Mor Josep Canal i Roquet-Jalmar, el pare del Paleolític Inferior català

Josep Canal i Roquet-Jalmar, cofundador de l'Associació Arqueològica de Girona, va morir ahir a l'edat de 93 anys. 
Considerat el promotor dels estudis del paleolític inferior a Catalunya, va codirigir el jaciment del Puig d'en Roca, a Girona. 
També ha destacat per la seva contribució a la història medieval a la demarcació.
 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/11/2013 
Girona (Gironès).- 

Encara que va ser una persona molt discreta, poc donada a les aparicions públiques i encara menys al protagonisme mediàtic, la mort de Josep Canal i Roquet-Jalmar, esdevinguda ahir a l'edat de 93 anys a Girona, ha estat intensament plorada pel món de l'arqueologia. 
No en va se'l considera el pare del Paleolític Inferior català, inexistent fins que ell, encapçalant un equip de joves entre els quals somreien Eudald Carbonell, José Maria Bedoya i Enric Jiménez, va descobrir l'any 1972, al Puig d'en Roca, a Girona, eines de pedra tallades per l'home de fa uns quants centenars de milers d'anys. S'acabava de produir una descoberta excepcional ja que Catalunya passava de la nit al dia a tenir un passat prehistòric que fins aleshores se li havia negat, malgrat l'evidència del període al nord del Pirineu, on es  promocionaven les restes de l'"home català més antic" a la prehistòrica Cova de l'Aragó, a Talteüll (Rosselló). 
Les despulles de Josep Canal seran objecte d'una cerimònia de comiat avui a les 17:00 hores al Tanatori de Girona. Canal era vidu de Maruja de Diego.  
Albert Aulines, membre de l'Associació Arqueològica de Girona, entitat que Josep Canal va fundar aquell any 1972, va lloar ahir la tasca duta a terme pel finat, a qui considera el descobridor dels pobladors més antics de Catalunya. Encara que sobre les datacions hi pot haver diverses teories, les restes més reculades de poblacions humanes sobre el territori avui denominat Catalunya tenen fins a un milió d'anys d'antiguitat.  
El professor d'Història de l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona Eduard Canal, fill de Josep Canal, va destacar ahir els tres àmbits d'especialització científica del seu pare: la prehistòria (com a arqueòleg); la història urbana de Girona (com a medievalista i com a membre del grup Història Urbana de Girona), i, finalment, els remences (com a medievalista especialitzat en el món dels pagesos a l'àrea de la Garrotxa).  
Josep M. Nolla, ex catedràtic de la UdG, expert professor del món romà, va dir que Canal era un "home notable" des de molts punts de vista i "una representació del que abans s'anomenava societat civil". "El trobarem a faltar".  
Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), va confessar ahir estar "molt tocat" i, amb la veu trencada, va definir Canal com un dels "homes que fan país" i "persona que sentia passió per la història i pels orígens". "Tenia una visió social i oberta" i "sempre va treballar des de la discreció i des de la rebotiga. Va ser el meu mestre". 
Josep Canal i Roquet-Jalmar, nascut el 27 de gener del 1920, va morir ahir a l'edat de 93 anys. Economista de professió, va destacar en el camp de la història i l'arqueologia, fins al punt que se'l considera el pioner dels estudis del paleolític inferior a Catalunya des que l'any 1972 va dirigir una campanya d'excavacions al jaciment gironí del Puig d'en Roca, a Girona, juntament amb Eudald Carbonell (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i Henry de Lumley (Institut de Paleontologia de París). També va destacar per la seva important iniciativa al complex prehistòric de Serinyà, a la cova de l'Arbreda, que va contribuir que el 1974 la Diputació de Girona acabés adquirint el jaciment, actualment en mans del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Com a cofundador de l'Associació Arqueològica de Girona, va reactivar els estudis sobre el paleolític inferior a Catalunya. 
A més d'aquesta etapa, que comprèn aproximadament dels anys seixanta a mitjan vuitanta, durant el tardofranquisme i la denominada Transició, Josep Canal va destacar posteriorment i fins als seus últims dies com a historiador, concretament com a investigador medievalista i com un dels principals especialistes en el món dels remences. Com a director del Grup de Recerques d'Història Urbana de Girona (HUG), integrat per altres historiadors com el seu fill Eduard Canal, Jordi Sagrera i Josep Maria Nolla, ha impulsat la investigació del passat medieval de Girona, especialment en relació amb els aspectes urbanístics, recollits en una col·lecció d'una desena de volums titulada ‘Història Urbana de Girona’ i que va ser editada per l'Ajuntament de Girona. 
Josep Canal va ser autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català. La seva influència en la recerca arqueològica llueix en treballs com ara ‘Les estacions prehistòriques del Puig d'en Roca’, ‘El paleolític a les comarques gironines’ i ‘Catalunya paleolítica’, de l'any 1989. Aquest estudi, escrit conjuntament amb Eudald Carbonell i considerat referencial, queda com la primera gran obra que tracta de manera específica i globalment el paleolític a Catalunya. El mateix Eudald Carbonell, amb qui va mantenir no només un llaç professional, sinó també personal, considera Josep Canal tot un referent que, a més dels seus vessants d'historiador i arqueòleg, era un home il·lustrat i “preocupat pel seu país, sobretot en l'àmbit social”. En destaca el seu “gran perfil intel·lectual, que reunia unes condicions especials com poca gent té.” Carbonell el considera “ mestre i amic” i hi va afegir: “Li dec el que sóc.”  
Per la seva part, Narcís Soler, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, en reivindica “la figura i el paper cabdal que ha tingut en l'arqueologia catalana, sobretot en el camp del paleolític inferior”.