Nadal a les Pedreres i a Salt

Les Pedreres

En la crisi de la societat de consum del postcapitalisme global i universal 







[24/12/2013]  LLUÍS BOSCH MARTÍ 


“A cap gironí amb dos dits de front se li escapa el que passa a les Pedreres Altes. Des del Pirulí les vistes són excepcionals, oi tant que sí, i són ben cobejables pels qui tenen més pistrincs que amor a la natura, però, a més a més, a cap dels xalets i hotels de les Pedreres Baixes no els agrada tenir per sobre seu l'agrupament humanoanimal, tipus campi-qui-pugui, que ara mateix hi regna i governa. Aquesta és l'autèntica maniobra", segons Jordi Vilamitjana, en el seu profètic article titulat de ‘Barraques i xalets’. 
Avui vigília de Nadal, diada utòpica i tòpica d'una cristiandat que viu aterrida per la crisi de la societat de consum del postcapitalisme global i universal. On els darrers catòlics convencionals de façana no saben si seguiran després de dos papes fonamentalistes i anticomunistes: al nou Papa Francesc, que retorna als renovats valors cristians evangèlics.
Ens preguntem si Josep i Maria tornessin al món, a recercar pessebre per poder donar a llum al Messies promès, on podrien anar a guarir-se? Gràcies a l'amic Llorenç, jubilat que en les seves noves tasques d'activitat social ha creat una petita associació cultural amb les famílies Amador, que habien allà dalt, als turons de les Pedreres. En Carreras, ha animat un grup d'amics i mestres a pujar a aquesta barriada per donar-los reforç social i poder compartir les activitats. En el precís moment que l'Ajuntament de CiU a través del seu conseller d'urbanisme, el senyor Carles Ribas, en diferents reportatges de premsa ens informa que els Amador, després de 50 anys de viure en aquests indrets, han de saber que els espais són de propietat municipal i estan estudiant si hauran d'ubicar-los en algun altre lloc. Aquest és el regal de Nadal per a les 132 persones que habiten diferents "cases", conjuntament amb els seus animals. 
A les Pedreres, segons aquests reportatges, parlen que es volen fer tres parcs: el primer seria revaloritzar les Pedreres i la seva història (ara abandonades). El segon, de la Torre Alfons XII als turons del descampat on viuen els diferents membres de les famílies Amador. I el tercer als voltants de les casernes del Pirulí, on parlen d'un gran mirador per a turistes. Comença a preocupar que un dels principals propietaris de cases i quadres de cavalls ja ha rebut la nota d'expropiació... això comença a anar de debò!  
A part també volen expropiar tota una sèrie de "cases" informals disseminades pels boscos dels voltants... Un arquitecte municipal parla d'endreçar aquests espais. 
El problema de fons que l'Ajuntament i l'oposició ja saben, és que la família dels Amador són com una mena d'indis de l'antic oest americà, una reserva etnicocultural, que tenen un estil propi, lliure i anàrquic de viure, tribal i molt solidari entre totes les famílies, que viuen i comparteixen amb unes cases de portes obertes on entren persones, animals, amics...
En Carreres i servidor hem tingut dotzenes de nens i nenes als quals hem fet classe, coneixem els seus pares i avis que ens han convidat a pujar, a celebracions, casaments, batejos, a compartir festes. I molt més darrerament els divendres hi pugem alguns mestres a fer-los classes de reforç acadèmic, fer ciència, classe de pintura... tots aquests contactes han motivat que hàgim aprofundit en la seva vida i problemes i en especial hem parlat amb els més vells, que ens expliquen la seva preocupació i alarma davant el que estan llegint en els diaris locals.
Aviat serà el moment de fer el pessebre vivent allà dalt... quan a l'escola es feia, els Amador ens baixaven animals de tota mena: cavall, burro, cabra, oques, ovelles... ja que la passejada anual organitzada per l'associació de veïns no acaba de passar mai pels espais dels Amador, seria bo que el proper any els Amador, sempre amb ganes de compartir, poguessin organitzar el seu pessebre vivent i els ciutadans de Girona fessin una pujada per les Pedreres a visitar el Pessebre, ben natural.
Des del 2003 que l'exbatlle Nadal inicià i ordenà el projecte urbanístic d'aquella zona, nosaltres és el quart article que hem escrit plantejant la problemàtica d'aquestes famílies, què se'n farà, on aniran?... Tot i que membres de l'oposició (actual) i abans a l'equip de govern consideren que tenen drets adquirits després de cinquanta anys de convivència i millora de l'entorn. Hi ha també rumors de possibles requalificacions urbanístiques i d'especulació de terrenys per inversors immobiliaris. 
Tot això ho estàvem pensant quan en Carreras i servidor estàvem recollint les nostres pintures: en un fantàstic capvespre de tardor mentre ens entusiasmàvem per les magnífiques vistes panoràmiques de tot Girona que es perdia per l'horitzó... I pensem que si Josep i Maria tornessin recercant un pessebre, no dubtem que haurien pujat per les Pedreres i que s'establirien enmig els Amador; però si haguessin vingut unes setmanes abans haurien anat a la plana de Salt, al gran bloc de la PAH: on 200 romans imperialistes han desallotjat un grupet de pastors i pagesos de ciutat.