 de febrer al Pertús. Tres dies més tard, quan encara estaven entrant refugiats, l’exèrcit franquista arribà al Pertús.
L’actitud del govern francès es va limitar a una gèlida rebuda, degradant per a civils i milicians espanyols, els quals eren desarmats i humiliats. Els republicans creien entrar en territori amic i es van veure tractats pel govern francès com a bestiar. Només petits sectors de la població civil francesa, a títol individual, arriscaren llurs vides per ajudar als refugiats.
260.000 persones foren confinades en camps de concentració a les platges d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès principalment. L’11 de febrer hi havia ja més de 70.000 persones a la platja d’Argelers. A Sant Cebrià n’hi van arribar 90.000. A cap platja hi havia la més mínima instal•lació; de menjar tampoc n’hi havia, sols de tant en tant un camió tirava pa per damunt de la fil ferrada. La lentitud en habilitar qualsevol tipus d’instal•lació a les platges va tenir com a objectiu fomentar el retorn dels refugiats, les repatriacions voluntàries cap a Espanya, on els esperava la presó i les execucions sumàries. Es calcula que a l’entorn de 15.000 refugiats republicans van trobar la mort a les platges rosselloneses.
La ironia fou que molts dels que aconseguiren sortir dels camps, després s’integraven a la resistència francesa per fer front a un altre exèrcit feixista, les tropes de Hitler que ocupaven França. Milers de republicans van combatre de nou, al costat del poble francès, per la llibertat que havien perdut al seu país.
Avui commemorem el 75è aniversari d’aquests fets i l’única lliçó que val la pena de treure és que hem d’impedir que mai més es repeteixi una tragèdia com la que estem recordant. El millor homenatge que poden oferir a les víctimes, és que mai més torni a passar, i per això, cal tenir-ho viu a la memòria.