TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/11/2013
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).-
Gràcies a l'èxit de la seva estrena recent a Figueres el musical polític ‘Isavel’ ha arribat aquest divendres festiu al Teatre Auditori de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) amb les entrades exhaurides i un públic molt receptiu, ja que bona part de la història d'Isabel Vilà va tenir lloc en escenaris molt propers, com ara Calonge, Llagostera, la Bisbal d'Empordà i les Gavarres en general- i un dels personatges principals de l'obra és el diputat republicà federal insurreccionalista Pere Caimó (1819-1878), que va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols durant aquells anys de turbulències socials i polítiques, com aquelles que ara mateix es dibuixen a l’horitzó mediterrani.
‘Isavel’, el musical, reivindica la figura de l’anarquista Isabel Vilà (1843-1886), dona lluitadora i mestre avançada al seu temps, presentada com la primera anarcosindicalista catalana i com una ferma defensora de l'ensenyament d’inspiració llibertària i dels drets de la classe obrera en el context de la dura indústria surera del segle XIX. Quan aprèn a escriure, ja d'adulta, decideix com lliure pensadora i francmaçona que el seu nom s'escriu amb ve baixa, en forma simbòlica -per això ‘Isavel’ (Isis en versió grega del nom egipci Aset, considerada protectora de mariners i pescadors, deessa de la maternitat i la fertilitat a l'Egipte Antic, i Vel, ja que en una suposada tomba d’Isis, ubicada prop de Menfis, s’erigia una estàtua coberta d’un vel negre, el mateix vel negre del ritual de mestre maçó que la companya Louise Michel va utilitzar un primer de maig a París per distingir el sector anarquista del moviment obrer, que utilitzava la bandera vermella com homenatge als miners assassinats a la mina de la Torre, al Regne Unit). Actualment hi ha moltes persones arreu del món que es diuen Isis Vel. Isis és una divinitat clàssica de la vida, mort i renaixement, el mateix simbolisme maçònic del mestre arquitecte Hiram. Vilà ha passat a la història del moviment obrer llibertari com Isabel Cinc Hores, perquè va aconseguir que els nens i nenes només treballessin a les fàbriques sureres cinc hores i així dedicar la resta de la jornada a anar a l'escola. Antimilitarista convençuda -més encara quan el seu estimat Joaquim és enviat de soldat com a represàlia política de la burgesia nacional catalana a la guerra del Marroc, on va morir-, Vilà va participar com a infermera a la insurrecció federal, obrera i popular contra la dictadura burgesa del general Prim en el denominat Foc de la Bisbal amb els diputats empordanesos Pere Caimó i Lluís Albert, se'n va a l'exili a Carcassona, on s’inicia com aprenent en la francmaçoneria.
El personatge d'Isabel Vilà té un potencial dramàtic innegable i la fórmula del musical resulta una bona opció per explicar-la a les generacions actuals, com és dóna el cas en el musical i el seu film ‘Els miserables’, inspirats en la novel·la de Víctor Hugo.
Ara, Toni Strubell (argument i producció), Kim Planella (direcció i dramatúrgia) i Antoni i Marc Mas (música) lideren aquest projecte escènic: 23 actors en escena, 15 músics interpretant en directe l'excel·lent partitura dels Mas, una escenografia impecable que permet imaginar sense gaire canvis una fàbrica, el local d'un sindicat o un camp de batalla.
Iris Vilà, l'actriu protagonista, es posa realment en la pell d'Isabel Vilà i transmet el seu missatge amb una veu clara i rotunda, i la resta d'intèrprets principals funcionen bé tant en la tragèdia com en la comèdia, en alguns casos fent fins i tot dos papers: Karl Svensson és primer l'humil pare d'Isabel i més tard l'il·lustrat i paternal Sr. Muntada que l'acull a Carcassona. Destaquen especialment l'expressiu Ulises Ordúñez, en un paper de dolent mefistofèlic uniformat, i Susanna del Saz, que com a serventa cubana demostra tenir, a part d'una gran veu, molts recursos còmics. Dura tres hores i quart, amb intermedi. ‘Isavel’ és un bon musical amb consciència de classe, però amaga la força del bakuninisme del moment i el lideratge anarquista del moviment obrer català ja en temps de la companya Vilà i la Primera Internacional. Pensem que caldria quelcom que identifiqui la figura d’Isabel Vilà (Isavel) amb la de la companya anarquista i communard Louise Michel.
La pròxima cita, el 25 i 26 de gener a Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada