La jutgessa que va permetre manifestar-se a la Falange a Arenys empresona un dels antifeixistes detinguts

Membres de la Falange a d'Arenys de Munt, el 2009

La mateixa jutgessa que, el setembre del 2009, va anular una disposició de la Generalitat per permetre que la Falange es pogués manifestar a Arenys de Munt el 13 de setembre d’aquell any, el mateix dia que se celebrava la primera consulta popular sobre la independència
  
BERTRAN CAZORLA / @BCR_ |  DIRECTA 
31/01/2014 

Presó provisional sense fiança per a un dels sis militants antifeixistes detinguts dimarts passat, acusats de participar de la suposada agressió a vuit neonazis, després que aquests participessin, el passat 12 d’octubre, a la manifestació ultradretana que la España en Marcha va celebrar a Montjuïc. Així ho ha decretat la jutgessa d’instrucció número 19 de Barcelona, Pilar Rovira del Canto. La mateixa jutgessa que, el setembre del 2009, va anular una disposició de la Generalitat per permetre que la Falange Española es pogués manifestar a Arenys de Munt el 13 de setembre d’aquell any, el mateix dia que se celebrava la primera consulta popular sobre la independència. Rovira del Canto ha prohibit, com a mesura cautelar, manifestar-se o participar en cap reivindicació els altres cinc antifeixistes detinguts, que han quedat en llibertat. Així ho ha decidit a petició del fiscal de delictes d’odi de Barcelona, que es va personar immediatament en aquest cas en entendre que concorria com a agreujant una motivació d’odi. El mateix fiscal, però, no va obrir fins a inicis de la setmana passada una investigació sobre la manifestació ultradretana, durant la qual els cabdills més destacats de la España en Marcha van animar, obertament i de forma concreta, a exercir la violència contra els moviments independentistes. La defensa del militant antifeixista empresonat ha assegurat que recorrerà la decisió. 
La jutgessa sospita que, durant la suposada agressió de la qual estan acusats els sis militants antifeixistes, es podrien haver produït delictes de danys i de lesions amb l’agreujant d’odi, un delicte previst en l’article 510 del Codi Penal. Democracia Nacional, l’organització neonazi a la qual pertanyien alguns dels ultres que suposadament van ser agredits, va denunciar els fets, arran dels quals la justícia va obrir immediatament una investigació. El mateix servei de delictes d’odi de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que no ha investigat els discursos d’odi que van pronunciar els cabdills de la España en Marcha el 12-O fins a quatre mesos més tard, també es va personar molt pocs dies després a la causa de la presumpta agressió antifeixista. El cas no només ha menat a la detenció dels sis antifeixistes, sinó també ha servit de pretext per als Mossos d’Esquadra, que van demanar a Pilar Rovira del Canto poder escorcollar a fons el centre social autogestionat Can Vies de Sants. Argumentant que els antifeixistes havien sortit d’aquell centre el 12-O, Rovira del Canto els ho va permetre. 
El fiscal, de fet, demanava presó preventiva per a dos dels sis acusats, però la jutgessa només l’ha dictada per a un dels dos, han explicat fonts judicials a la Directa. El militant empresonat té antecedents policials, però cap d’ells té antecedents penals, han indicat aquestes fonts. 
“Dret penal excepcional” que “restringeix drets fonamentals” 
Fonts de la defensa han expressat la seva indignació per la decisió, perquè consideren que no hi pot haver cap reiteració delictiva quan els acusats no tenen antecedents penals. A més, troben excessiva la prohibició de participar en manifestacions com a mesura cautelar quan, recorden, els fets no es van produir durant cap mobilització, sinó quan els ultres ja feia estona que havien acabat de manifestar-se i prenien refrescs a la terrassa d’un bar. 
“És molt greu”, han asseverat fonts de la defensa, que han recordat que “estem parlant d’una restricció de drets fonamentals com és el de llibertat d’expressió, manifestació i reunió”. “S’està aplicant un dret penal excepcional, que aprofundeix l’Estat penal d’excepcionalitat”, han advertit. 
Altres fonts coneixedores del cas han assenyalat que la fiscalia podria voler evitar el precedent de l’atac d’antifeixistes al bar The Other Place del Poblenou mentre s’hi celebrava un concert nazi, el 12 d’octubre del 2012, i l'intent d'assassinat per part d’uns neonazis a un menor que esperava davant la sala Stroika de Manresa, uns mesos després. L’agressió dels ultres va ser interpretada com una venjança per l’atac antifeixista i la manca de conseqüències que va tenir.