La PAH de Girona no descarta ocupar un altre edifici després del desallotjament del bloc alliberat de Salt

La majoria dels inquilins del bloc desallotjat eren dones amb fills






TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/12/2013 
Girona (Gironès).- 

Els Mossos d’Esquadra van posar la setmana passada punt i final a l’ocupació del bloc alliberat del carrer doctor Castany Salt (Gironès). Pocs minuts després de les nou del matí del passat divendres, les furgonetes de la Brigada Mòbil policial van encerclar l’edifici i desenes d’agents van desallotjar les dotze persones que en aquells moments es trobaven dins del bloc. Des d’aquell dia, vuit guàrdies privats, dits seguretes, vigilen nit i dia les portes de l’immoble propietat del banc dolent –SAREB- per evitar que ningú hi torni a entrar. 
El desallotjament del bloc fins aleshores alliberat a Salt arriba després d’una llarga negociació entre la PAH de Girona i l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i després de la intervenció del Tribunal d’Estrasburg, que al principi es va pronunciar en contra del desallotjament policial per sentència judicial perquè considerava que es vulneraven els drets fonamentals de les persones.  Els Mossos d’Esquadra no van entrar dins l’edifici fins que la Generalitat va oferir pisos de lloguer social a cinc famílies que corrien el risc de quedar-se sense sostre. El mateix dia del desallotjament, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el figuerenc Santi Vila, va declarar que només oferien pisos “a qui s’ho mereixia” i va celebrar la intervenció de la policia autonòmica perquè “si Catalunya vol constituir-se en Estat, cal respectar la llei”.  Per Vila la “llei” és l’explotació i opressió de l’espècie humana, el treball assalariat, sense autogestió generalitzada, amb el domini del regne capitalista de la Mercaderia i la propietat en mans de les famílies poderoses i la patronal. 
Per la PAH de Girona, tanmateix, les gestions de l’Agència de l’Habitatge no resolen ni molt menys els problemes de les famílies que fins la setmana passada vivien al bloc de Salt. La Doris, considerada per la pròpia pràctica en aquest conflicte d’habitatge una de les persones més combatives del bloc del carrer doctor Castany, afirma que les famílies no disposen de prou recursos per pagar les despeses vinculades a un habitatge. “En dos mesos estaran al carrer”, assegura. D’altra banda, els contractes que ofereix l’Agència de l’Habitatge són molt precaris, ja que permeten a l’administració fer fora les llogateres en qualsevol moment. No és estrany, doncs, que les antigues ocupants del bloc de Salt, que en la seva major part són dones migrades i amb fills, vulguin mantenir les relacions que s’han establert durant aquests nou mesos d’ocupació. “Les famílies ens demanen que no les deixem soles”, explica la Doris, “no confien en l’administració”. 
Pisos en males condicions 
La impotència de l’Agència de l’Habitatge per resoldre el caos social que generen els desnonaments de famílies es manifesta en les solucions que ofereix aquest organisme. El pis de la Yabo, per exemple, estava tapiat fins el mateix dia de firmar el contracte de lloguer. Les finestres no tanquen bé, la pica goteja i la cuina no funciona. “Tardo quatre hores a preparar el menjar”, explica la Yabo, que encara no sap quan li arreglaran els desperfectes. A la Núria, una mare amb dos fills adolescents, ni tan sols li han ofert un pis, sinó una estança en una pensió mentre l’Agència busca una solució més adient. “Prefereixo anar a casa d’uns amics abans que dormir en una pensió”, es queixa ella.
Però el problema va més enllà de les antigues ocupants del bloc de Salt. La PAH de Girona disposa d’una llista de més de 200 persones que podrien perdre el seu habitatge de forma imminent. La PAH de Girona considera que si el banc dolent no cedeix pisos als municipis de Salt i Girona és impossible fer front a aquesta nova onada de desnonaments al Gironès. 
No es descarta ocupar un altre edifici per alliberar-lo del domini de la banca 
Després del desallotjament, la PAH de Girona va aixecar un campament en un descampat adjacent al bloc de pisos que també és propietat del banc dolent. Dins d’una tenda de campanya hi dormen regularment quatre o cinc persones que no es donen per vençudes. “Que ens facin fora d’aquí, també”, repten. Les famílies prefereixen no dormir dins la tenda perquè tenen por que els Serveis Socials de la Generalitat els prenguin la custòdia de les criatures. Durant el dia, tanmateix, s’apropen al descampat i formen una rotllana al voltant d’una foguera que està sempre encesa. “Els llaços de solidaritat són molt forts”, explica la Doris, “aquí les famílies s’han sentit integrades per primera vegada”. Per les ocupants, el bloc era molt més que un simple aixopluc; era un centre social que donava resposta a moltes necessitats que l’administració no sap cobrir. 
La PAH de Girona no descarta ocupar un altre edifici en un futur proper. Per la gent de la PAH  el problema no està ni molt menys resolt i la mobilització social “no es pot parar”. Sigui com sigui, la PAH de Girona adverteix que “la lluita no ha acabat”.