Nord-est Llibertari: Manifestació a Banyoles contra les represàlies laborals a El Boli Blau

dimarts, 14 de gener del 2014

Manifestació a Banyoles contra les represàlies laborals a El Boli Blau

Convocada pel dissabte a la Farga de Banyoles al migdia

CONVOCATÒRIA MANIFESTACIÓ

DISSABTE 18 DE GENER

A LA PLAÇA VILARRUBIAS (DAVANT DEL BOLI BLAU)

BARRI DE LA FARGA (BANYOLES)

A LES 12 HORES

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/01/2014
Banyoles (Pla de l’Estany).-

Amics i Amigues del Boli Blau convoca pel proper dissabte 18 de gener una manifestació al barri de la Farga de Banyoles (Pla de l’Estany) a fi de protestar contra les represàlies laborals que ha rebut Sílvia Simoes, una educadora social que va perdre la seva feina després d’aconseguir que tres joves denunciessin els abusos sexuals comesos per l’expresident de la Creu Roja del municipi, Joaquim Homs. Simoes treballava en un servei socioeducatiu anomenat El Boli Blau. Aquest servei estava gestionat per una entitat del tercer sector, Sotrac, que tenia un conveni amb l’Ajuntament de Banyoles.
El mes de setembre de 2013, tanmateix, el consistori va traspassar el servei al Consell Comarcal del Pla de l’Estany, que va prescindir de Sotrac a través d’un concurs públic. Aquests canvis van indignar l’Assemblea de Treballadores i Treballadors d’Acció Social (ASSACS), que va acusar l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, i el president de la Consell Comarcal, Jordi Xargay, d’orquestrar un mecanisme legal per desprendre’s de l’educadora.
La manifestació arriba gairebé vuit mesos després que tres joves denunciessin els presumptes abusos sexuals a la Creu Roja de Banyoles. Arran de la denúncia, Joaquim Homs fou detingut i interrogat pels Mossos d’Esquadra. Durant el transcurs de la investigació no només es van considerar provats els abusos, sinó que a més es va descobrir que la Creu Roja havia rebut subvencions de l’Ajuntament de Banyoles i del Consell Comarcal del Pla de l’Estany que Homs no havia de justificar. Segons l’atestat Homs podria haver utilitzat els diners que rebia de les institucions esmentades per pagar favors sexuals i comprar el silenci de les seves víctimes.
La manifestació contra les represàlies sortirà de la plaça Vilarrubias del barri de la Farga de Banyoles a les 12 del migdia. El col·lectiu convocant exigeix la readmissió de l’educadora involucrada i la reobertura del projecte El Boli Blau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...